Barcelona

Biodiversitat

El litoral barceloní, tot i la transformació constant que pateix per l’activitat de l’ésser humà, inclou una biodiversitat que cal reivindicar.

Com són els fons marins?

Els fons sorrencs acullen cucs, cargols, crancs, pops, sípies i alguns peixos que han après a camuflar-s’hi.

Al substrat rocós, hi trobem la major diversitat, sobretot peixos com ara salpes, castanyoles, sargs, escórpores, molls, serrans, llises i, de vegades, algunes espècies de rajades. També hi trobem una gran varietat d’invertebrats, com ara estrelles, garotes, holotúries i anemones de sorra.

Parc d’esculls

Per contribuir a fer augmentar el substrat rocós, davant de les platges de Barcelona hi ha submergit un parc d’esculls artificial. Els mòduls que el componen simulen les superfícies i els forats dels fons rocosos naturals i acullen diverses comunitats d’organismes marins, vegetals i animals.

Els esculls, a banda d’afavorir el benestar dels fons marins i millorar la pesca artesanal al litoral de Barcelona, són un àrea molt atractiva per practicar-hi activitats subaquàtiques respectuoses amb el medi.

Ecosistemes marins

Els ecosistemes marins de posidònia són responsables d’aproximadament la meitat de l’emmagatzematge de carboni blau del món, és a dir, del carboni que fixa i acumula la vegetació costanera del planeta: les maresmes, els manglars i les praderies marines.

Al mar català, els ecosistemes relacionats amb el carboni blau estan força deteriorats i només ocupen, si fa no fa, 92 km2.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona fomenta la protecció i l’augment dels actuals embornals de carboni marins (principalment els boscos de praderies marines del Garraf i del Maresme) entre els municipis del litoral barceloní, alhora que replanifica el model d’usos dels espais litorals en coherència amb una política de millora contínua de les pràctiques ambientals i de prevenció de la contaminació al litoral, amb l’objectiu final de mantenir la qualitat, la biodiversitat, la productivitat i el dinamisme del nostre mar.

Tortuga babaua (Caretta caretta) a les platges de Barcelona

A mitjan juliol del 2020, una tortuga babaua (Caretta caretta) va sortir de l’aigua a la platja de la Mar Bella per fer la posta. És el primer cop que es té constància que una tortuga d’aquesta espècie escull la ciutat de Barcelona per niar.

Dels 77 ous que va pondre la tortuga, es va decidir mantenir-ne una seixantena a la platja, a uns 50 centímetres de profunditat, i els altres 17 van ser repartits per assegurar l’èxit de cries.

El niu va ser custodiat per persones voluntàries coordinades des del Centre de la Platja i el CRAM fins a l’eclosió dels ous, que va començar el 30 d'agost del 2020 i que va concloure amb el naixement de 56 cries (vegeu la notícia).

El juliol del 2021, després de passar gairebé un any en captivitat, 24 tortugues nascudes a la platja de la Mar Bella de Barcelona s’han alliberat al mar, a la mateixa platja on van néixer. El projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat els primers 1 o 2 anys, està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i pretén millorar les taxes de supervivència de l’espècie, que el primer any són de prop de l’1%.

A l’alliberament, tancat al públic per les circumstàncies sanitàries, hi han assistit representants de les entitats responsables del programa: la Generalitat de Catalunya, el CRAM, el CT BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el Zoo de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que van gestionar el més de mig miler de voluntaris quan van participar en la custòdia del niu, coordinats pel Centre de la Platja: Anèl·lides, Ocean52, Oceanogami, No Mas Colillas i WWF.