Jordi Latorre: Bordes y heridas del duende. On es fonen les distàncies entre el cos i el seu doble distorsionat? Bordes y heridas del duende es presenta com una investigació de l’audiovisual com a llenguatge artístic del flamenc. La proposta fusiona la dansa en directe amb un AV Live, configurant un híbrid vibrant i trencador. Una nova pell artística pren forma, mutant i emergint d’entre les ruïnes per oferir un diàleg entre tradició i contemporaneïtat.

Aquest projecte compta amb el suport de Fira Mediterrània de Manresa, Festival ÉSDANSA, La Aceitera, l’Ajuntament de Bollullos de la Mitación, Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

David Dorado i Edu Filippi: Magrana, flor i magma. Projecte audiovisual en directe que entra dins del concepte de cinema expandit. Es tracta d’un espectacle viu on dialoguen narrativa visual i sonora per destil·lar tot allò simbòlic que trobem a les quatre estacions que té un any a les regions temperades del planeta.

Es tracta d’un espectacle immersiu en quadrifonia i multiprojeccions analògiques on els seus creadors seleccionen i intervenen lliurement el seu arxiu a través de diferents artefactes sonors i sistemes de projecció, associant imatges i sonoritats a cada estació de l’any, i establint una conversa única i singular en cada espectacle. 

Diàleg moderat per Mariona Borrull.

ACCEDEIX A LES FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RELATORIA D'AQUESTA SESSIÓ.

Ancorae Dansa: SIBIL-A. Solo que aborda la figura de la dona percussionista a través de la seva relació amb el gest, el so i la matèria. A partir d’una profunda recerca sobre el paper de la dona en la tradició oral, musical i corporal de la conca mediterrània, Andrea Jiménez explora les danses que emergeixen de la trobada entre traç, instrument i cos. Danses que es desenvolupen al voltant de l’element central de la pandereta i que neixen de la pulsió transmissora d’un cos mestre i esclau del rebot, que vol expandir-se cap a horitzons futurs sense deixar de ser salvaguarda d’una herència popular.

Aquest projecte compta amb el suport de Fira Mediterrània de Manresa i Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

La Casa de Asterión: ¿Quién se acuerda de los asnos? Un xiquet viatja a les profunditats d’Espanya, on trobarà cadascun dels àtoms que componen la seua ànima. Acompanyat de diferents mestres, aquest Lázaro contemporani, visitarà tres vegades la seua terra fins que arribarà un dia que se submergirà en la nit i el món dels somnis per a sempre.
Una peça de teatre tràgic contemporània on el treball dels performers és el nucli, on s’investiguen els límits del cos, l’acció física i el seu efecte poètic i la llarga durada de l’espectacle. “Dadme dos horas al día de actividad, que las otras veintidós las dedicaré a soñar” – Luis Buñuel.

Diàleg moderat per Oriol Puig-Taulé.

ACCEDEIX A LES FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RELATORIA D'AQUESTA SESSIÓ.

LabOriosa: Allò que no us he dit. Un recorregut immersiu a través de haikus escènics inspirats en testimonis reals de dones treballadores de les antigues fàbriques tèxtils de Barcelona i de les actuals veïnes del barri de Sant Andreu. El record i l’entorn reviscut en el seu propi territori. Les dones d’ara i les d’abans.

Pere Seda: Folk as queer. Peça escènica que parteix de diferents disciplines, com la dansa, la música, el cant o la interpretació, per indagar en la relació que hi ha entre la construcció de la identitat —tant col·lectiva com de l’individu— i la influència del llegat cultural. La proposta va més enllà de l’individu i mira cap a l’estructura social contemporània per provar d’entendre com és possible realitzar-se en el context cultural que consumim —urbà i tecnològic—, conjuntament amb l’existència de pràctiques tradicionals. Hi ha espai per a la reapropiació o, en definitiva, se n’ha de crear un de nou?  Folk as queer és una recerca incansable per acabar trobant el lloc on el cos tradicional i el cos dissident intercanvien el seu llenguatge en comunió i aprenen a ballar una nova dansa.

Diàleg moderat per Consol Sáenz.

ACCEDEIX A LES FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RELATORIA D'AQUESTA SESSIÓ.

