Els principals països europeus ja fa uns quants anys que estan revisant el seu passat colonial i el seu paper en el tràfic de persones esclavitzades.

Els darrers anys, alguns historiadors d'arreu del país han començat a preocupar-se per aquest tema i han començat a dibuixar un passat amagat, més important del que ens pensàvem. Al mateix temps, l'interès del públic, en què s'han incorporat moltes persones provinents de les antigues colònies espanyoles, ha crescut enormement.

El Museu Marítim de Barcelona pren part en aquest procés amb l'objectiu d'interpel·lar la societat catalana contemporània, molt més plural i complexa que la d'aquella època, per tal que es comprometi a revisar el passat. I perquè, d'aquesta manera, s'encari, sense més contemplacions, amb el rastre que aquella infàmia va deixar en la societat actual en forma de racisme o de sobreexplotació de la població migrada.

L'exposició  "La infàmia" aprofundeix en la participació catalana en el tràfic atlàntic de persones captives per a ser esclavitzades i en fins a quin punt els negocis dels comerciants catalans, sobretot a Cuba i Puerto Rico, van adquirir mà d'obra esclavitzada. Quants d'aquells capitals es van repatriar a Catalunya i de quina manera aquells beneficis provinents de l'esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX? 

Aquesta mostra desemmascara un aspecte poc conegut i molt incòmode de la història de Catalunya. Difonguem també els aspectes més foscos de la història i fem possible que no es repeteixin mai.