Cada any, el MercèDansa esdevé una mostra inigualable de les danses vives que es fan arreu de Catalunya. Per les Festes de la Mercè, l’Esbart Català de Dansaires convida mitja dotzena de balls arrelats arreu del país, sovint amb un fil conductor que vertebra la ballada. Enguany, com que Barcelona és la ciutat convidada a les festes, hi participaran set balls tradicionals barcelonins, representatius de diversos tipus de dansa. L’acte serà el dissabte 26 de setembre a les 12 h a la plaça de Joan Coromines. Podeu reservar les vostres entrades aquí.

Aquests són els balls que hi participen enguany:

• Capgrossos Macers de la Ciutat

Construïts l’any 1985 per Domènec Umbert, aquest parell de capgrossos representen uns porrers municipals. D’ençà de l’any 1993, acompanyen els Gegants de la Ciutat en totes les seves sortides, encapçalant també el Seguici Popular. L’any 1999 van estrenar el seu ball propi: la Gavaldana, una deliciosa composició musical que va ser escrita per Xavier Padrissa i coreografiada pels membres de la colla gegantera de Sant Josep de Calassanç, on pertanyien les figures inicialment. Avui dia són ballats per nois i noies joves de diferents colles geganteres de la ciutat, aixoplugades sota la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

• Cavallets Cotoners de Barcelona

Coneguts d’ençà de l’any 1424, es coneixen amb aquest nom perquè van ser administrats per la Confraria dels Cotoners de Barcelona, que en tenia cura i els feia ballar. Actualment es tracta d’un conjunt de vuit figures, propietat de l’Esbart Català de Dansaires. Les peces són de l’any 1933 quan els van encarregar al TallerMalatesta.

Des de 1993 formen part del Seguici Popular. Per passejar porten la llança a la mà i l’espasa penjada al cavall.

• Bastoners de Gràcia

La colla delsBastoners de Gràcia és una colla amb molta força que realitza uns balls que són dinàmics i molt complexos per la coreografia i les fortes picades. Van néixer l’any 1981 tot i que no van estrenar-se fins al 1982.

La colla té una participació activa en totes les manifestacions culturals de la vila de Gràcia així com també els podem veure en altres festes de la ciutat de Barcelona. Ballaran: El Virolet de Gràcia, que és el seu ball insigne, un ball de germanor, on tothom hi té cabuda. També ballaran La Mort, La Basca, el Moià (en honor als Bastoners de Moià) i el Parelletes.

• Ball de Bastons de l’Esbart Català de Dansaires

Els bastoners de l’Esbart Català de Dansaires són la colla més antiga que actualment balla a la ciutat, d’ençà del 1908. Van ser estudiats especialment per Aureli Capmany i l’any 1920 se’n van confeccionar els primers conjunts de vestits pels bastoners, que llavors només eren homes.

Avui, l’Esbart Català de Dansaires té tres colles de bastoners i bastoneres agrupats segons l’edat: la colla infantil amb nens i nenes de 4 a 9 anys, la juvenil amb nois i noies d’entre 10 i 14 anys i la colla gran en la que ballen els majors de 14 anys.

El seu repertori és ampli i está format per balls propis: el Ball de bastons de Barcelona, que ballen amb la música de la cançó de Les pometes, el Virolet i el Ball de bastons del Gegant del Pi, ballat sobre la melodia de la coneguda cançó barcelonina d’El Gegant del Pi. També ballen amb coreografies de balls de bastons que l’entitat ha recollit i documentat en altres poblacions de Catalunya.

• Dansa de l’Ofrena a la Mare de Déu del Roser de Sarrià

La Dansa de l’Ofrena a la Mare de Déu del Roser s’incorporà per la Festa Major del 1961 a la desfilada d’entitats que es fa cada any des de l’ajuntament de Sarrià a l’església de Sant Vicenç.

D’aleshores ençà, les pubilles de Sarrià recullen els rams de flors que ofereix l’ajuntament i els porten als peus de la imatge de la Mare de Déu del Roser. Amb el pas dels anys l’acte evolucionà i avui dia l’ofrena s’integra en la missa solemne de Festa Major.

A l’ofertori, balladors i balladores del Ballet Folklòric de Sarrià interpreten la Dansa del Roser, amb música de cobla, i en acabar porten els rams a l’altar de la Mare de Déu mentre es canten els goigs. El ball és dansat pel Ballet folklòric Sarrià, gràcies a l’adaptació d’Alfons Bermejo.

• Ball de Rams de la Dreta de l’Eixample

Al Pla de Barcelona era costum ballar el Ball de Rams, també anomenat Ball del Vano i el Ram. La dansa es feia amb motiu de les festes majors de les viles i pobles.

Desapareguts tots, darrerament han ressorgit a la ciutat de Barcelona: Hostfrancs, Sant Martí, Sant Andreu i, finalment, el que es balla a la Dreta de l’Eixample i és responsabilitat de l’Esbart Sant Jordi del Foment Martinenc.

Es balla a mitjans de maig coincidint amb les Festes de Primavera del barri. L’Esbart Sant Jordi el va organitzar per primer cop el 16 de maig del 2015.

• Ball del Corpus de Sang de Sant Andreu de Palomar

El Ball del Corpus de Sang representa el passat rural del poble a través d’un dels fets que més han marcat la seva història i la del país: la Revolta dels Segadors, l’any 1640, que va arrencar amb la concentració de pagesos d’arreu de Catalunya a Sant Andreu de Palomar.

L’estructura coreogràfica del ball està inspirada en els populars balls de pastorets que trobem a pobles i ciutats de les comarques del Penedès, Garraf i Camp de Tarragona. La dansa està formada per vuit segadors i entre les figures coreogràfiques hi trobem la barrejada, el pont, la bota amb el vers del rabadà i el rellotge.

El Ball dels Segadors va ser impulsat per l’Esbart Maragall de Sant Andreu de Palomar, que s’encarrega cada any de treure’l al carrer. El podreu veure dins del Seguici Festiu de Sant Andreu.