La història de l'hivernacle
L’Hivernacle, 135 anys de natura i art
L’Hivernacle del parc de la Ciutadella ha obert les seves portes el desembre del 2023, després d’una rehabilitació a fons que ha permès que recuperi l’aspecte original que tenia quan es va enllestir fa 135 anys, durant l’Exposició Universal del 1888.
L’Hivernacle és un edifici singular i un exemple destacat de l’arquitectura del ferro a la ciutat. La rehabilitació actual —i això és un exemple clar de la cura i el rigor amb què s’ha actuat des d’un punt de vista patrimonial— ha permès saber que el programa decoratiu és obra d’Alexandre de Riquer i Ynglada, un dels artistes plàstics més destacats del Modernisme català.
Una història de vaivens
Després de l’Exposició Universal, el 23 de novembre de 1893, l’Associació de Publicistes de Barcelona, que vetllava pels interessos literaris i artístics a la ciutat, va demanar a l’Ajuntament que els cedís l’Hivernacle per utilitzar-lo com a seu i per fer-hi classes. L’entitat es comprometia a enllestir-lo, perquè els tancaments del cos central encara no s’havien fet, i adaptar-lo a les seves necessitats, però no es vas dur a terme cap d’aquestes intervencions.
A principis del segle XX, l’Hivernacle es trobava en un estat gairebé ruïnós. Només es feia servir com a dipòsit temporal de plantes. El 1907 la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, un òrgan que depenia de l’Ajuntament, va demanar que s’hi fessin les obres necessàries perquè pogués acollir algunes espècies animals: aus —que hi viurien en semillibertat—, serps i rèptils —aprofitant les zones adossades als murs laterals—s i altres rèptils més petits i peixos a la zona central, on es podria instal·lar una font i un estany.
Arquitectura del ferro
La rehabilitació actual ha permès saber que el programa decoratiu és obra d’Alexandre de Riquer i Ynglada, un dels artistes plàstics més destacats del Modernisme català.
