Terme encunyat per l’economista britànica Kate Raworth (Londres, 1970) i desenvolupat al seu llibre 'Doughnut Economics: seven ways to think like a 21st century economist' (2017), i en el qual proposa un nou model econòmic de base humanista, que deixi de cercar riquesa a costa dels límits ambientals i la justícia social.

El Dònut és l’espai delimitat per dos anells concèntrics: un d’exterior, que delimita el sostre ecològic; és a dir, aquells processos biofísics fonamentals que no poden superar-se si volem garantir l’estabilitat del planeta (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, etc.); i un d’interior, que delimita les necessitats essencials per a la vida que qualsevol ésser humà ha de tenir garantides (salut, educació, habitatge, etc.).

Segons Kate Raworth, el Dònut representa l’espai en el qual ha d’operar l’economia perquè els territoris esdevinguin pròspers; és a dir, socialment justos (garantint uns mínims socials per a tothom) i ecològicament segurs (sense superar el sostre ecològic).

Les dimensions socials de l’anell interior es deriven de les prioritats socials acordades en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU, 2015), mentre que les dimensions biofísiques de l’anell exterior es deriven de la teoria científica dels Límits planetaris (Rockström et al., 2009; Steffen et al., 2015), que quantifica el grau de superació de diversos processos biofísics fonamentals per a l’estabilitat del planeta i que conclou que el creixement econòmic vigent posa en risc l’habitabilitat del planeta.