Els gustos dels panellets són infinits però el dolç més popular de Tots Sants té un origen ben incert
Les Cases de la Festa són espais oberts al públic on s'hi allotgen entitats de cultura popular, s'hi fan activitats i s'hi poden visitar gegants, capgrossos i bèsties.
Amb l’arribada de Tots Sants Barcelona s’omple de parades de castanyes, la menja estrella d’aquesta festa
Cinc tallers de gegants, castellers, sardanes, diables i bestiari per apropar la cultura popular i infants i joves
La festa de Tots Sants, i la tardor en general, seria ben diferent sense les tres menges estrella d’aquesta època: les castanyes, els panellets i els moniatos.
Continua el cicle amb cobles, esbarts, bandes, corals... i òpera. Descobreix aquí com pots reservar les teves entrades!
Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que tenia una part fonamental basada en el record dels difunts.
Voleu fer una passejada per la Barcelona desapareguda, seguint les explicacions de l'historiador Dani Cortijo i el 'Costumari Català' de Joan Amades?
L’arribada del mes de novembre marca un punt d’inflexió en el calendari: s’escurça el dia i arriba el fred. Antigament, en les societats ramaderes i agràries, aquesta data marcava el final del cicle. Per això Tots Sants és una festa tan assenyalada.
Encara que avui ja gairebé s’hagi perdut, la festa de Tots Sants ha tingut en el curs de la història una rica tradició teatral amb balls de la mort i, sobretot, tota mena de representacions de 'Don Juan Tenorio'
El centre, ubicat al barri del Raval, és un referent en l'ensenyament de música tradicional, esdevenint un punt de trobada pels veïnats del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec.
El dissabte 24 d'octubre es farà la tradicional ballada, que comptarà amb convidats de diferents àmbits de la cultura popular.
Els gegants Vells de la Casa de la Caritat també són coneguts com a gegants del Carnestoltes perquè la primera referència que se’n té és de la participació en l’arribo del 1859. En aquell moment eren propietat de la Societat del Born, una de les entitats més actives en l’organització del carnestoltes barceloní d’aleshores. A més de publicar bans i tot de notes satíriques, l’agrupació organitzava una rua on se sap que hi havia un seguici amb diversos elements d’imatgeria festiva i alguns treballs molt espectaculars de comparseria efímera.
