Què vol dir Etnològic?

L'any 2001, l'Ajuntament de Barcelona va presentar un estudi on diagnosticava el grau de coneixement i la percepció que tenia la ciutadania sobre els museu de la ciutat. La recerca havia consistit en 1200 entrevistes telefòniques i revelava dades interessants i sorprenents sobre la visió que les barcelonines i barcelonins tenien sobre els centres patrimonials de la ciutat. Però potser les dades més interessants no són les quantitatives, sinó que es troben en els comentaris que els investigadors fan sobre les diferents respostes que havien rebut. Respecte la pregunta “Em podria dir si coneix o ha sentit a parlar del Museu Etnològic?”, comenten que sovint havien de repetir-la, ja que els entrevistats no entenien el nom del museu. En un annex titulat Anècdotes curioses, s'explica que una persona havia respost que un dels museus que coneixia era el Museu Antològic. Per experiència, sabem que altres noms que s'atribueixen al museu són Enològic –l'estudi de la producció del vi– o fins i tot Entomològic –l'estudi dels insectes. Es tracta de suggeriments ben interessants, que podríem arribar a tenir en compte, però potser és més assenyat intentar explicar què vol dir etnologia. Entrada Si ho prenem des d'un punt de vista etimològic –aquesta és una altra denominació que podríem considerar, però que es refereix a l'origen de les paraules– l'etnologia és la ciència que estudia els pobles, les ètnies o les races. Afortunadament, la paraula ètnia s'ha anat deslligant del component racista, i per tant desvincula la definició de poble dels trets físics que adopten els éssers humans a diferents indrets del Món. Malgrat això, el concepte ètnia pot ser ambigu i fins i tot polèmic, així que podem limitar-nos a dir que l'etnologia és la ciència que estudia els grups humans. Al nostre lloc web, a l'apartat Qui som?, s'explica que “El Museu Etnològic de Barcelona és un museu d’antropologia”. Vol dir això que a més de l'etnologia també ens interessem per l'antropologia? Antropologia vol dir estudi de l'ésser humà, però si prenem aquesta definició literalment, l'antropologia abastaria totes les ciències socials i humanes, a més de la medicina i algunes branques de la biologia. Així doncs, per no trepitjar el camp d'altres disciplines, concretarem que l'antropologia estudia els éssers humans des de dues perspectives diferents: la biològica i la social. L'antropologia biològica, o física, és aquella que estudia el cos humà i la seva diversitat, tant en l'espai com al llarg del temps, i per tant la seva evolució a partir dels primers homínids. És la branca que estudia els jaciments prehistòrics i intenta explicar les diferents etapes que marquen el procés que va dur a l'Homo Sapiens a ser com és, però també inclou l'antropologia forense, que ajuda en els processos judicials a identificar restes humanes. Aparentment, no té gaire relació amb la nostra etnologia. L'altra branca s'anomena antropologia social, o cultural, i estudia les relacions socials entre els éssers humans i els trets culturals que generen en aquestes relacions. Relacions socials? No estaríem parlant del mateix que estudiar els grups humans? Estem dient, aleshores, que l'etnologia i l'antropologia social són el mateix? Sí. Etnologia i antropologia social són sinònims. Podríem intentar justificar que el terme etnologia és més específic i permet aclarir que no es tracta d'un museu d'antropologia física. També que Museu d'Antropologia Social i Cultural de Barcelona és un nom massa llarg. Però la veritat és que arreu del Món hi ha molts museus que s'anomenen antropològic o d'antropologia. Sense anar més lluny, l'equivalent estatal de l'Etnològic és el Museo Nacional de Antropologia, a Madrid. El seu objecte d'estudi és tan idèntic que les dues institucions van realitzar campanyes conjuntes als anys seixanta. [caption id="attachment_37" align="alignleft" width="800"]Façana del Museo Nacional de Antropología. Fotgrafia de Luis García. Façana del Museo Nacional de Antropología a Madrid. Fotgrafia de Luis García.[/caption] Per entendre perquè existeixen dues denominacions per una mateixa disciplina, ens hem de remuntar als orígens d'aquesta ciència. Al llarg del segle XIX, inspirades per la Il·lustració i amb l'empenta del positivisme, tota una sèrie de coneixements que fins llavors s'havien englobat en l'ensenyament de filosofia i lletres es van anar especialitzant i adquirint un tarannà més científic. De les noves ciències que van sorgir, n'hi havia vàries que estudiaven les relacions socials entre éssers humans, i totes elles van acabar constituint-se per separat, amb les seves peculiaritats i mètodes específics. El Món estava patint grans transformacions, de la mà de la industrialització i el descobriment i colonització dels continents per part de les nacions europees. En aquest context, va néixer una disciplina que estudiava les societats modernes amb uns mètodes científics i una orientació molt quantitativa: la sociologia. Per altra banda, a la vella Europa sorgia la idea de nació, i els diferents projectes polítics cercaven a la seva història aquells trets que definissin la seva singularitat. Dins del corrent del romanticisme, que rebutjava tot allò que tenia a veure amb la modernitat, sorgia l'interés per aquells costums que s'estaven