Revista Barcelona Metròpolis 111 - Construir la metròpoli

N111 - abr. 19

Construir la metròpoli

L’àrea metropolitana de Barcelona ocupa un lloc destacat en el món globalitzat. L’èxit econòmic no garanteix, però, la cohesió interna. Si els problemes ambientals, els processos de segregació urbana o les desigualtats socials s’expressen en l’àmbit metropolità, ¿no s’hauria d’avançar cap a una nova governança metropolitana?

Descarrega pdf

DossierConstruir la metròpoli

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Un joc de puzzle de peces quadrades desendreçades. El puzzle és un mapa de l'àrea metropolitana de Barcelona amb els noms d'algunes de les poblacions.
Construir la metròpoliUna nova governança metropolitana

Les noves problemàtiques econòmiques, socials i ambientals no es poden resoldre només des de l’àmbit municipal. És hora de plantejar un nou model d’integració...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Una ciutat al centre de la imatge voltada de catifes. Una persona desplega cada catifa en l'extrem més allunyat de la ciutat.
Construir la metròpoliDel dret a la ciutat al dret a la metròpoli

La majoria de la població mundial és urbana, i és a les ciutats on s’expressen avui totes les tensions i els reptes del segle xxi. Des d’un nou municipalisme podem...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Una persona llança una xarxa de pescar. La xarxa és un mapa de ciutats.
Construir la metròpoliGovernança metropolitana: models i elements clau

El govern de les àrees metropolitanes és una qüestió recurrent en l’agenda política. No existeix una fórmula única atès que cada metròpoli té, per raons...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Dues persones es troben assegudes en uns balancins, cadascuna sobre un precipici. Entre les dues persones es veu un pont que aquestes dues persones estan teixint.
Construir la metròpoliL’hora de les polítiques econòmiques reequilibradores i amb projecció global

Una de les preguntes essencials que ciutats com Barcelona es formulen actualment és com conjugar l’èxit econòmic en termes globals amb la prosperitat i el...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Un laberint amb dues portes. En la del mig de la imatge, hi ha dues dones, una a cada banda de la porta. A la part inferior esquerra de la imatge, hi ha un home mirant el terra.
Construir la metròpoliPer una societat més cohesionada

La darrera crisi econòmica va ocasionar greus efectes en termes de cohesió social, i Barcelona fa més d’una dècada que intenta superar les pitjors seqüeles d’...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Una carretera circular tancada com una pista de tren d'un joc infantil. Per l'interior hi passeja un home i un cotxe cap per avall. El tub d'escapament treu fum que alhora sembla que dibuixi un núvol.
Construir la metròpoliLes rondes, ahir i avui

Les rondes van definir des del principi una nova realitat urbana que confirmava el canvi d’escala de Barcelona: de ciutat passava a...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Dues dones a l'interior d'un laberint fet de vegetació. Cadascuna es troba en un punt que no veu a l'altra i cadascuna talla les plantes amb un talla gespa.
Construir la metròpoliPolítiques públiques contra la segregació urbana

La tendència a la segregació residencial dels grups socials es dona, en major o menor mesura, a totes les ciutats, també a la nostra. Caldria situar les...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Quatre columnes amb capitells d'estil jònic de diferents alçades amb escales entre la part superior d'uns i altres. Sobre les columnes i en les escales diverses persones es miren, saluden o caminen.
Construir la metròpoliA la recerca d’un ‘demos’ metropolità

Lluny del seu ús quotidià, l’actual consum de l’espai urbà està eliminant les funcions polítiques i d’identificació col·lectiva tradicionals en l’...

Il·lustració © Ana Yael Zareceansky. Dues vies de tranvia paral·leles es creuen en una bifurcació en el centre de la imatge. En l'extrem esquerre es veu un tranvia.
Construir la metròpoliMobilitat, un entramat complex

La creació l’any 2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va suposar un canvi positiu en la governança de la mobilitat metropolitana, però insuficient. Vivim...

