Descobrint l’antropologia

6 setembre 2019

Publicat a: General

05Ara que arrencarà un altre curs escolar voldria parar atenció a una iniciativa que no estaria malament tenir-la en compte i adaptar-la als plans d’estudis dels nostres instituts i centres d’ensenyament secundari. A la Gran Bretanya, ara aviat farà deu anys, que van decidir acordar que l’antropologia fos una assignatura a batxillerat. L’objectiu era que d’aquesta manera es donava eines als futurs ciutadans per ajudar-los a contribuir a crear una societat amb menys prejudicis. I la idea partia del fet de no deixar perdre el potencial d’una disciplina com l’antropologia per aportar una millora substancial de la percepció social de les diferències culturals, racials i ètniques a l’educació preuniversitària i de forma progressiva. Introduir la mirada, la perspectiva antropològica als estudiants és una feina bàsica en la nostra societat, per a mi és essencial en aquesta etapa formativa en la qual es volen donar instruments que els serveixin per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana.

En una època en què la comprensió i el  reconeixement global de diferents maneres de veure i viure el món tenen des d’una perspectiva social, política i econòmica una importància crítica, l’antropologia pot jugar un paper determinant . Amb el seu característic interès per l’experiència de la quotidianitat i el seu particular vincle entre teoria i pràctica, l’antropologia es pot convertir en aquella assignatura que demana als estudiants de pensar críticament sobre la seva posició en el món i els empeny a actuar de manera creativa i constructiva en qualsevol àmbit, personal o professional. I no només desenvolupen la consciència crítica, també cultiven d’altres valors com la solidaritat, el respecte, la comprensió i l’empatia. En aquest sentit el programa bianual que es va implantar- i amb molt d’èxit- al Regne Unit ja establia una declaració d’intencions: formar persones úniques en un context divers conscients que formen part d’una diversitat. El primer any es treballaven els temes: ”Ésser humà: unitat i diversitat”, i “Esdevenint persona: identitat i pertinença”. Mentre que per al segon any s’hi afegien dues unitats més: una sobre el dilema:  “Global i local: societats, entorns i globalització”. I l’altra sobre “Practicant l’antropologia: mètodes i recerques”. Allò que dèiem d’interrelacionar teoria i pràctica sortint al carrer on estigui ubicat el mateix centre que segur que s’hi poden analitzar casos reals, per tant, pràctics sobre els quals aplicar-hi la teoria.

El procés educatiu és intrínsec en l’esser humà. L’home es diferencia de les altres espècies perquè és un ésser educable a través de la paraula.

L’educabilitat, per tant, és una característica humana, que és constant, ens acompanya al llarg de la nostra existència. Aprenem cada dia però en certes etapes de la nostra vida, l’aprenentatge ha de ser una activitat guiada, tutelada. L’educabilitat no és atorgada pels estats, sinó que són aquests els que, reconeixent-la en cada ciutadà, ofereixen opcions i formes d’actualitzar-la. Per tant, doncs, hauríem de reclamar aquesta possibilitat d’incorporar als instituts l’antropologia, o una aproximació a la disciplina, que fos una descoberta pels joves. I que fos percebuda com una necessitat educativa perquè sense ella es veurien privats de possibilitats reals d’autorealització, de personalització i de socialització que, és al capdavall, el que ens defineix com a ésser humans: éssers socialitzables.

Martí Gironell