Aquest canvi de paradigma proposa passar d’un model econòmic basat en el creixement indefinit d’un únic indicador monetari, el PIB, a un altre que ens permeti prosperar, cosa que implica considerar el benestar social i del planeta i, per tant, ha de ser dissenyat per ser distributiu i regeneratiu. La consecució d’aquests objectius es mesura amb un conjunt d’indicadors tant socials com ecològics.

Tal com afirma Kate Raworth: ‘Tenim una economia que creix, ens faci prosperar o no, i hem de passar a una economia que ens faci prosperar, tant si creix com no’.

 

Aquest nou concepte implica evolucionar el pensament econòmic i reubicar el paper de l’economia dintre del concepte de desenvolupament sostenible, d’aquell que posa el mateix pes en l’economia que en les persones i el planeta, a un altre en què l’economia està al servei de les persones, garantint uns mínims socials per a tothom, i limitada en el seu creixement per un sostre ecològic.

L’economia del Dònut és un canvi de paradigma, que implica entendre que l’estil de vida vigent no es pot sostenir, ni ambientalment ni socialment, i requereix un canvi de mentalitat i de funcionament de la societat que incorpori la cultura dels límits com un element essencial.

L’objectiu és que tots els actors urbans (administració, organitzacions i ciutadania) prenguin consciència del necessari canvi d’estil de vida i acordar quines han de ser les noves maneres d’operar de cadascun d’aquests per reubicar-nos en l’espai Dònut.