• Disposes dels telèfons d’emergència o d’ajuda i, en cas de risc, truca-hi. Si la persona rep atenció de professionals de la psicologia, psiquiatria, treballadores socials... tingues també els seus contactes.
• Pregunta i escolta sobre els pensaments i les emocions relacionades amb la conducta suïcida. És important que adoptis una disposició d’escolta autèntica, respectuosa i reflexiva per indicar que et preocupa i que vols ajudar.
• No minimitzis ni discuteixis aquestes idees.
• No jutgis la persona ni li retreguis la seva manera de pensar o actuar.
• Pren-te totes les amenaces seriosament, no critiquis, no utilitzis sarcasmes ni desafiaments. 

És un error pensar que no es pot fer res per evitar o prevenir la conducta suïcida. El suïcidi o els intents, moltes vegades, es poden prevenir i, per això, és molt important aprendre a detectar els senyals d’alerta i de risc imminent i conèixer quins són els factors que en redueixen o n'incrementen l'aparició.

Telèfon de prevenció del suïcidi: Si tu o algú del teu entorn es troba en una situació difícil, pots trucar al 900 925 555. És una línia gratuïta, oberta les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any.

Recursos per a l’acompanyament a l’entorn més pròxim

L’espai d’informació i orientació Barcelona Cuida (c. Viladomat, 127) ofereix atenció i acompanyament a:

• Familiars i entorn de persones en risc de suïcidi. A càrrec de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS). Els dimarts, de 16.45 a 18.45 h. Contacte: 652 873 826 - info@acps.cat
• Persones que han viscut un suïcidi al seu entorn. A càrrec de l’Associació Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS). Els dilluns i dimecres, de 9.30 a 11.30 h i els dijous de 16.00 a 18.00 h. Contacte: 662 545 119 - 666 640 665 (WhatsApp) - info@despresdelsuicidi.org 

Altres recursos

Som Salut Mental 360 - Prevenció del suïcidi - Sant Joan de Déu: És un portal informatiu amb informació i preguntes freqüents sobre el suïcidi i la seva prevenció, elaborat per professionals mèdics i socials especialitzats.

L’anorèxia, la bulímia i també d'altres com el trastorn per afartament no tenen una sola causa, sinó que són el resultat de factors biològics, psicològics i socials. 

Alguns símptomes

• T’obsessiona la teva imatge i el teu cos.
• Sents insatisfacció constant amb el teu pes.
• Vols menjar sense companyia.
• Controles excessivament el que menges.
• Sempre comptes les calories que ingereixes.
• Evites alguns aliments de manera obsessiva.
• Vas al gimnàs de forma compulsiva.
• Et sents extremadament culpable si un dia no entrenes.
• Creus que només pots menjar certs aliments (“te’ls mereixes”) si has fet prou exercici.

Entre tot el contingut que consumim cada dia a través de les xarxes socials, hi podem trobar comptes i influenciadors que mostren cossos i estils de vida poc realistes. En alguns, s’hi promouen dietes extremes o comportaments alimentaris restrictius que poden ser perillosos. 

A les xarxes ens podem trobar molts continguts falsos i poc fiables (notícies falses, imatges modificades amb filtres…). 

El funcionament dels algoritmes d’aquestes xarxes, mitjançant m'agrades, seguidors i visibilitat, també poden fer-nos caure en comportaments nocius: comparar-se constantment, cercar validació a través d’aconseguir m'agrades o seguidors, sentir la necessitat de mostrar una imatge idealitzada de tu mateix/a… Aquests comportaments ens poden acabar controlant i suscitar molt malestar.

És important que siguis conscient de com l'ús de les xarxes socials pot influir en la percepció sobre tu mateix/a i en els teus comportaments relacionats amb l'alimentació. 

