Platges com a espai natural

Patrimoni natural

Les platges de Barcelona formen part del patrimoni natural de la ciutat i, per això, cal cuidar-les i evitar fer-hi activitats que en deteriorin la qualitat de les aigües i, per tant, l’hàbitat de nombrosos organismes marins.

Sabies que davant de les platges de Barcelona hi ha submergit un parc d’esculls artificial? I que als fons marins del litoral barceloní viuen organismes com cucs, cargols, crancs, pops, sípies, estrelles o anemones de sorra? O que a la platja de la Mar Bella s’ha trobat una tortuga babaua? Descobreix-ho en aquesta pàgina.

Biodiversitat

El litoral barceloní, tot i la transformació constant que pateix per l’activitat de l’ésser humà, inclou una biodiversitat que cal reivindicar.

Com són els fons marins?

Els fons sorrencs acullen cucs, cargols, crancs, pops, sípies i alguns peixos que han après a camuflar-s’hi.

Al substrat rocós, hi trobem la major diversitat, sobretot peixos com ara salpes, castanyoles, sargs, escórpores, molls, serrans, llises i, de vegades, algunes espècies de rajades. També hi trobem una gran varietat d’invertebrats, com ara estrelles, garotes, holotúries i anemones de sorra.

Parc d’esculls

Per contribuir a fer augmentar el substrat rocós, davant de les platges de Barcelona hi ha submergit un parc d’esculls artificial. Els mòduls que el componen simulen les superfícies i els forats dels fons rocosos naturals i acullen diverses comunitats d’organismes marins, vegetals i animals.

Els esculls, a banda d’afavorir el benestar dels fons marins i millorar la pesca artesanal al litoral de Barcelona, són un àrea molt atractiva per practicar-hi activitats subaquàtiques respectuoses amb el medi.

Ecosistemes marins

Els ecosistemes marins de posidònia són responsables d’aproximadament la meitat de l’emmagatzematge de carboni blau del món, és a dir, del carboni que fixa i acumula la vegetació costanera del planeta: les maresmes, els manglars i les praderies marines.

Al mar català, els ecosistemes relacionats amb el carboni blau estan força deteriorats i només ocupen, si fa no fa, 92 km2.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona fomenta la protecció i l’augment dels actuals embornals de carboni marins (principalment els boscos de praderies marines del Garraf i del Maresme) entre els municipis del litoral barceloní, alhora que replanifica el model d’usos dels espais litorals en coherència amb una política de millora contínua de les pràctiques ambientals i de prevenció de la contaminació al litoral, amb l’objectiu final de mantenir la qualitat, la biodiversitat, la productivitat i el dinamisme del nostre mar.

Tortuga babaua (Caretta caretta) a les platges de Barcelona

A mitjans de juliol del 2020, una tortuga babaua (Caretta caretta) va sortir de l’aigua a la platja de la Mar Bella per fer la seva posta. És el primer cop que es té constància que una tortuga d’aquesta espècie escull la ciutat de Barcelona per niar.

Dels 77 ous que va pondre la tortuga, una seixantena es va decidir mantenir-los a la platja, a uns 50 centímetres de profunditat, i els altres 17 van ser repartits per assegurar l’èxit de cries, que tenen una mortalitat juvenil molt elevada:  s’estima que només 1 de cada 1.000 cries arribarà a l’edat adulta.

Aquest any està sent excepcional quant a intents de nidificacions de tortugues babaues a les costes de Catalunya. Actualment hi ha 5 nius al llarg de la costa mediterrània occidental: 2 nius a les Balears (Menorca i Eivissa), 1 niu a Múrcia i 2 nius a Catalunya (Barcelona i Vila-seca). Aquests nius tenen especial importància ja que fins fa uns anys les zones de nidificació de la tortuga babaua es limitaven al Mediterrani oriental (Xipre, Turquia, Grècia...). Es creu que l’augment de temperatura degut al canvi climàtic està fent que aquesta espècie busqui latituds més fresques per pondre els ous i així assegurar l’equilibri de proporcions entre sexes, ja que a temperatures superiors a 30 graus neixen tortugues femelles, i a inferiors de 30 neixen mascles. Mantenir l’equilibri de temperatura de la incubació podria assegurar la viabilitat de l’espècie.

Patrimoni natural

Les platges de Barcelona formen part del patrimoni natural de la ciutat i, per això, cal cuidar-les i evitar fer-hi activitats que en deteriorin la qualitat de les aigües i, per tant, l’hàbitat de nombrosos organismes marins.

Comparteix aquest contingut