D'on prové l’ou com balla?

Un entreteniment d’origen àrab? Celebrar la plenitud de la primavera? Una representació de la sagrada forma? Un costum importat d’Itàlia? Tant l’origen com el significat de l’ou com balla, la manifestació més popular de la festa de Corpus a Barcelona, són difícils d’explicar. El ritual apareix documentat per primera vegada al 1440 als llibres de comptes de l’obreria de la Seu. Hi ha una anotació que parla de les despeses per arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s’hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador.

Tot i això, és complicat precisar quan va començar aquesta tradició i si és anterior a la festa de Corpus, que es va establir al segle XIII. Una de les teories que es remunta més enllà en la historia és la que busca similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font.

A Festes.org expliquen una de les teories més conegudes sobre l’origen d’aquesta manifestació tan curiosa, que diu que el costum prové d’Itàlia. Però com sempre hi ha variants: hi ha qui creu que va ser un frare dominic qui va importar ‘l’uovo che danzava’ d’un petit poble i d’altres que era un costum napolità que va arribar a la ciutat a l’època del rei Alfons el Magnànim. Segons aquesta teoria, la noblesa del carrer de Montcada hauria adoptat aquest costum i mentre esperava el pas de la processó, s’hauria entretingut fent ballar un ou al brollador del seu palau.

Sobre el seu significat també hi ha teories molt variades. Alguns el lliguen directament amb el simbolisme de la festa de Corpus, que celebra el dogma de l’encarnació de Jesús en pa i vi. Partint d’aquesta idea, l’ou i el brollador ornamentat representarien l’hòstia eucarística i el calze. També hi ha qui hi veu una metàfora de la plenitud de la primavera, el moment de l’esclat de la fertilitat i la vida que es representa a través d’un ou- un símbol universal de fertilitat- i d’un brollador guarnit de flors.