Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la, una endevinadora del món pagà.

La Flama del Canigó és un ritual cada vegada més arrelat i popular. Es barreja amb la celebració de Sant Joan per evocar la identitat de les terres de parla catalana.

Una de les característiques del relat llegendari de santa Eulàlia és que passa en indrets recognoscibles i existents de la ciutat.

Els ajudants dels Reis d'Orient es passen tot l’any vigilant què fem i què no fem.

Llegendes i relats imaginaris a banda, sabem que la tradició d’obsequiar amb roses les enamorades per Sant Jordi ve de lluny.

El tible és un dels instruments més característics de la cobla pel so agut i punyent, molt apropiat per a fer de solista.

El vesc, el grèvol i el galzeran són les tres plantes silvestres més emprades per Nadal per ornamentar el pessebre o la llar.

La Carassa és una figura lligada a les celebracions nadalenques, representa un sarraí i té la boca ben badada, preparada per a treure confits.

Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen quan el sol es pon i s’alimenten fins ben entrada la matinada.

La tradició diu que el 23 d’abril els homes regalen roses a les seves enamorades i elles corresponen amb un llibre.