Reconquerir les biblioteques

Amb la pandèmia s’ha revaloritzat el paper dels llibres, de la literatura. Hem vist que les novel·les eren refugis segurs davant de tanta incertesa i buidor. Bitllets per viatjar en l’espai i en el temps sense necessitat de sortir de casa. I de la mateixa manera que hem reivindicat e poder de la literatura per escurçar distàncies, hem defensat un dels dos temples que els acullen: les llibreries. No voldria deixar de fer-ho, ans al contrari. Però avui m’agradaria parlar del valor social de l’altra casa dels llibres: les biblioteques. Sí ja sé que la defensa i la reflexió, la podem fer qualsevol dia. Si els la proposo avui és arran d’una efemèrides que va servir per definir precisament el rol de les biblioteques públiques per sempre més. I, sobretot, perquè ocupessin un lloc destacat en el desenvolupament social, cultural, econòmic de la comunitat. Un mes d’abril, però de fa gairebé 190 anys, el 1833, a la localitat nord-americana de Peterborough, a l’estat de New Hampshire, va obrir la primera biblioteca pública, finançada pels impostos locals, dels EUA, fundada per Abiel Abbot amb cent llibres. Aquesta idea va ser revolucionària en un moment en què les biblioteques de subscripció eren populars. La col·lecció de materials seria essencialment propietat de la gent i de lliure accés. Els fons per a la formació de la biblioteca es van posar a disposició a través del Fons d’alfabetització estatal. A causa de l'èxit de les biblioteques, específicament de la Biblioteca de la ciutat, la legislatura estatal de New Hampshire va aprovar una llei que autoritzava les ciutats a recaptar diners per establir i mantenir les seves pròpies biblioteques. Aquesta llei es va promulgar el 1849, cosa que va convertir New Hampshire en el primer estat que va aprovar una llei d'aquesta naturalesa. La biblioteca va començar a la botiga de la ciutat, que també servia com a oficina de correus. El 1890 hi havia 6.000 llibres i no hi havia prou espai per allotjar la col·lecció. Des de la construcció, la biblioteca s’ha ampliat dues vegades i la seva col·lecció ha passat dels cent exemplars originals a més de 43.000 llibres. Aquest petit exemple que recordem avui ha suposat que les biblioteques públiques siguin espais oberts al conjunt de tots els ciutadans, unes instal·lacions d’accés universal i gratuït al coneixement i a la informació. Són unes característiques que les han consolidat com a gran actius culturals, socials, formatius o informatius de les comunitats de les societats d’avui. Un indret d’inclusió social i d’interacció malgrat els silencis i les distàncies. I amb un benefici doble. Primer a nivell individual perquè permeten transformar les habilitats i els coneixements dels usuaris de les biblioteques. I segon d’ordre comunitari perquè la biblioteca també transforma la realitat i la dinàmica de relació social. En tant que es millora l’hàbit i la competència lectora es creen societats més i millors formades i informades gràcies al desplegament d’activitats per tots els col·lectius no només els nens i joves sinó també els adults. Més enllà dels conte contes i dels clubs de lectura. Un cop passin els efectes de la pandèmia, la biblioteca és un espai que hem de reconquerir pel bé de la nostra salut com a espècie, com a comunitat, perquè com deia Octavio Paz: ”L’home és les paraules”. I les biblioteques n’atresoren moltes, de paraules, en els llibres que ens hi esperen.

Author

Martí Gironell

Comparteix-la!

Deixa el teu comentari

Per fer un comentari has de registrar-te al Museu Etnològic i de Cultures del Món i haver iniciat la sessió

Inicia la sessióRegistra-t'hi