'SECUENCIA #1'

Fernando Gandasegui / Marc Vives

Imágen de Martín Vitaliti. 'Para ser dos hay que ser diferentes' (etHALL, 2020)

SEQÜÈNCIA #1' és un cicle d'activitats vinculat a la programació de la Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona, ​​que el 2022 va girar al voltant del (para)cinematogràfic. A través de laboratoris, conferències i performances d'agents de diverses disciplines i geografies, 'SEQÜÈNCIA #1' va proposar un marc de treball per aprofundir en el vincle performatiu particular que s'estableix entre els cossos i les imatges.

Davant de posicions alineades amb el règim escòpic dirigit a la producció i consum d'objectes-cossos-imatges, 'SEQÜÈNCIA #1' recull treballs que afirmen la potència de les imatges com a actes o esdeveniments. El cicle proposa relacionar-nos amb la imatge com una pràctica, ja que aquesta “mai no és una cosa, un objecte inert, sinó una praxi en què dialoguen, es miren i es troben imatge i subjecte, mediada per un suport físic”*. El suport o matèria a 'SEQÜÈNCIA #1' són el cos o els cossos des dels que emanen, i els que invoquen, les imatges i les seves agències.

El programa el conformen propostes el lligam de les quals amb la pràctica de la imatge és abordada de diferents maneres, encara que en tots podem intuir una invitació translúcida i porosa que suggereix, obre, suspèn i, sobretot, imagina altres plànols performatius per a l'esdevenir fascinat de les imatges, celebrant així que "del costat de la performativitat sembla estar la força, la fugida, el que és viu"**.

Es tracta d'una aproximació multifocal, un punt de partida per seguir pensant des de la pràctica i de manera contextual com ho fem fent molts artistes, pensadors i comissaris. Donar voltes sobre l'eix, hiperventilar, forçar una melodia fins a estimular el nervi gandul, la suggestió des del relat, l'equiparació. Fer-pensar amb el cos i els seus annexos com a primera tecnologia de registre i producció d'imatges. La paraula, el soroll, els sons, l'espai, el tacte o el moviment provoquen aquesta aparició d'imatges en una altra temporalitat, la de la seva formació titubejant que s'escapa d'interpretació normativa. En aquest marc de tensió es van presentar els treballs i investigacions de Cris Celada, Ona Bros, Andrea Soto Calderón, Andrea González, Javi Álvarez, Lorea Alfaro, Olga Mesa, Alejandra Pombo Su, Carme Torrent i Emilio Tomé.

Del programa complet se n'han pogut extreure aquesta sèrie de podcasts:

Andrea Soto Calderón– Suspendre la imatge. Conferència
Andrea González – Una pel·lícula sense pel·lícula. Performance
Lorea Alfaro – una mica de plaer. Conferència
Olga Mesa – Pràctiques del (no) visible: el cos operador i la doble visió. Conferència
---
* Pérez Royo, Victòria. «Poètiques del temps expandit al cine. La mirada fascinada com a producte de la imatge translúcida». A: Pascale Peyraga; Marion Gautreau; Carmen Peña-Ardid; Kepa Sojo Gil (ed.). La imatge translúcida als mons hispànics. Lió: Orbis Tertius, 2016, pàg. 597-614.
**Fernández Polanco, Aurora. «Usos performatius de les imatges», Re-visions [en línia], núm. 2 (2012).
 

Fernando Gandasegui / Marc Vives

Fernando Gandasegui és artista, investigador i comissari en arts performatives. Actualment és el comissari del festival Domingo a La Casa Encendida, i codirigeix Teatron. Va ser coordinador i membre de l’equip de direcció artística de Teatro Pradillo a Madrid. Ha comissariat cicles per al Festival Punto de Vista, ha codirigit La Plaza en Verano de Matadero i ha dissenyat programes de residències i investigació al Centro Cultural de España a La Paz. Imparteix classes i tallers a institucions com Pedagogías Invisibles o Bar Yola. El seu treball artístic s’ha presentat en diverses institucions nacionals i internacionals, i forma part de la col·lecció del CA2M i de l’Archivo de Creadores de Matadero.


Marc Vives Muñoz és artista, investigador, docent i productor. Es mou entre les arts visuals i les arts en viu, avesat a la performance i el treball espacial. Utilitza estratègies d’aprenentatge col·lectiva col·laborant amb altres artistxs i formant grups de recerca com Si CentroCentro fuera FueraFuera, lxsquecorrenporahí a Massana o Moure parets a EINA. També des de la gestió i l’acompanyament de processos artístics conduint el programa de residències de L’Estruch (Sabadell), formant part de l’equip comissarial a La Capella o engegant projectes com YProductions, Hamaca, Por La Vena o, actualment, GRAF.cat.
​En l’apartat artístic, ha exposat el seu treball a Rogaland Kunstsenter (Stavanger, 2016), Redcat (Los Angeles, 2016), etHALL (Barcelona, 2018) i MACBA (Barcelona, 2021), i ha fet performances a CCEMx (Ciutat de Mèxic, 2020), Festival Grec (Barcelona, 2020) i La Casa Encendida (Madrid, 2021). Entre el 2002 i el 2012 va formar part del duet artístic Bestué-Vives.
 

Compartir