perdent degut a la proletarització de les classes populars i la migració del camp a la ciutat. La disciplina que sistematitzà l'estudi de les tradicions populars s'anomenà folklore. Però aquestes nacions europees, especialment França i Gran Bretanya, també estaven desenvolupant uns imperis colonials a l'Àfrica, Àsia i Oceania, on vivien altres pobles que no estaven industrialitzats, i per tant no eren objecte de la sociologia, ni despertaven l'interès dels folkloristes. L'estudi d'aquests pobles seria el terreny per l'antropologia i l'etnologia. [caption id="attachment_36" align="alignleft" width="281"]"La història ens mostra com les arts, les ciències i les institucions polítiques, a partir dels estats més rudimentaris, es van convertint en el curs de les edats, més intel·ligents, més sistemàtiques, més perfectament organitzats, per a respondre als seus propòsits." Edward Burnett Tylor, 1881 «La història ens mostra com les arts, les ciències i les institucions polítiques, a partir dels estats més rudimentaris, es van convertint, en el curs de les edats, més intel·ligents, més sistemàtiques, més perfectament organitzades, per a respondre als seus propòsits.»
Edward Burnett Tylor, 1881[/caption] En el cas britànic, molt connectat amb Nord-Amèrica a través de la llengua anglesa, l'enfocament d'aquests estudis estava molt vinculat a una nova teoria que revolucionaria les ciències naturals: el Darwinisme. De la mateixa manera que la selecció natural establia en els regnes animal i vegetal una jerarquia en termes evolutius, els primers antropòlegs, anomenats evolucionistes, classificaven les diferents societats en termes evolutius, destriant el pobles primitius dels civilitzats i establint tota una sèrie d'estadis intermedis. Aquest plantejament era doblement racista: Per una banda menyspreava altres pobles anomenant-los primitius i es proclamaven a ells mateixos –blancs, anglosaxons i cristians protestants– superiors. Per l'altra, ho eren literalment, ja que vinculaven els diferents nivells d'evolució cultural amb l'existència de diferents races dins l'espècie humana. És per això que, en el món anglosaxó, és més comú el terme antropologia, ja que en els seus inicis contemplava tant la vessant biològica com la social. En el cas francès, l'estudi dels pobles colonitzats va estar molt més vinculat a la sociologia, especialment la vessant més teòrica. Conèixer les diferents ètnies per poder comparar-les es va convertir en un tret definitori de la nova ciència, així que el mot emprat no va ser antropologia sinó etnologia. Veiem com les dues paraules que serveixen per descriure el que estudia el museu provenen de dues llengües i tradicions diferents: l'Anthropology de l'anglès, i l'Ethnologie del francès. Ja ha passat més d'un segle des que es van fixar totes aquestes disciplines, i el context a nivell global ha canviat molt. Els imperis colonials, on els primers antropòlegs realitzaven el seu treball de camp, sovint per facilitar als estats la tasca colonitzadora, han passat a la història. La denominació de pobles primitius ha caigut en desús, i als nous estats que han aparegut al llarg del segle XX s'utilitzen tècniques sociològiques per investigar les seves poblacions. De la mateixa manera, els mètodes emprats pels antropòlegs s'han demostrat ben vàlids per estudiar les societats occidentals, tant al camp com a la ciutat. Llavors, què impedeix que la sociologia i l'antropologia esdevinguin una sola ciència? Primer de tot, la història de cadascuna d'elles, amb institucions diferenciades i teories, autors i referents específics. Però sobretot, tot i compartir el mateix objecte d'estudi, cadascuna es caracteritza pels seus mètodes: mentre la sociologia tendeix a basar-se en dades quantitatives, estadístiques i numèriques, l'antropologia segueix basant-se en una tècnica, el nom de la qual serà el darrer terme que coneixerem en aquesta entrada: l'etnografia. Què diferencia l'etnologia –o antropologia, ara ja sabem que és el mateix– de l'etnografia? Al director del museu li agrada explicar la següent comparació: Quan ens trenquem un os, ens fan una radiografia per poder diagnosticar l'abast de la nostra lesió, però el departament que visitem a l'hospital no s'anomena departament de radiografies, sinó departament de radiologia. La radiografia és una tècnica que està al servei de la radiologia, que és la branca de la medicina que diagnostica a través de la imatge obtinguda amb raigs X. De la mateixa manera, l'etnografia és la tècnica descriptiva que utilitza l'etnologia per elaborar les seves teories. És una tècnica que consisteix en observar, preguntar, dialogar i després descriure aquesta realitat que es vol comprendre. A diferència de la sociologia, aquesta tècnica és bàsicament qualitativa. Això no vol dir que els sociòlegs no utilitzin mai mètodes descriptius, ni que els antropòlegs sentin animadversió cap als números, però potser és per això que, en explicar-vos l'estudi amb que començàvem aquesta entrada, ens hem fixat abans en les respostes curioses que feien les persones enquestades que en els percentatges que apareixien com a resultat de l'enquesta.


Deixa el teu comentari

Per fer un comentari has de registrar-te al Museu Etnològic i de Cultures del Món i haver iniciat la sessió

Inicia la sessióRegistra-t'hi