Ofidis i tradicions, en la presentació del llibre 'Les serps impossibles' al Museu Etnològic i de Cultures del Món

Heu vist mai una serp amb barba? Doncs hi ha qui assegura, molt seriosament, que sí. I no són pocs els qui juren i perjuren que s'han trobat amb algun a ltre ofidi de qualitats singulars... I és que tot de testimonis, i també una pila de llegendes que formen part del folklore popular, parlen de trobades amb unes serps que, diuen els científics, no haurien d'existir. Ho explica un llibre que es presenta el dijous, 13 de juny, a la seu del carrer de Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món.

I si documentem totes aquestes històries sobre ofidis extravagants i recollim els testimonis d'aquestes trobades en un llibre? S'ho van preguntar Jesús Avilés i Feliu Torrents, els dos autors de Les serps impossibles. Història d'una verinosa seducció, un volum que acaba d'editar Pagès editors i que documenta, negre sobre blanc, històries força semblants explicades per gent que viu en comarques diverses que van del Baix Llobregat, el Priorat i la Ribera d'Ebre a l'Alt Urgell. En totes aquestes zones de Catalunya, els autors han fet entrevistes amb gent que s'havia trobat les serps més estranyes. Algunes tenien un cap tan gran com el d'un gos i lluïen cabellera de lleó i una barba; d'altres, tenien unes dimensions poc usuals per a una serp i algunes més mamaven llet...

Aquestes mateixes històries i d'altres de semblants formen part de les tradicions catalanes, com ara la de la serp gegant que es va trobar a la masia situada on avui hi ha el metro de Fontana, a Barcelona, o la serp estricadora d'Olesa de Montserrat, un gran ofidi que vivia prop de les màquines d'estricar de les indústries tèxtils del Llobregat. Però els autors han començat a indagar i han trobat històries similars o amb molts punts de contacte a la resta de l'Estat, a Europa i fins i tot en algunes cultures sud-americanes.

També les recull aquest volum, que encara va una mica més enllà i entrevista antropòlegs i etnòlegs per tal d'esbrinar quin és el substrat comú d'aquestes històries i quins significats tenen en les diverses cultures que les han creat.

De totes aquestes coses us parlaran el dijous, 13 de juny, els autors del llibre, Jesús Avilés i Feliu Torrents, però també els encarregats de presentar el volum als seus futurs lectors: Josep Fornés, director del Museu Etnològic i de Cultures del Món, i Josep Maria Contel, un especialista en la història de Grà

cia que presideix el Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis.

 

Dijous, 13 de juny

A les 19 h

Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, Seu Montcada (C/Montcada, 12)

Entrada lliure