On el teatre batega

Els teatres de proximitat de la ciutat han creat una plataforma per tal de gestionar conjuntament les propostes que presenten en col·laboració i que formen part de la programació del Grec Festival de Barcelona.

La creació barcelonina comença en les sales de proximitat, aquelles de dimensions més reduïdes, espais íntims que acullen veus emergents, però també professionals de l'escena alternativa amb reputacions internacionals. Aquestes sales s'han agrupat en la plataforma «On el teatre batega» per tal de desenvolupar projectes conjunts en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona.

La col·laboració entre aquestes sales de proximitat i el Festival de Barcelona va començar el 2020 passat i, fins al moment, ha produït experiències com un cicle de lectures dramatitzades triades d'entre les rebudes en una convocatòria pública. Part de les lectures dramatitzades que ja vam poder escoltar l'any passat esdevenen enguany muntatges teatrals complets que deixen constància del talent dels valors emergents de l'escena. Són Solar, de Mos Maiorum; Holocaust, de Queralt Riera; i La Chispa, de Marc Angelet.

Entre les lectures que s'organitzen, es troben les d’obres guanyadores d'alguna de les quatre Beques Carme Monturiol que s'atorguen cada any. Són uns ajuts a l’escriptura dramatúrgica que atorga el programa Barcelona Ciutat de la Literatura i que estan destinats a fer que els autors i les autores que ja hagin estrenat, com a mínim, una obra en puguin escriure una altra en qualsevol llengua.

La convocatòria de lectures dramatitzades es repeteix en aquesta edició del Festival; pareu atenció, ja que, entre les seleccionades, algunes es convertiran en produccions escenificades que podrem veure durant el Grec 2024 Festival de Barcelona.

Enguany, a més, les sales de proximitat de la ciutat ens proposen una nova experiència de col·laboració conjunta entre actors i actrius, directores i dramaturgs de les dues ribes de l'Atlàntic per tal de crear tres peces teatrals a cavall entre Catalunya i l'Argentina: Silvia, La paella dels dijous i Rovira versus Rodríguez. Cadascuna té sentit per separat, però per veure la fotografia completa, les haureu de veure totes tres.