Per Jordi Bordes, periodista i crític de teatre

La crítica fa balanç. Hem demanat a vuit periodistes que difonen el Grec des de la televisió, la ràdio o els mitjans escrits quins han estat els millors espectacles d’aquesta edició del festival. Com l’autor de la recopilació, el periodista i crític d’arts escèniques Jordi Bordes (El Punt Avui / Recomana), són companys de filera durant tota la temporada i es prenen cada Grec com el darrer esprint abans de desaparèixer fins al setembre amb el FITT o FiraTàrrega. No us perdeu el rànquing!

Amb tota seguretat, el resultat hauria variat canviant les persones consultades, però les valoracions dels vuit crítics i crítiques que recollim tot seguit ajuden a contrastar les conclusions d’aquest Grec: es percep un orgull de l’escena catalana. Dels divuit espectacles votats (el termini es va tancar el divendres 25 de juliol), vuit eren de producció catalana, sis internacionals i quatre estatals. I, entre les preferències dels prescriptors seleccionats, destaca Gegant, amb Josep Maria Pou, i Medea’s kinderen, de Milo Rau. Per a Ibana Piñero, habitual als directes del Telenotícies de TV3, la sensació després de seguir pràcticament tot el Grec és la constatació del bon moment del teatre a Catalunya, que fa que les propostes internacionals: “no ens impressionin tant”.

Què és el que va interessar més de Gegant a Marta Cervera, periodista d’El Periódico que segueix el Grec des de fa una dècada? Ella, més enllà del text, reconeix les interpretacions de tot l’equip: “Totes estan molt bé.” Per a Santi Fondevila, l’actual degà actiu de la crítica a Barcelona, amb uns quaranta Grecs a les seves espatlles i avui crític a l’Ara, bona part del mèrit és del protagonista: Josep Maria Pou. Marta Vives, de Catalunya Ràdio, incideix: “les rèpliques d’una Clàudia Benito en estat de gràcia”. D’altra banda, l’espectacle internacional que més ha commogut és Medea’s kinderen, de Milo Rau. Per a Laura Contreras, de La Xarxa TV, aquest ha estat el millor espectacle del Grec: “Per sorprenent, fascinant, colpidor, i alhora, divertit i entranyable. Una reflexió sobre la violència, la llavor de les tragèdies, la insatisfacció vital i l’amor, molt esfereïdora.” Cervera se suma a l’entusiasme, afirmant: “per l’originalitat del concepte, per la combinació d’humor i horror i per com de bé ho feien els nens protagonistes”. I Juan Carlos Olivares, de La Vanguardia, ho remata: “M’ha confirmat la singularitat militant-artística de Milo Rau.”

Descobertes de proximitat i altres sorpreses

La selecció d’espectacles de la crítica és diversa. Segons Olivares, es programa el Grec buscant, diu: “noms que suposen una novetat per a mi, especialment els que venen de fora” i, al contrari, “no m’estimula gens tot allò que fa flaire d’anticipació de la temporada”. Enguany, admet: “d’aquest Grec em quedo amb espectacles que no han vingut de tan lluny, alguns, fins i tot, de molt petits. Per exemple, m’ha tornat a meravellar la singular poètica d’Alberto Cortés (Analphabet)”, i també aplaudeix La nit del músic alt i Tu em vas prometre una història d’amor. Fondevila és el que ha premiat amb menys coincidència que la resta. A part de Gegant, destaca la pel·lícula The new gospel de Milo Rau, el Faustus in Africa de Kentridge i Los dos hidalgos de Verona, dirigit per Donellan. També ha volgut afegir, tot i que és de fora del Grec, el Cimbelí que ha proposat Parking Shakespeare.

Una altra de les sorpreses del Grec d’enguany és la consolidació de La Mula amb Manual per a éssers vius, que només es va veure dos dies al CCCB. Piñero adverteix que caldrà seguir-los “molt de prop” i avança que, tot i que tornaran deu dies a Barcelona al desembre, “haurien de ser més dies perquè és un espectacle per anar a veure en família”. Igualment titlla Tu em vas prometre una història d’amor, d’Helena Tornero, com la sorpresa del festival. Efectivament, ha estat un títol que ha funcionat molt des del boca-orella i, tot i que no ha exhaurit entrades, ha mantingut una notable ocupació a taquilla. Ella l’ha recomanada tant a gent de teatre com als amics menys avesats. Afirma: “pots passar una molt bona estona divertida. A tothom que hi ha anat, li ha encantat”. Vives hi afegiria el boca-orella de Grand Canyon sobre l’abús del poder a través d’uns personatges perdedors, víctimes dels seus propis somnis: “Joan Carreras està excepcional.”

