Diderot, l’antropologia del desig.

3 octubre 2019

Publicat a: General

Aquest 5 d’octubre de 1713, ara fa 306 anys va néixer Denis Diderot. El pensador francès ha passat a la història per ser el cofundador de l’Encyclopedié més que no pas per ser el pare de la modernitat escèptica que va obrir la porta a l’antropologia del desig.

 

De fet, si anem a l’origen d’aquest magna obra, l’enciclopèdia, parteix del desig de transcendir de Diderot. Del desig de reunir els coneixements dispersos i transmetre’ls, compartir-los amb els seus coetanis i amb les generacions que han de venir. Del desig de deixar empremta, d’haver aportat alguna cosa a la comunitat. I fruit d’aquest desig de saber, de ser, va néixer l’escèptic. Ell va contribuir a qüestionar les normes, valors, que regien en aquella època. Un món, que amb el pas del anys hem convingut a considerar clàssic. Precisament, el classicisme partia del compliment i observança d’aquestes normes. Les normes són l’essència, el nucli del mateix classicisme.

 

Diderot convida a reinterpretar el paper dels sentiments morals, de les veritats indestructibles. Proposa repensar la racionalitat des del desig. Contradictori, trencador i subversiu.  I ho per crear un espai d’escepticisme per generar el dubte i que neixi la crítica. No per generar inseguretat sinó per a través de la sospita sacsejar les consciències per qüestionar les veritats normatives, allò que amb el temps s’havia anat assentant com un credo intocable. crear un espai per a l’escepticisme no es pot fer d’esquena a la realitat, cal parar atenció als fets que aparentment són venals, petits però finalment són decisius perquè els empeny una pulsió, un desig. I això vol dir estar atent a aquets petits canvis i moviments que, amb el temps, acabaran essent determinants per configurar el codi de la modernitat escèptica que no l’espanta la contradicció. Diderot fa el següent plantejament Com és que el desig i la manera com aquest desig es presenta a la vida, configura i defineix la nostra existència? Què ho fa que aquest desig  pot arribar a coaccionar les nostres accions en societat?El desig passa per davant de la norma. I, per tant, ens otorga, ens descobreix una identitat nova, que ens situa en un altre lloc en la comunitat. Però el desig de ser o de fer topa amb segons quines normes de la comunitat i això fa que trastoqui el comportament, la manera de relacionar-se de nosaltres com a individu respecte a la resta de la resta de membres de la comunitat. I aquí comencen les contradiccions que ens fan plenament humans. La persona i el seu desig són, en aquest sentit, una paradoxa. Per trobar la seva pròpia identitat i omplir de significat el seu propi nom, la seva existència, el seu ego ha d’abandonar la perspectiva individual.

 

Només d’aquesta maner pot ser conscient i  responsable del seu paper dins d’una comunitat on ha de tenir present que el seu desig pot xocar frontalment amb el d’un altre individu. I per regular-ho es necessitarà implementar noves normes, nous valors que caldrà qüestionar. I així tornem a començar.  Diderot i l’antropologia del desig.

 

Martí Gironell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *