Nadal festa solar

La festa del Nadal, entesa com la celebració de l’adveniment de l’infant Jesús i la seva ubicació en el calendari el 25 de desembre no és casual ni gratuïta. No hi ha res casual o gratuït en el calendari. I més si tenim en compte que tots els experts estan d’acord que és del tot improbable que el naixement del Messies esdevingués en aquestes dates hivernals. Per tant hi ha d’haver una raó de pes que justifiqui d’alguna manera aquest fet. Una hipòtesis, encara que no existeix un acord entre els estudiosos, fixaria la data de celebració del Nadal a partir de la tradició jueva  de fer coincidir la data de la mort dels profetes amb la data de la seva concepció. Els primers cristians celebraven la mort de Crist el 25 març. Si avancem nou mesos en el calendari ens plantarem en el 25 de desembre com a data del seu naixement .  Amb tot l’explicació més estesa ens remet a la tradició romana i a la posterior cristianització de la mateixa. Els romans festejaven el solstici d’hivern amb el nom de Natalis Solis Invicti, que vol dir naixement del Sol Invicte. La festa tenia elements on el foc n’era el protagonista com per exemple l’encesa de teies en senyal de celebració. També en aquestes dates es celebraven les Saturnals en honor al deu Saturn, l’antic Cronos grec, concretament entre el 17 i el 23 de desembre. Aquestes festes eren dins el calendari Romá de gran importancia, mentre duraven es permetien certes llicencies com per exemple permetre als esclaus vestir-se com homes lliures. També era costum fer intercanvis d’obsequis i regals. La celebració de les Saturnals culminaven amb el Natalis Solis Invicti. A partir del segle IV, ja a l’era constantiniana, l’imperi cristianitza les festes. Així els Dies Solis passen a ser Dies Domini o Dia del Senyor i el Natalis Solis esdevé el Natalis Domini Iesu Christi que vol dir Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist. Queda constatat la voluntat de voler relacionar la figura de Jesucrist amb el sol, l’astre rei. En la iconografia cristiana més primitiva podem observar que es fa us dels atributs de l’antic deu Sol romà com per exemple la corona radiada o el carro solar. De fet es tracta d’associar la idea de llum amb la del Messies (Jo sóc la llum del món. Joan 8, 12) Per tant el Nadal és una festa solar i com a tal és una festa foguera. Molts dels rituals succeeixen en la intimitat de la llar. El Tió sintetitza aquests rituals familiars, era costum que un cop havia rajat fos cremat renovant el foc familiar. També es fan fogueres col·lectives en places, i en algunes poblacions es corren falles. Les similituds amb els rituals romans que hem descrit evidencien una relació força explicita. Aquest pòsit secular del nostre Nadal, on hi conflueixen tradicions i rituals de diverses procedències i on cada generació hi ha aportat el seu gra de sorra, tenen un profund contingut simbòlic. El Sol reneix, els ramats es reprodueixen, la natura comença a fer senyals de reviscolament i tot plegat ho recull des d’un punt de vista simbòlic el naixement del Messies.  Nadal també és una festa on la família hi te un paper primordial, aquesta entesa com a institució bàsica per l’articulació de la comunitat. No és estrany doncs que els infants siguin honorats amb obsequis, diades dedicades com el dia de Reis ja que son els garants de la continuïtat del grup familiar.

- Amadeu Carbó -   Bibliografia Amades i Gelats, Joan, Costumari Català, Salvat, Barcelona, 1982. Carbó i Martorell, Amadeu. Celebrem el Nadal. Quan, com i perquè de la festa més gran. Col·lecció l’Ermità 3, Edicions Morera, Barcelona 2016 Puig i Tàrrech, Armand. Jesús. Un perfil biogràfic. Proa, Barcelona 2004. Violant i Simorra, Ramon, El llibre de Nadal, Altafulla, Barcelona 1983.  


Deixa el teu comentari

Per fer un comentari has de registrar-te al Museu Etnològic i de Cultures del Món i haver iniciat la sessió

Inicia la sessióRegistra-t'hi

Altres articles que et poden interessar