N111 - abr. 19
Construir la metròpoliL’àrea metropolitana de Barcelona ocupa un lloc destacat en el món globalitzat. L’èxit econòmic no garanteix, però, la cohesió interna. Si els problemes ambientals, els processos de segregació urbana o les desigualtats socials s’expressen en l’àmbit metropolità, ¿no s’hauria d’avançar cap a una nova governança metropolitana?
DossierConstruir la metròpoli
Les noves problemàtiques econòmiques, socials i ambientals no es poden resoldre només des de l’àmbit municipal. És hora de plantejar un nou model d’integració institucional que permeti l...
La majoria de la població mundial és urbana, i és a les ciutats on s’expressen avui totes les tensions i els reptes del segle xxi. Des d’un nou municipalisme podem reclamar el dret a la...
El govern de les àrees metropolitanes és una qüestió recurrent en l’agenda política. No existeix una fórmula única atès que cada metròpoli té, per raons històriques i polítiques...
Una de les preguntes essencials que ciutats com Barcelona es formulen actualment és com conjugar l’èxit econòmic en termes globals amb la prosperitat i el progrés social a escala...
La darrera crisi econòmica va ocasionar greus efectes en termes de cohesió social, i Barcelona fa més d’una dècada que intenta superar les pitjors seqüeles d’aquell daltabaix...
Les rondes van definir des del principi una nova realitat urbana que confirmava el canvi d’escala de Barcelona: de ciutat passava a convertir-se en ...
La tendència a la segregació residencial dels grups socials es dona, en major o menor mesura, a totes les ciutats, també a la nostra. Caldria situar les desigualtats...
Lluny del seu ús quotidià, l’actual consum de l’espai urbà està eliminant les funcions polítiques i d’identificació col·lectiva tradicionals en l’espai públic. L’...
La creació l’any 2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va suposar un canvi positiu en la governança de la mobilitat metropolitana, però insuficient. Vivim una complexa...
Altres continguts
Joan Margarit
Joan Margarit transita per la vellesa amb una obra completa publicada que creix a mesura que escriu nous poemes, o llibres com Per tenir casa cal guanyar la...
L’increment significatiu de la delinqüència menor a Barcelona s’explica per una sèrie de circumstàncies que han afectat la seguretat: la globalització, l’atemptat...
Els barcelonins valoren amb un 6,2 la seguretat de la ciutat i donen un notable als cossos policials, segons la darrera Enquesta de victimització. Les víctimes de...
La inseguretat objectiva està relacionada amb els fenòmens delictius que afecten la població, mentre que la subjectiva té a veure amb les opinions de la ciutadania...
“Allò residencial és sempre polític”, afirmava David Madden en la seva visita recent a Barcelona per presentar el seu llibre En defensa de la vivienda,...
Analitzem dos fets culturals amb abast internacional. D’una banda, el fenomen Rosalía, amb els seus orígens al Taller de Músics i l’ESMUC. De l’altra, la intersecció...
Hem preguntat a autors barcelonins que escriuen en català i/o en castellà si pensen que la Barcelona novel·lada difereix gaire si s'utilitza una llengua o l'altra....
Autors com Marsé i Casavella han reflexionat a fons sobre la influència dels noms. Per raons diferents, tots dos han signat les seves obres amb cognoms...
Si fem una mirada enrere, potser ens adonarem que la novel·la sobre Barcelona ofereix dues maneres de veure la ciutat. La dels autors en castellà es basa en...
L’estructura geomètrica de Barcelona dibuixa els escenaris de la seva literatura, en alguns casos mirant cap a un interior asfixiant i enutjós, en altres cap...
Va estudiar a les aules del Taller de Músics, i també al pati, al carrer, amb artistes, professors i alumnes. Sempre va tenir clar el seu objectiu allí: mirar i...
Rosalía va seguir l’estela del professor i també cantaor Chiqui de la Línea fins a l’ESMUC, on El mal querer, treball de final de carrera, li va...
El mal querer, segon disc de Rosalía, és un relat èpic ple de turbulències sòniques i petits desafiaments artístics. Partint d’un...
Marta Marín-Dòmine
Som d’on naixem, d’on vivim o d’on eren els nostres avantpassats? Aquestes preguntes són la matèria amb què Marta Marín-Dòmine ha escrit Fugir era el més bell que...
Similars: els mirem les manetes i els ditets (oh, el definitori polze oposable) i ens semblen tan humans. Els mirem als ulls, doncs, i la familiaritat ja és completa...
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis