Barcelona

El consum de tabac és un problema ambiental, atès que cada any uns cinc bilions de burilles acaben al medi marí, on alliberen contaminants metàl·lics que provoquen alteracions en els sistemes dels diferents organismes marins i, consegüentment, a causa de la seva ingesta, en l’ésser humà. A més, les burilles tarden una dècada a degradar-se.

En aquest sentit, la Directiva (UE) 2019/904 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, exposa el problema que ocasionen els filtres de productes de tabac a les platges, ja que contenen plàstic i són el segon article de plàstic d’un sol ús que es troba en més quantitat a les platges de la Unió Europea. Per aquest motiu, en la directiva s’assenyala la necessitat de reduir l’enorme impacte ambiental causat per aquests residus i es promouen mesures diverses per reduir-los.

La transposició d’aquesta directiva s’ha fet a través de l’aprovació definitiva en data 31 de març de 2022 de la nova Llei estatal de residus i sòls contaminants per a una economia circular.  L’articulat d’aquesta llei inclou, entre les mesures preventives establertes en l’article 18, que els ajuntaments puguin regular la limitació de prohibir fumar a les platges a través de les ordenances municipals, així com establir sancions al respecte. Aquesta llei dona cobertura legal a la prohibició de fumar a les platges.

En aquest marc, les platges sense fum són una mesura de prevenció per contribuir a la reducció d’aquest tipus de residus a les platges i de la contaminació marina.

Les platges de Barcelona són un espai públic d’ús intensiu per una part important de la població, fet que ha generat alguns reptes importants en termes de convivència.

Les platges constitueixen un dels espais de lleure més grans de la ciutat, amb una longitud d’uns 5 quilòmetres i una superfície de 240.000 metres quadrats, que reben cada temporada de bany prop de quatre milions de persones de totes les edats. Les famílies amb infants representen el 9% dels usuaris, segons les dades de l’enquesta del 2018, i això significa que prop de 350.000 infants utilitzen les platges de Barcelona.

En els últims anys s’ha observat, a més, un canvi de tendència en l’ús de les platges, i s’hi han comptat més usuaris al llarg de tot l’any, de manera que les platges esdevenen un gran espai a l’aire lliure on els veïns i les veïnes poden gaudir del contacte amb el mar i amb la sorra, amb múltiples usos, com l’esport, el descans, el joc, etc., i on s’ofereixen serveis i activitats molt diversos.

Aquest increment en l’ús de les platges contrasta amb la reducció de la superfície de platja disponible, que disminueix cada any. En efecte, les platges de Barcelona són un sistema artificial altament dinàmic, que experimenta modificacions a causa de la resposta natural de les platges a l’acció de l’onatge. El ritme de pèrdua anual de sorra del conjunt de les platges de Barcelona des de l’any 2010 és de 50.000 m³/any. 

L’Ajuntament de Barcelona ha d’assegurar la compatibilitat entre tots els usos, serveis i activitats perquè les platges siguin un espai de convivència amable i respectuós.

El tabaquisme és la principal causa de mort evitable al món segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

El tabaquisme és també la principal causa de mort evitable a Espanya i un factor de risc en sis de les vuit causes principals de mortalitat al món (OMS, 2008). El fum ambiental del tabac és un carcinogen (IARC, 2021), i respirar el fum del tabac que fumen altres persones augmenta el risc d’emmalaltir, tant en les persones adultes (U.S. Department of Health and Human Services, 2006; Öberg, 2010) com en els infants (Continente, 2019). No hi ha un nivell segur d’exposició al fum del tabac, i, fins i tot a l’aire lliure, la nicotina es concentra en els espais on hi ha persones fumant (OMS, 2007). L’evidència científica sobre els riscos del consum de tabac per a la salut és concloent, així com sobre els efectes del fum del tabac ambiental (consum passiu), que és una causa de mortalitat, malaltia i discapacitat i un dels principals problemes de salut pública.

Garantir espais lliures de fum resulta més important per a les persones especialment vulnerables, i, entre elles, els nens i nenes, amb un sistema respiratori en desenvolupament i una freqüència respiratòria més elevada. També, més enllà dels efectes directes per a la salut, cal tenir en compte l’efecte educatiu que comporten els espais lliures de fum, atès que l’evidència demostra una incidència més baixa de fumadors i fumadores entre les persones que no conviuen habitualment amb el tabac, i aquest fet té una rellevància especial pel que fa a la sensibilització, conscienciació i prevenció del tabaquisme entre la població més jove.

També són especialment vulnerables als efectes del tabac les dones embarassades, atès que fumar causa efectes adversos durant la gestació i afavoreix l’aparició de problemes en la salut del nadó.

Les dades provisionals de l’Enquesta de salut de Barcelona del 2021 indiquen que un 15,2% de les dones i un 22,5% dels homes fumen diàriament. El consum és més elevat en les classes socials més desafavorides. Pel que fa a l’alumnat adolescent de la ciutat, l’Enquesta de factors de risc a l’escola secundària (FRESC) mostra una evolució a la baixa en el consum del tabac, sobretot en els nois i noies de quart d’ESO i batxillerat, fins al 2016, i un repunt el 2021 en el consum diari i regular en les noies de batxillerat.

Quant al fum ambiental del tabac, un estudi europeu recent en el qual ha participat Barcelona ha mostrat presència elevada de fum ambiental del tabac en la major part d’espais a l’aire lliure que s’han mesurat, especialment, a les platges.

En clau de gènere, cal indicar que el tabaquisme causa malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer en tots dos sexes, tot i que hi ha diferències de les afectacions per sexe. El tabaquisme afecta de manera negativa la salut reproductiva de les dones, en disminueix la fertilitat i avança la menopausa. I la mortalitat prematura que experimenten les dones per malalties causades pel tabac mostra una tendència creixent.

Amb la prohibició de fumar a les platges es contribueix a la lluita contra el tabaquisme i es garanteix el dret de les persones no fumadores a no haver de patir el fum del tabac de les persones fumadores, i, a més, així les platges esdevenen espais de sensibilització, conscienciació i prevenció del tabaquisme entre la població, especialment la més jove.