Altres continguts

Retrat de Joan Margarit © Camilla de Maffei
“La poesia és una eina per estimar”

Joan Margarit

Joan Margarit transita per la vellesa amb una obra completa publicada que creix a mesura que escriu nous poemes, o llibres com Per tenir casa cal guanyar la...

Patrullatge de la Guàrdia Urbana a la Plaça del Pedró al Raval © Pere Virgili
Entendre els problemes, pensar les polítiques, impulsar la seguretat

L’increment significatiu de la delinqüència menor a Barcelona s’explica per una sèrie de circumstàncies que han afectat la seguretat: la globalització, l’atemptat...

Barcelona en dades: Delictes, víctimes i seguretat

Els barcelonins valoren amb un 6,2 la seguretat de la ciutat i donen un notable als cossos policials, segons la darrera Enquesta de victimització. Les víctimes de...

Patrullatge de la Guàrdia Urbana a la Plaça del Pedró al Raval © Pere Virgili
Inseguretats subjectives

La inseguretat objectiva està relacionada amb els fenòmens delictius que afecten la població, mentre que la subjectiva té a veure amb les opinions de la ciutadania...

Una dona penja una pancarta al balcó de casa seva en la qual es llegeix: banca estafa engaña © Pere Virgili
La llar, molt més que un bé immoble

“Allò residencial és sempre polític”, afirmava David Madden en la seva visita recent a Barcelona per presentar el seu llibre En defensa de la vivienda,...

Vista panoràmica de Barcelona des de la Sagrada Família © Vicente Zambrano
Explosió internacional

Analitzem dos fets culturals amb abast internacional. D’una banda, el fenomen Rosalía, amb els seus orígens al Taller de Músics i l’ESMUC. De l’altra, la intersecció...

Llibres oberts © Vicente Zambrano
Entre llengües i literatures

Hem preguntat a autors barcelonins que escriuen en català i/o en castellà si pensen que la Barcelona novel·lada difereix gaire si s'utilitza una llengua o l'altra....

Vistes de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira © Pepe Navarro
Digue’m com et dius

Autors com Marsé i Casavella han reflexionat a fons sobre la influència dels noms. Per raons diferents, tots dos han signat les seves obres amb cognoms...

Un carrer del Raval © Consuelo Bautista
Escriure Barcelona és ficar-se en un jardí

Si fem una mirada enrere, potser ens adonarem que la novel·la sobre Barcelona ofereix dues maneres de veure la ciutat. La dels autors en castellà es basa en...

L'Eixample de Barcelona © Pepe Navarro
Conquerir els marges

L’estructura geomètrica de Barcelona dibuixa els escenaris de la seva literatura, en alguns casos mirant cap a un interior asfixiant i enutjós, en altres cap...

La cantant Rosalía © Berta Pfirsich
Rosalía a la plaça del Dubte

Va estudiar a les aules del Taller de Músics, i també al pati, al carrer, amb artistes, professors i alumnes. Sempre va tenir clar el seu objectiu allí: mirar i...

Retrat de José Miguel Vizcaya, Chiqui de la Línea © Albert Armengol
Chiqui de la Línea: mestre de ‘cantaores’

Rosalía va seguir l’estela del professor i també cantaor Chiqui de la Línea fins a l’ESMUC, on El mal querer, treball de final de carrera, li va...

El mal querer, Rosalía. Sony Music, 2018.
Rosalía, sultana d'un nou pop en construcció

El mal querer, segon disc de Rosalía, és un relat èpic ple de turbulències sòniques i petits desafiaments artístics. Partint d’un...

Retrat de Marta Marín-Dòmine © Albert Armengol
“Rememorar és un acte de pèrdua, de fer dol”

Marta Marín-Dòmine

Som d’on naixem, d’on vivim o d’on eren els nostres avantpassats? Aquestes preguntes són la matèria amb què Marta Marín-Dòmine ha escrit Fugir era el més bell que...

Il·lustració d'uns micos en un parc vestits com científics © Ana Yael Zareceansky
L’efecte del centè mico

Similars: els mirem les manetes i els ditets (oh, el definitori polze oposable) i ens semblen tan humans. Els mirem als ulls, doncs, i la familiaritat ja és completa...