Festes d'arreu - Notting Hill: un carnaval en ple agost

Una tradició londinenca amb poc més de mig segle de vida porta el Carnaval als carrers de la capital anglesa en ple mes d'agost. Tot i la fama mundial del barri que acull la festa, pocs saben que aquesta és una gran celebració de la cultura negra britànica i que va néixer com a resposta...a la xenofòbia!

Una pel·lícula, exemple perfecte de l'aclaparadora influència del món de les imatges en les nostres vides, va convertir un petit barri de Londres ple de cases victorianes i jardins encisadors, en una meca del turisme mundial. Tothom vol conéixer el barri on Julia Roberts s'enamorava d'un llibreter. Però en trepitjar Notting Hill, els visitants descobreixen, més enllà de la postal turística, una zona trepidant i plena de vida, tan coneguda pel mercat de Portobello com... per un curiós Carnaval que se celebra en ple mes d'agost. Veniu enguany, els dies 25, 26 i 27 d'agost, i porteu una màscara.

De fet, el Carnaval de Notting Hill no és una tradició gaire antiga: es remunta als anys 60 del segle XX, tot i que té les arrels en els anys immediatament anteriors. A finals dels anys 50, la zona era un barri modest que havia atret molts nous habitants procedents de les antigues colònies angleses de les Antilles del Carib. Era habitual que les famílies tinguessin uns ingressos mínims, d'aquí que s'amunteguessin als pisos del barri. Ni les condicions de vida eren bones ni la presència d'una xifra elevada de nouvinguts satisfeia una part de la població del barri, que ja es començava a conéixer com "el Harlem de Londres". En alguns pubs hi havia penjats cartells que deien "no coloureds" (no gent de color) i molts veïns d'ultradreta es manifestaven amb la consigna "Keep Britain White" (Manteniu la Gran Bretanya blanca). Com és normal, aviat es van començar a produir enfrontaments entre els immigrants, majoritàriament de Trinitat i Tobago, i una part dels veïns.

A finals d'agost de l'any 1958 hi va haver enfrontaments tan greus que el barri va esdevenir un camp de batalla. Hi va haver detencions i es van imposar greus multes als participants de tots dos bàndols. Això va provocar que, el gener de l'any següent, una plataforma que representava els immigrants liderada per l'activista i editora Claudia Jones decidís combatre la violència amb festa i mostrar al conjunt dels britànics que els antillans no només no eren una comunitat violenta, sinó que tenien tones d'alegria i d'esperit festiu per compartir. Va ser així com al febrer es va organitzar una primera desfilada carnavalesca plena de color i música que, a causa del fred, es va fer a cobert però que va ser tot un èxit.

La celebració va permetre recaptar una quantitat considerable de diners que els immigrants de Trinitat i Tobago van decidir dedicar a pagar les multes que havien estat imposades als immigrants detinguts en les manifestacions de l'any anterior... però també les que corresponien als manifestants xenòfobs que demanaven l'expulsió dels immigrants. El gest va tenir un impacte immediat i la tensió es va esvair. Poc després, el Carnaval, ja convertit en tradició, es traslladava al mes d'agost, quan les temperatures a la capital anglesa són més propícies per fer festa al carrer.

Enguany, un cop més, els veïns del barri, londinencs de totes les zones de la ciutat i una pila de turistes tornaran a omplir el barri a partir del dissabte 25 a la tarda, quan comencen a tocar tot de bandes d'instruments de metall, els carrers s'omplen de parades de menjar i hi ha animació arreu. Dissabte, 26 d'agost, serà el dia de la desfilada dels nens i nenes, amb activitats infantils i propostes familiars durant el dia i, especialment, durant el matí, ja que cap al vespre la festa pren un caràcter més adult, Finalment, el dilluns, 27 d'agost, hi haurà la gran desfilada de Carnaval i els carrers s'ompliran de música i de paradetes on es compra menjar (arròs, pollastre amb espècies....) i begudes (especialment el rom). Calipso, reggae, house, garage... són alguns dels ritmes, ja no només caribenys, que sonen al Carnaval. Les comunitats del Carib, però, segueixen preparant amb mesos de temps els vestits que es posaran per a la festa i les carrosses amb les quals desfilaran. I, tot i que el costum ja no està tan estés, encara molts es pinten la cara de blanc o es posen màscares blanques, recordant, o no, que en temps, al Carib, les màscares van ser un símbol per a uns esclaus que parodiaven així els seus amos blancs durant les seves festes i celebracions.