Cia Silvia Batet: ERCÁS. Celebració de la bellesa de la transformació i la resiliència. Tres cossos femenins es converteixen en un llenç mutable, generant imatges calidoscòpiques que exploren la ritualitat, la subtilesa i la plasticitat del moviment. Les ballarines creen un llenguatge visual que desafia les percepcions tradicionals del cos i el seu potencial. Els moviments plàstics i les contraccions precises es combinen per formar patrons hipnòtics que reflecteixen l’essència de la metamorfosi i la capacitat d’adaptació, mostrant com el cos pot ser fràgil i poderós simultàniament, estàtic i dinàmic, singular i múltiple.

Una producció de Graners de Creació, Festival Bucles i Espai Inestable, amb el suport de Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, La Visiva, Teatre Tantarantana, Institut Ramon Llull, ICEC i OSIC.

Monocrom!: Verd. Monocrom! presenta Verd, una recopilació dels tres treballs publicats durant la residència artística a Fabra i Coats. Verd és un dels tres treballs que el grup està desenvolupant al voltant de la crisi climàtica i relacionant la natura amb els colors primaris de la imatge (RGB). La presentació que portaran a terme inclourà peces dels tres senzills de Verd —Posidònia, Boscúria i Micèlia—, una actuació musical complementada amb audiovisuals.

Diàleg moderat per Oriol Rosell.

ACCEDEIX A LES FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RELATORIA D'AQUESTA SESSIÓ.

Cia La Férrea: A mi que me entierren contigo. Si respires tan ràpid, no t’entenc. Baixa una mica les revolucions. No em dones temps de mirar on vols que miri. Intento seguir-te perquè m’encanta córrer darrere teu, però podries donar-me una mica de treva. Saps fer el pallasso? M’ho passo bé amb tu, de veritat. Ets molt especial. Focs artificials. A la de 3 ho llancem tot pels aires. 1, 2 i 3. Hi havia una vegada un circ. Pengem un cartell: Tancat per vacances. El canviem: Tancat perquè ens dona la gana. És igual de vàlid, encara que ningú ho cregui. A l’atzar. Ei, Siri, destinació més barata per viatjar aquest mes? Fem un pols? L’estela del mite. Jo voldria enamorar-me, però no puc. Tens desitjos, tu? Em sento abduïda. Ple de color, món d’il·lusió. Si tinc por del futur és per la mort, està implícita. “Fins que la mort ens separi.” Què recordes de tots els teus anys viscuts? I què no recordes? En el moviment hi ha la benedicció. El temps és de les estrelles. Ple d’alegria i emoció. Ei, que crec que hi ha una manera perquè ni la mort ens pugui separar. Et preguntaràs quina.

Que m’enterrin amb tu.

Carns Soltes: Sólo vine a ver el jardín. Instal·lació immersiva i interactiva que a través de l’art sonor, les arts visuals i la poesia explora l’emblema filosòfic del jardí.

Un jardí deshabitat, en el qual es percep el rastre d’una vida antiga, la presència fantasmagòrica d’una vida que l’habita, o el presagi d’una vida que encara ha d’arribar. Des d’aquesta ambigüitat temporal Sólo vine a ver el jardín explora com ens relacionem amb la memòria i la petja que causem en el món quan som travessats pel desig, el dolor, el confort i la incomoditat, i presenta la necessitat i la voluntat de construir noves utopies, generant espais efímers i espectrals que uneixen passat, present i futur.

Diàleg moderat per Consol Sáenz.

ACCEDEIX A LES FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RELATORIA D'AQUESTA SESSIÓ.

Anna Fontanet: La nit abans dels boscos. Amb aquesta proposta, Anna Fontanet busca recopilar els mecanismes estètics, recursos i danses de creacions recents com Blanc Salvatge, NAN i I escoltar l’herba com creix. Moviment, veu i cossos sonors es converteixen en el cor de la investigació, exposant coincidències i divergències entre el paisatge sonor i visual. L’eix vertebrador d’aquesta proposta se centra en fer ressonar les imatges, utilitzant el desconcert com a força per renovar el llenguatge visual i, amb això, el pensament que ens impulsa a l’acció.

Luis Tabuenca: Caterina. Òpera multimèdia en un acte. A la Catalunya del segle XVII, en un context de repressió i control social, Caterina Freixa, una jove de família acomodada, és acusada de bruixeria per una veïna i assenyalada per tretze dones més que, sota tortura, la delaten per salvar-se. El fiscal Felip Vinyes, símbol de la repressió legal i moral de l’època, lidera el judici amb rigor implacable.

Tot i això, en un gir inesperat, catorze prestigiosos juristes catalans s’alcen en la seva defensa, presentant un document que desafia les normes establertes i posa en qüestió la justícia de la caça de bruixes.

