Més de set segles d’història dels Encants en un llibre

4 juliol, 2014 | Barcelonins, Insòlit

Quan van aparèixer els Encants? D’on ve la paraula subhasta? Quin és l’origen de la Fira de Bellcaire? Aquestes i moltes altres preguntes tenen resposta al llibre Els Encants i la Fira de Bellcaire. Imatge i història de Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu del trasllat del mercat a la nova ubicació. El volum recull un estudi del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa, que mostra la història dels Encants i la Fira de Bellcaire que, contràriament al que molta gent pensa, tenen orígens molt diferents.

Tot i que no se’n sap la data exacte, si està documentat que al 1251 ja hi havia encants a Barcelona. Per cert, la paraula ve del fet que les mercaderies s’anunciaven a crits, o cantant, és a dir “en cant”. I subhasta ve del fet que les mercaderies s’exposaven a terra, sota un pal amb una bandereta al capdamunt, és a dir, es venia sota l’asta: “sub asta”.

El primer lloc on està documentat que hi havia encants, és als porxos de l’església de Sant Jaume que era, més o menys, on avui hi ha la plaça de Sant Jaume. Des d’allà van anar a la plaça Nova i després van passar al costat al carrer del Consolat, avui del Consolat de Mar, a tocar de la Llotja i de l’actual Pla de Palau. Segles després, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, els van traslladar cap a la zona de l’actual Mercat de Sant Antoni, d’on van ser fets fora per una altra exposició, aquest cop la Internacional de 1929. Així, el 1928 els Encants van ser traslladats al camp del Sidral, una mena de cruïlla de camins i vies de tren que amb el temps va convertir-se en la plaça de les Glòries. Aquí s’hi van estar fins el setembre de 2013, quan van creuar la plaça per instal·lar-se a l’emplaçament actual, al costat del Teatre Nacional.

El llibre comença desmuntant un seguit d’errades i dades falses sobre aquest mercat, que havien anat repetint diversos autors que han tractat el tema al llarg dels anys. Els membres del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa han anat a buscar les fonts originals i això els ha permès posar sobre la taula dades fefaents.

Els sis autors, Antonio Gascón, Cristina Aparicio, Jordi Morell, Marcos Pérez, Rosa Martell i Marc Navarro, repassen fil per randa la història dels Encants, ressegueixen les diferents ubicacions que han tingut, i posen de manifest, entre altres coses, la diferència entre els Encants i la Fira de Bellcaire, que inicialment eren dos mercats molt diferents i amb una antiguitat també molt diferent. Els Encants voregen els vuit segles d’història i des de sempre ha estat, bàsicament, un mercat de segona mà, mentre que la Fira de Bellcaire data de la primera dècada del segle XIX i s’hi venien objectes vells o recuperats de les escombraries pels ferrovellers.

Antonio Gascón, ànima del projecte, explica que “feia anys que tenia la proposta del llibre en un calaix i amb motiu del trasllat a la nova ubicació, vam proposar-ho a Mercats de Barcelona, que ens ho van acceptar amb moltes ganes, així que ens vam repartir la feina amb els companys i ens vam posar a treballar”.

La investigació dels membres del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa recupera per a la ciutat una de les institucions més antigues, amb totes les seves llums i ombres, i fa patent que els Encants són el mercat de segona mà més antic d’Europa. El llibre explica, entre altres que l’any 1661, vint anys després de la seva mort, van ser subhastats en públic encant els mobles Pau Claris i el seu germà; que a l’Edat Mitjana hi havia un mercat d’esclaus de segona mà a la plaça Nova, a tocar del Bisbat; que Dalí era client habitual d’un venedor anomenat “Pintorofiu”; o que un bon dia va aparèixer a la subhasta, sense que ningú en sabés la procedència, una màquina “enigma” utilitzada per a encriptar i desencriptar missatges.

Els Encants són a l’origen d’altres mercats de la ciutat, com els Encants i el Mercat dominical de Llibre Vell del Mercat de Sant Antoni o el Local de Vendes, també conegut com a Encants Nous, amb entrada pels carrers de València i del Dos de Maig. El llibre arriba gairebé fins al moment del trasllat a la nova ubicació i no oblida els encantistes, les persones que amb la seva lluita i el treball diari, tot superant canvis d’ubicació, incendis, aiguats i altres contratemps, formen part de vuit segles de la història de Barcelona.