Malgrat que hi ha alguns espectacles (especialment, els internacionals) amb un nombre de representacions molt limitat, les trajectòries dels crítics són diverses i només si algú ha sortit eufòric (o empipat) d’una funció pot fer moure l’agenda dels altres per comprovar si coincideixen en la valoració. Habitualment, es prefereix donar projecció als espectacles que més han entusiasmat i es deixa per a la memòria personal els que no superen les expectatives (el cas de Moeder Courage, possiblement, estaria en la llista generalitzada de decepcions). The brotherhood tampoc ha aixecat l’entusiasme de la primera peça de Carolina Bianchi, Cadela força. Tot i això, Contreras el defineix: “com un espectacle irregular, amb escenes memorables, però amb bones idees poc aprofitades”, tot confiant que es podrà veure la tercera part de la trilogia.

Més enllà del teatre

Pel que fa a disciplines, la majoria de les propostes que han repetit preferències són els espectacles de teatre (dels 90 espectacles del festival, 44 són de teatre), però els crítics seleccionats també destaquen treballs com el final de gira del disc Corsé de Clara Peya. Cervera celebra: “va ser molt cuidat i amb uns convidats magnífics”. Mentre que Vives va quedar captivada per: “una bellesa inaudita en un equilibri perfecte de totes les arts escèniques”, una de les claus de les germanes Peya a l’escenari. Oriol Puig Taulé, que alterna col·laboracions a Núvol, El País i al programa de ràdio Tot és comèdia de la Cadena SER, s’ha decantat per espectacles de creació i contemporanis. Diu: “el llenguatge que més m’interessa com a crític i com a espectador en general”, indistintament de si són a escena o espectacles de carrer com el d’Interferència 02. Per a Piñero, l’acció de Marc Salicrú és una festa d’humor i irreverència que conjuga Carles Santos, Joan Brossa, la Fura dels Baus i Comediants amb un “còctel” molt arrelat al teatre de Catalunya i que proposa una mirada del segle XXI. Aclama que aquest espectacle de gran format permeti “reapropiar-nos del carrer”, de la cultura mediterrània.

Finalment, en relació amb la dansa, Juan Carlos Olivares premia U. (un canto) / Save the last dance for me: “He pogut descobrir la precisió estètica d’Alessandro Sciarroni”, un coreògraf ja molt valorat al Mercat de les Flors. Cervera en destaca: “una bona combinació de dansa i música per separat. Un tractament diferent del conjunt vocal que era molt bo”. Piñero també aplaudeix el coreògraf grec Christos Papadopoulos, que ja havia vist en un muntatge anterior. “My fierce ignorant step és un pas endavant al seu minimalisme, més expansiu i alegre. Ha estat la proposta més interessant d’aquest Grec”.

En la recta final del Grec, hi ha dues evidències més: el cansament d’una agenda exigent i les ganes que l’edició vinent sigui encara millor.

EL RÀNQUING

Ibana Piñero, TV3 (7 Grecs, 22 espectacles al Grec 2025)

Laura Contreras, La Xarxa TV (25 Grecs, 15 espectacles al Grec 2025)

Marta Vives, Catalunya Ràdio (2 Grecs, 30 espectacles al Grec 2025)

Santi Fondevila, Ara (40 Grecs, 19 espectacles al Grec 2025)

Juan Carlos Olivares, La Vanguardia (32 Grecs, 25 espectacles al Grec 2025)

Marta Cervera, El Periódico (10 Grecs, 15 espectacles al Grec 2025)

Oriol Puig Taulé, Núvol, El País, Tot és comèdia (8 Grecs, 20 espectacles al Grec 2025)

Jordi Bordes, El Punt Avui / Recomana (22 Grecs, 40 espectacles al Grec 2025)