Per Andreu Gomila

El renaixement de la dramaturga Denise Duncan és una de les grans notícies del teatre català dels últims anys. Fa un any i mig ens va sorprendre, al Tantarantana, amb 'Negrata de merda', una peça molt Yasmina Reza que tractava el racisme estructural a partir d'uns pares que han adoptat un nen negre. Amb 'El combat del segle', que arriba a la Beckett dins la programació del De Grec a Grec, decideix parlar d'ella mateixa, de la seva experiència, a través de la història del primer boxador afroamericà a obtenir el títol mundial dels pesos pesants, Jack Johnson.

UNA AUTORA RACIALITZADA
“Em sento catalana, però el món no accepta que ho sigui”. Abans d'estrenar 'Negrata de merda', Denise Duncan em deia això, directa, sense segones lectures. Va venir a Barcelona des de Costa Rica fa vint anys, parla català i se sent d'aquí. Fins a la peça que va estrenar al Tantarantana, confessa que mirava cap a una altra banda. Filla d'una pare negre i d'una mare blanca, havia intentat “formar part de la blanquitud” durant molt de temps, fins que es va adonar que mai no seria “catalana i blanca”. I ha assumit la responsabilitat de parlar, des del teatre, de tot el que ha viscut com a negra. L'han insultat, li han demanat d'on era. Per això des de fa uns anys, per exemple, és membre fundadora del col·lectiu Tinta Negra, que busca visibilitzar els artistes racialitzats.

L'OBRA
'El combat del segle' fa referència a l'enfrontament entre Jack Johnson i Jim Jeffries a Reno (Nevada), el 4 de juliol de 1910, que va portar l'afroamericà a la glòria. L'obra ens situa Johnson a Barcelona, tot recordant aquell dia i un rival que es negava a lluitar amb ell perquè era negre.  

JACK JOHNSON    
El protagonista d''El combat del segle', Jack Johnson, ha viscut sempre a l'ombra d'Arthur Cravan, el boxador poeta a qui va deixar KO en cinc assalts en un combat mític a la Monumental el 1916. I si no ens hem recordat gaire de Johnson és perquè, segons Duncan, “va ser una figura molt polèmica al seu moment”. Va viure a Barcelona tres anys a finals de la dècada de 1910, fugint d'una condemna als EUA per haver-se casat amb una dona blanca. “Venim d'una tradició de racisme on segons quins referents no són tan importants”, diu la dramaturga.

Johnson va fundar la primera agència de màrqueting a Barcelona, a la Rambla. I fins i tot va intentar de fer de torero. Era un personatge que es coneixia tot els cabarets del Paral·lel, que es feia amb els intel·lectuals. “Era un provocador que només sortia amb dones blanques i perseguia gent de tot arreu perquè lluitessin amb ell”, explica.

LA BARCELONA DE 1920
“Si Johnson es va quedar a Barcelona va ser perquè l'acollida va ser molt bona”, assegura Duncan. “Era un negre de 1,85 metres, que portava pells i joies, que anava amb vestit blanc per la Rambla”, recorda. “A diferència del que passava als EUA, on feia molt poc que s'havia abolit l'esclavitud, Johnson es va trobar una ciutat on no hi havia segregació i podia fer el que volia”, afegeix. Va comprar-se un pis al carrer Mallorca, per exemple. “Va trobar una ciutat molt cosmopolita, on un negre podia passejar per la Rambla, on ara hi ha els manters”, indica.

STRIPTEASE EMOCIONAL    
Els primers dies d'assajos, Duncan va avisar el repartiment que 'El combat del segle' era, per a ella, “un striptease emocional”. “Hi ha una cosa de la lluita constant, una cosa molt simbòlica que té a veure amb la meva vida”, afirma. Diu que, a més, d'adolescent era molt fan de la boxa i del bàsquet, del temps de Mike Tyson i des Chicago Bulls de Michael Jordan.

REFERENTS
Duncan ha fet servir tota la biobibliografia que ha trobat sobre Johnson, però hi ha dos llibres que considera imprescindibles. 'El combate del siglo' (Gallo Nero, 2011), de Jack London, on l'autor fa una crònica periodística de l'esdeveniment. I 'Del boxeo' (Debolsillo, 2012), de Joyce Carol Oates, on la narradora nord-americana compara la boxa amb el teatre, tot agermanant-los a través de la tragèdia.

SEGUEIX LLEGINT: De Ciutat de Mèxic a Buenos Aires. El Grec llatinoamericà continua