Història de les platges

  • Platges de Barcelona antigues
  • Platges de Barcelona antigues
  • Platges de Barcelona antigues

Les nostres platges, avui

La reordenació urbanística, sorgida en ocasió dels Jocs Olímpics del 1992, es va basar en tres decisions importants: el sanejament i la consolidació del litoral, l'aixecament de les línies ferroviàries costaneres, i la construcció de la ronda i el parc del Litoral.

Els darrers anys, les platges de Barcelona han esdevingut un dels principals espais públics de la nostra ciutat, amb unes característiques singulars que el fan especialment atractiu. Les platges constitueixen un gran espai a l'aire lliure on podem prendre contacte amb l'aigua del mar, amb el sol i amb la sorra, i on a més ens podem iniciar en el coneixement de la fauna marina. Tot això és possible a Barcelona, en unes platges que tenim molt a prop de casa i de les quals podem gaudir tot l'any.

Actualment, a les nostres platges s'hi desenvolupen tota mena d'activitats de lleure, fet que les converteix en un medi privilegiat per al gaudi de la convivència. La relació de Barcelona amb el mar, però, ha anat canviant al llarg de la història.

El mar ha ajudat molt a fer de la nostra ciutat un lloc obert, en el qual s'han barrejat pobles i cultures des de l'antiguitat. La ciutat medieval i moderna va establir unes relacions comercials àmplies a través del mar i, amb el temps, van anar apareixent les necessitats d'acostar-s'hi, més enllà de les activitats mercantils al port i de les tasques de pesca.

Els barcelonins es van anar afeccionant cada cop més als banys de mar, a les curses de natació, a les competicions nàutiques... La recuperació del front marítim de la ciutat, iniciada als anys vuitanta del segle passat, ha significat un canvi històric i ha contribuït a integrar les platges a la nostra vida quotidiana.

Barcelona i el mar

Des dels seus inicis, la història de Barcelona ha estat íntimament unida al mar. En el decurs del segles, la seva línia de costa ha anat variant com a resultat de la constant dinàmica entre el mar i la terra. El segle VI a.C., la muntanya de Montjuïc i els seus assentaments ibèrics presidien el pla situat a redós de la serra de Marina, entre els rius Rubricatus (Llobregat) i Betulònica (Besòs), que en aquella època presentava un perfil litoral del tot diferent al d'ara. A ponent de Montjuïc, llargues platges, i entre la muntanya i el turó més tard anomenat Taber (avui dia carrer de Paradís i entorns), una petita badia permetia l'entrada del mar fins a terra endins, molt més enllà de la franja costanera actual. Encarada a mar, en el cim d'aquest turó, s'establí la Barcino romana.

Posteriorment, el mar s'anà retirant i es van anar creant uns paisatges canviants d'illots i llacunes. La regressió marina continuà i els nous espais de terra ferma que anaven apareixent van ser ocupats per horts i cases. Des de llavors fins ara, la història de Barcelona ha estat un festeig permanent entre el mar i la terra; una relació que ha permès un aiguabarreig constant de pobles i cultures que ha atorgat a la ciutat la seva indiscutible condició cosmopolita i mediterrània.

Avui dia, la façana litoral barcelonina és un paisatge construït, herència de segles i segles d'evolució constant. Un paisatge humanitzat on destaquen les platges, que formen part de la història de la ciutat. Unes platges de fàcil accés, que s'integren a la ciutat com un més dels seus espais públics. Uns indrets, però, que a més d'oferir l'oportunitat de gaudir del lleure i l'esport, fan possible passar del món urbà a un medi natural tan ric i potser no prou conegut com és el mar.

Les nostres platges, avui

La reordenació urbanística, sorgida en ocasió dels Jocs Olímpics del 1992, es va basar en tres decisions importants: el sanejament i la consolidació del litoral, l'aixecament de les línies ferroviàries costaneres, i la construcció de la ronda i el parc del Litoral.