Si algun d'aquests símptomes et resulta familiar o et preocupa, considera parlar amb algú de confiança i buscar ajuda professional a:

• Centre d’Atenció Primària (CAP): per poder accedir al servei d’un hospital públic, és imprescindible passar primer pel CAP que et correspongui i que el metge o metgessa de capçalera faci la derivació per tal que et puguin tractar des de la sanitat pública.
• Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB): associació amb seu a Barcelona on et poden donar més informació i ajudar-te en el tractament d’un TCA. Pots accedir-hi amb cita per informar-te sobre recursos sanitaris, jurídics, econòmics... També ofereixen grups d’ajuda mútua i aquests serveis són gratuïts per als socis i sòcies.
• Programa Salut i Escola: si ets estudiant d'un centre d'educació secundària obligatòria, pots consultar a professionals del programa, mitjançant la consulta oberta (professional d’infermeria desplaçat periòdicament al centre docent), qualsevol dubte que tinguis en aquesta matèria. Aquesta persona et podrà derivar a ajuda especialitzada, si cal.

Altres recursos

• Som Salut Mental 360 - TCA - Sant Joan de Déu: portal informatiu amb informació i preguntes freqüents sobre els TCA, elaborat per professionals mèdics i socials especialitzats en aquests trastorns i el seu tractament.
• Obro feel: servei de suport emocional a joves de 14 a 29 anys a través d'un xat de WhatsApp (680 354 155) disponible 24/7, totalment gratuït, immediat i confidencial, i gestionat per la Fundació Ajuda i Esperança.
• Assessorament en línia. Trastorns alimentaris: formulari del portal de la Generalitat de Catalunya que permet fer qualsevol pregunta relacionada amb els TCA a professionals de la salut.

• Taquicàrdia i palpitacions: el cor batega més de pressa i es pot tenir una sensació de pesadesa o dolor al pit.
• Dificultat per respirar o hiperventilació: la respiració es torna superficial i ràpida, la qual cosa pot provocar sensació d'ofec, boca seca i mareig.
• Tensió muscular: pot aparèixer una sensació d'inquietud, rigidesa, tremolors o espasmes musculars, com a resposta de preparació per a una reacció física (lluitar o fugir).
• Visió borrosa o sensació d'irrealitat: les pupil·les es dilaten per millorar la visió i centrar l'atenció en el perill, però això pot fer que es percebi el món del voltant com a distorsionat o irreal.
• Nàusees i problemes digestius: la digestió s’alenteix per desviar l'energia cap a les funcions més bàsiques de supervivència, fet que pot causar nàusees, diarrea o malestar abdominal.
• Mareig o sensació de desmai: la falta d'oxigen i la hiperventilació poden produir vertigen o sensació de pèrdua de control.
• Suor freda: el cos es prepara per afrontar el perill (lluitar o fugir) mitjançant una activació del sistema nerviós simpàtic, cosa que pot provocar suor excessiva.
• Sentiment d'ansietat extrema o por intensa: una sensació molt intensa de perill o que alguna cosa greu està a punt de passar, tot i que no hi hagi cap amenaça real.
• Tremolors o inquietud: els músculs poden començar a tremolar, i es pot experimentar una sensació d'agitació interna.

• Obsessió per perdre el control sobre el propi comportament: pensaments repetitius sobre la possibilitat de perdre el control i actuar de manera perillosa, com fer-se mal a un mateix/a o a altres persones sense voler.
• Pensaments agressius o violents: preocupació constant per tenir pensaments agressius o violents envers tu mateix/a o altres persones, tot i que siguin involuntaris.
• Necessitat de simetria i ordre: obsessió per organitzar o col·locar les coses d'una manera específica. Necessitat de mantenir un ordre exactament simètric o en una disposició específica per reduir l'angoixa.
• Pensaments no desitjats o prohibits (vinculats al sexe o la religió): pensaments intrusius i molestos relacionats amb temes sexuals, religiosos o morals, que poden ser molt estressants.
• Por a la contaminació o brutícia: preocupació excessiva per la possibilitat de contaminar-se o de sentir-se brut. Pot portar a rituals i conductes de neteja compulsiva per alleujar la por a la brutícia.
• Comprovar constantment: necessitat de comprovar repetidament que s'ha fet una acció específica, com assegurar-se que el gas o els llums estan apagats abans de sortir de casa.
• Repetir en silenci paraules o frases: repetir paraules, frases o oracions mentalment per tranquil·litzar-se o alleujar l'ansietat causada per les obsessions.

