La pobresa i la desigualtat redueixen la capacitat humana per fer front al canvi climàtic, ja que la majoria de les opcions d'adaptació depenen dels recursos disponibles. Les sequeres, les inundacions, les onades de calor i altres conseqüències del canvi climàtic afecten més els qui menys capacitat tenen d'anticipar-se als riscos i de recuperar-se, posteriorment, dels danys.
El canvi climàtic és injust, també a Barcelona. La població de Barcelona és especialment vulnerable al canvi climàtic, atesa la seva ubicació geogràfica al Mediterrani, per disposar d’una població molt envellida, i un percentatge molt alt de persones en situació de pobresa energètica. Per això, a banda d’abordar la reducció d’emissions, s’han d’implementar mesures d’adaptació i justícia climàtica. Els reptes per fer front al canvi climàtic passen no només per protegir i restaurar els ecosistemes, o canviar les fonts energètiques sinó que passen també per enfortir la justícia social, reduir la desigualtat i la pobresa, i garantir mitjans de vida dignes per a tota la població.
Impactes desiguals del canvi climàtic a barcelona
El canvi climàtic afecta la salut i la qualitat de vida, però no afecta tothom de la mateixa manera. Factors com l'estat físic, la salut, l' edat, el gènere, la situació socioeconòmica o les condicions dels entorns on vivim i treballem condicionen el possible grau d' afectació derivada del canvi climàtic.
Els impactes del canvi climàtic també varien segons el districte de la ciutat, ja que depenen de factors com l'estat dels edificis, la presència i el tipus de vegetació, el percentatge de superfícies impermeables, la densitat urbana, la dispersió de fonts de calor i les condicions socioeconòmiques.
Les onades de calor i les temperatures extremes tenen efectes negatius sobre la salut de les persones i, sobretot, sobre els col·lectius més vulnerables a patir les conseqüències de les altes temperatures. D'aquesta manera, reduir el risc de calor, especialment per als grups més vulnerables, es converteix en un important repte de salut pública i justícia climàtica.
Per altra banda, a Barcelona, s'estima que el 24% de les llars estan en risc de pobresa energètica. Segons l’Agència de Salut Publica de Barcelona, la pobresa energètica afecta més les dones i les persones nascudes en països amb nivell de renda mitjà-baix. En quan a la distribució territorial, la pobresa energètica és més present als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris.
Accions climàtiques inclusives
Amb l'objectiu de millorar la resiliència de la ciutat i especialment de les comunitats més vulnerables al canvi climàtic, treballem per garantir la continuïtat dels serveis i l'accés universal als serveis bàsics, garantir el confort tèrmic tant a l'interior dels edificis com a l'espai públic, i millorar i adaptar els serveis a les persones més vulnerables.
A més, Barcelona col·labora amb altres ciutats de la Xarxa C40 Cities per impulsar iniciatives de justícia climàtica i accions climàtiques inclusives. Per exemple, al maig 2022 l'Ajuntament de Barcelona i el C40 Cities van organitzar l'Acadèmia d'Acció Climàtica Inclusiva. En aquesta trobada les ciutats de Barcelona, Buenos Aires, Londres, París, Salvador, Seattle i Varsòvia van compartir experiències per fer front a la pobresa energètica i construir resiliència. Aquestes bones pràctiques es recullen en aquest informe 'City Storybook' del C40.
Xarxa d’espais de refugi climàtic
La Xarxa d'espais de refugi climàtic posa a disposició de la ciutadania diferents equipaments municipals i espais verds que permeten a la població refugiar-se de les altes temperatures.
Aquests equipaments (que mantenen la seva activitat ordinària) poden ser interiors com biblioteques, centres esportius, centres cívics, escoles, etc.; i espais verds, com parcs urbans amb un cert grau de predomini de la vegetació i elements aquàtics. Tots aquests equipaments són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i disposen d’aigua i un lloc per seure. Més informació a lloc web de la Xarxa.
Formació en pobresa energètica i resiliència climàtica per a persones que tenen cura de persones
S’ha dissenyat una formació especifica per a persones proveïdores de cures i atenció domiciliaria per promoure els coneixements i habilitats per identificar situacions de pobresa energètica amagada i confort tèrmic inadequat a les llars de persones dependents. D’aquesta manera, les persones proveïdores de cures i atenció domiciliaria poden actuar directament o derivar les persones que atenen a serveis com els Punts d’Assessorament Energètic (PAEs). Els i les professionals del Servei d’Atenció Domiciliaria i la Vila Veïna i les persones voluntàries de programes com Radars han pogut participar a les formacions.
S’ha elaborat una guia de facilitació dirigida a les entitats proveïdores de cures per a que puguin replicar la formació amb els seus equips de professionals i persones voluntàries.
Aquests tres vídeos, dirigits tant a les persones que ofereixen cures com les que les reben, resumeixen les idees claus del contingut de la formació.
Reforç dels Punts d’Assessorament Energètic
Barcelona disposa de Punts d’Assessorament Energètic (PAEs) distribuïts per tots els districtes on s’ofereix al conjunt de la població informació sobre com reduir les factures, millorar l’eficiència energètica de les llars i sobre els ajuts disponibles amb aquesta finalitat o per a la incorporació d’instal·lacions d’energia solar als edificis. En alguns casos s’intervé per evitar els talls de subministrament de serveis bàsics.
S’ha desenvolupat una formació per enfortir els PAEs per a que puguin oferir informació i assessorament a les persones usuàries sobre aquests temes relacionats amb canvi climàtic:
- Cobertes productives (cobertes verdes, agrícoles, aljub, energètiques)
- Rehabilitació d’habitatges (eficiència energètica)
- Prevenció de riscos per a la salut relacionats amb la calor
Diagnosi del confort tèrmic a les residències de gent gran i persones amb discapacitat
Barcelona és una ciutat molt envellida (el 21,3% de la població té més de 65 anys), i la població gran es més vulnerable als efectes induïts pel clima, ja que tenen més probabilitat de patir malalties cròniques i una capacitat limitada d'adaptar els seus comportaments i/o ambients ràpidament per mantenir-se frescos.
La gent gran que viu a les residències també pot veure’s afectada durant els episodis de calor. Tenint en compte que la gent gran passa gran part del seu temps a l'interior dels edificis, la seva exposició a la calor es regeix en gran part per l'entorn interior. En el cas d’edificis mal dissenyats, una gestió tèrmica ineficaç i les necessitats i preferències divergents entre el personal i els residents poden contribuir a augmentar l'exposició a la calor amb conseqüències perjudicials per a la salut dels residents més vulnerables.
En aquest sentit, a Barcelona s’ha iniciat una línia de treball que té per objecte conèixer la realitat actual de les residències de gent gran i millorar-ne el confort tèrmic.
Moltes ciutats s'enfronten a un ràpid creixement del nombre i la proporció de persones grans, cosa que està pressionant els serveis sanitaris i de cures. Millorar l'atenció a la gent gran és, per tant, una estratègia vital per construir resiliència climàtica. Aquest informe examina com l'envelliment, les cures i l'emergència climàtica es creuen a les ciutats i suggereix un marc inicial per abordar les crisis climàtiques i de cures.