La història de Caterina, més que un relat del seu temps, es converteix en una interrogació sobre l’acte de mirar l’altre i decidir-ne el destí. Podem ser jutges sense ser, alhora, presoners de la nostra pròpia visió del món?

Diàleg moderat per Oriol Rosell.

ACCEDEIX A LES FOTOGRAFIES, VÍDEOS I RELATORIA D'AQUESTA SESSIÓ.

Kaosgroc: L’autòpsia. Kaosgroc. A mig camí entre les arts visuals, la performance i allò escènic, la peça indaga en els motius i llenguatges de l’acció creativa, la constitució del jo com a artista, i les infraestructures culturals que ho possibiliten, posant èmfasi en els processos de mercantilització de l’obra i dels mateixos artistes.

Cia. Silvia Batet. Sacrée. És una investigació per a un solo de dansa contemporània en un sol punt de l’espai. Basat en idees com la generació, la ritualitat i la sacralitat del cos, la peça treballa el potencial metamòrfic de la ballarina a través de la creació de reflexos, la potència muscular i la contracció. Amb música de nara is neus i interpretació d’Anna Serra, la peça treballa amb ritmes complexos en un context electrònic i de bucle.

Diàleg moderat per Manuel Pérez.

Julio César Palacio. Bio Data-X. Nou projecte musical d’aquest artista sonor i compositor. És una sessió de sonora en format multicanal amb una escolta relacionada amb la bioacústica, la investigació ambiental, els sons ocults de la natura i els paisatges sonors, explorant la relació entre aquests i la seva font física viva a la composició.

laSadcum. Navaja. Peça de dansa en què cinc personatges denominats LOINKS emmarcats en una demo abandonada a mig programar emprenen un no-viatge on l’autoemulació i la performativitat sostenen la seva existència.

Diàleg moderat per Oriol Rosell.

La Sala de Escritores. Putreficción. Experiència de creació col·lectiva que treballa el concepte de “pudrició” en relació amb la pèrdua del “orgànic” (el cos) i l’avenç del transgènic (allò digital).

Las Calatrava. Kenòpsia. Ritus urbà de sanació dels nyaps. La festa de les veïnes contra la festa del totxo. La recuperació (encara que sigui per uns instants) de tots aquells espais que se’ns van prometre, però que mai no han arribat a ser nostres.

Diàleg moderat per Alba Cuenca.

Lunática Teatre. Ayün. Obra que cerca ser sensorial i transportar el públic als boscos xilens. La companyia vol que s’olorin les seves plantes sagrades, i utilitza com a escenografia terra real.

S!NCRO. PROTOT!P. Immersió sonora i visual, sensacions, impressions, llenguatges i improvisació. Vídeo autogenerat modulat, moviment corporal, moviment de consciències i percepcions.

Diàleg moderat per Nil Martín i Judit Martínez.

Raquel Gualtero. 360º. L’artista mira cap a les seves arrels colombianes per crear una peça on el gir és l’eix vertebrador. Del joc infantil fins al virtuosisme del folklore, amb un gest senzill, però contundent.

Verde Lima. Construcción abstracta PDF. Conferència-performance que interpreta diversos fragments d’un diari sonor en to desenfadat i humorístic.

Diàleg moderat per Oriol Puig-Taulé.

Mabel Olea. Cut One’s Teeth. Una oportunitat per revisitar la perfecció i brillar com un diamant. Adoptant les qualitats de la pedra preciosa, l’artista es proposa transformar el cos en una joia generant un viatge que empeny els límits del glamour, l’estètica i la contemplació.

Colectivo Parapente. Clarianes de Biopoètica. Projecte d’investigació d’una instal·lació immersiva interactiva i multidisciplinar de so, moviment, escultura i llums. La peça es troba a mig camí entre un espectacle i un dispositiu d’interactuació, on el públic forma part i experimenta amb la tecnologia proposada.

Diàleg moderat per Consol Sáenz.

Úrsula San Cristóbal. Radicalmente vivas. L’erotisme, la histèria i el feminisme són els elements que articulen aquesta selecció de peces de videoart realitzades durant la residència, combinant els llenguatges de l’animació digital, l’stop motion, la performance i la música experimental.

Luis Tabuenca. Naturstudium 3. Projecte de caràcter col·laboratiu i interdisciplinari de composició d´una obra de 60 minuts per a escultures sonores Baschet.

Diàleg moderat per Imma Fernández.