Les compulsions interfereixen greument en la vida quotidiana.

Les obsessions i compulsions consumeixen més d'una hora al dia i interfereixen en les activitats normals, com la feina, les relacions socials o les activitats de lleure.

Si t’identifiques amb algun dels perfils anteriors, pots demanar ajuda professional: poden ser efectives tècniques de relaxació, teràpia cognitivoconductual i, en alguns casos, medicació. 

Parlar amb un professional de la salut mental és crucial per obtenir el tractament adequat. Per exemple, disposes dels recursos següents:

• GestioEmocional.cat: aplicació que ofereix suport a totes les persones que experimenten emocions negatives, com ara por, angoixa, preocupació o tristor. L'eina permet valorar l'estat emocional, rebre consells i indicacions per gestionar-lo, o bé ser atès per un professional de la salut en cas necessari.
• 061 Salut Respon: servei que disposa d’un equip de professionals especialistes de psiquiatria, psicologia i infermeria en salut mental. Disponible 24 hores al dia, 365 dies l'any, ofereix suport emocional i atenció psicològica presencial en situacions complexes.

Relacions personals:

• Dependències grupals: secta coercitiva o grup de manipulació psicològica, grup religiós, filosòfic o cultural, polític, terapèutic, comercial…
• Dependències interpersonals: codependència, addicció al líder, addicció a vidents, guaridors, terapeutes, addicció a la parella...

Joc: addicció als videojocs, a les videoconsoles, al joc en línia, als jocs de rol...

Internet: addicció al cibersexe, addicció a les relacions digitals, addicció al joc en xarxa o a la navegació i als xats…

Ús de serveis-objectes: addicció al mòbil, a la televisió o a les compres.

Sexe: relacions sexuals compulsives, addicció a la prostitució o abús de la pornografia.

Treball: addicció al treball.

Adreça’t al Centre d'Atenció Primària (CAP) que et correspon per districte i el teu metge o metgessa de capçalera et derivarà als especialistes o psicòlegs que corresponguin.

Tipus de drogues

• Estimulants: acceleren el funcionament del sistema nerviós. Per exemple: la cocaïna, les amfetamines o la cafeïna.
• Depressores: alenteixen el sistema nerviós. Per exemple: l'alcohol, els tranquil·litzants o els opiacis.
• Al·lucinògenes: alteren la percepció de la realitat. Per exemple: l'LSD, els fongs al·lucinògens o la ketamina.
• Cànnabis i derivats: poden tenir efectes tant estimulants com depressors, depenent de la dosi i de cada persona. Per exemple: la marihuana i l'haixix.

De l'ús a la dependència

Quan comences a consumir drogues pot ser per experimentar o com una forma d’oci, però en molts casos, això et pot portar a una dependència, la qual coneixem com a drogodependència: el fet de sentir una necessitat física o psicològica de consumir la droga per sentir-te bé o simplement per funcionar normalment.

La drogodependència no només t’afecta a tu com a individu, sinó també al teu entorn. Et pot causar problemes de salut, dificultats en el treball o els estudis, conflictes familiars i socials i altres riscos com accidents o situacions de violència.

És clau estar ben informat dels riscos i prendre decisions conscients. 

Hi ha recursos i professionals a Barcelona disposats a ajudar. Parla amb un professional, cerca suport en amics i familiars o contacta amb serveis locals d'atenció a joves i amb els serveis següents:

• Telèfon Salut Respon: 061
• Telèfon d'emergències: 112
• Centres d’atenció i seguiment (CAS): informen sobre possibles tractaments i programes terapèutics per a majors d'edat consumidors de drogues (excepte el tabac; en aquest cas, cal consultar al metge de capçalera). És aconsellable trucar abans de dirigir-s'hi.
• Recursos ambulatoris a Barcelona: mapa de Barcelona on es recullen els CAS amb espai de consum supervisat, sense espai, recursos de reducció de danys i altres recursos.
• drogues.gencat.cat: Portal de la Generalitat de Catalunya sobre drogues i addiccions.