Origen de la celebració de Tots Sants
Origen de la celebració de Tots Sants
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Així, Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. La nostra festa deriva, en concret, de la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en els llenguatges gaèlics.
El culte als difunts era una part molt important de la religió dels antics celtes. Per a aquests, l’any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. Els dies del Samain obrien el període d’obscuritat. Eren considerats uns “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any, i les terres de l’altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans. Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.
Ara bé, a principis del segle VII, el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma, temple pagà dels déus que Marc Agripa havia fet construir en honor de Júpiter (en memòria de l’emperador August per haver guanyat la batalla contra Marc Antoni i Cleopatra), el va purificar i el va consagrar en honor a la Verge i a tots els Màrtirs.
Amb aquest motiu, el Papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre per a la seva celebració, ordenant, al mateix temps, que se la tingués com una de les festes principals de l’any litúrgic.
A les acaballes del segle X es va afegir a aquesta festa una altra dedicada a pregar pels fidels difunts, fet que ha seguit perpetuant-se, i es conserva encara.
Era creença comuna que la nit de Tots Sants, les ànimes dels avantpassats retornaven a els llocs on havien viscut. Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i, si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel; cas contrari, han de continuar penant. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.
Era costum, fer cerimònies i oracions, oferir llums, resar tres parts del rosari, dir tres misses i tocar les campanes tota la nit, a fi, de que els difunts que encara no haguessin assolit la pau, trobessin el camí. Per això, després del dia de Tots Sants, segueix immediatament el dedicat als Morts.
Hi ha força tradició de posar aquella nit un plat més a taula; o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé obrir les portes perquè passin les ànimes; també hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: se solia posar un llum a la porta de la casa per guiar-les; també es podia encendre el foc de la llar perquè s’escalfessin, o encendre espelmes a les habitacions en record seu…
Dels costums propis de Tots Sants ni ha tres que encara es mantenen amb força avui dia:
La visita als difunts
La castanyada
Els Panellets
La visita als difunts: la tradició de portar flors als difunts el dia 1 de novembre bé d’epoca romana. Els romans feien aquestes visites en èpoques de collites.
La Castanyada :Antigament era una costum d’àmbit familiar. Les castanyes eren torrades a casa o bé, a ciutat, es compraven a les castanyeres. A més de les castanyes torrades es mengen també moniatos, panellets i es veu vi dolç.
La família es reunia i recordava els difunts menjant castanyes, resant el rosari o amb petits gestos com deixar un plat buit a taula.
En algunes cultures tenien la creença que per cada castanya menjada la nit de Tot Sants es lliurava una ànima del purgatori.
Els Panellets: Una tradició popular ens diu que el fet de menjar castanyes i panellets el dia de Tots Sants, bé de la tradició de, per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts
Fonts:
https://www.socpetit.cat/origen-de-la-celebracio-de-tots-sants/