Barcelona

Alguns barcelonins i barcelonines encara recorden l’antic Museu de Geologia, situat al parc de la Ciutadella, un edifici que va tancar portes a principis del segle XXI, però que ara torna a obrir convertit en un museu diferent, però vinculat amb els seus orígens. És el Centre Martorell d’Exposicions (correspon al número 9 del passeig de Picasso; a la imatge, vista des de la Ciutadella. Foto: J.M. de Llobet), que torna a obrir, convertit en una de les subseus del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Obre portes el dimarts, 19 de desembre i, si veniu abans del 8 de gener, el podreu visitar de manera gratuïta.

L’any 1878, el naturalista Francesc Martorell i Peña va deixar en herència a la ciutat no només les col·leccions de ciències naturals i de peces arqueològiques que havia aplegat durant la seva vida, sinó també els fons necessaris per construir un museu que les acollís. L’arquitecte Antoni Rovira i Trias va construir l’immoble, l’edifici neoclàssic del Museu Martorell que encara hi és i que es va inaugurar l’any 1882. El museu, però, aviat es va quedar petit i aquelles col·leccions que en anys anteriors havien continuat creixent es van repartir entre el Castell dels Tres Dragons (col·leccions zoològiques) i Montjuïc, on van anar a parar les col·leccions botàniques. Va ser l’any 1924, quan el recinte es va convertir en Museu de Geologia, condició que va mantenir fins que va tancar l’any 2010.

L’any 2021 va començar una rehabilitació integral de l’edifici que s’acaba ara i que l’ha convertit en el nou Centre Martorell d’Exposicions, que està destinat a acollir exposicions científiques dedicades a assumptes de gran impacte social com les que tenen a veure amb la crisi climàtica, la biodiversitat o l’exploració de les fronteres actuals del coneixement.

El centre comença el seu periple amb dues exposicions: Wow i Natura o cultura? La primera, que podrem veure ja a partir del 19 de desembre, ens recorda l’afició dels naturalistes per dibuixar els animals i altres éssers vius que trobaven i que els servien per divulgar el coneixement científic. A aquesta primera etapa va seguir una segona en la qual els taxidermistes van tenir un paper destacat. I és que molts científics se servien d’aquests animals dissecats per poder estudiar directament la fisiologia del món animal.

Entre aquests taxidermistes, destaquen noms com el del també escultor Antonio Pérez, tot un referent internacional en aquesta disciplina. Coneixerem el seu treball en una mostra realitzada en col·laboració amb el Parque de las Ciencias de Granada en la qual podrem veure sis escenes naturalitzades d’animals mediterranis i africans. Aquí podreu veure, en escenes estàtiques, un grup de quinze cabres salvatges saltant en estampida, dues zebres en lluita o una lleona caçant nyus.

La pròxima mostra serà Natura o Cultura? Una visió des del museu de ciències naturals, que ens planteja un recorregut per la història dels museus de ciències que comença amb els antics gabinets de curiositats i acaba en els moderns centres de coneixement actuals. Potser heu sentit a parlar de L’Avi, aquell elefant mític del zoo de Barcelona que va ser l’estrella de la ciutat de finals segle XIX. Aquí en veureu l’esquelet, conservat amb finalitats científiques, a més d’un diorama que mostra els dos últims falcons que van viure al campanar de Santa Maria del Pi.

Si voleu conèixer un nou centre d’exposicions de la ciutat que s’afegeix al Museu Blau del Fòrum, el Castell dels Tres dragons i el Jardí Botànic de Montjuïc, veniu al nou Centre Martorell d’Exposicions, però abans consulteu la informació al respecte al web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.