Intangible no vol dir invisible

6 novembre 2020

Publicat a: General

Ara fa setanta quatre anys que va néixer en el marc de les Nacions Unides, la UNESCO. Era un 4 de novembre de 1946 que començava a caminar l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. I es va fundar amb l’objectiu de promoure la col·laboració internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i la promoció dels drets humans. En tots els seus projectes, els criteris ha estat sempre, abans que res, antropològics. Però sobretot en una de les seves iniciatives, en la que determina el patrimoni immaterial o intangible de la Humanitat.

La necessitat de protegir i conservar una sèrie de manifestacions patrimonials especialment sensibles a canvis socials i culturals, va promoure en el sí de la UNESCO la categoria de patrimoni intangible. Immaterial. La pèrdua de referents, particularitats i  especificitats culturals de pobles o de determinats grups socials pot significar un perillós procés de desintegració sociocultural. I davant d’aquesta amenaça i de la del pensament únic, la UNESCO, va mostrar la seva preocupació i ràpidament va promoure polítiques i actuacions per conscienciar i salvaguardar aquest patrimoni que físicament no es veu però que hi és i ens ajuda a definir-nos com a espècie. 

Per patrimoni intangible o immaterial s’entén el conjunt de formes culturals tradicionals, populars i folclòriques- obres col·lectives-  que sorgeixen d’una cultura i es basen en la tradició. Una tradició que es transmet oralment o amb gestos i que es modifiquen amb el pas dels anys perquè la col·lectivitat els va recreant, refent, reel·laborant, és a dir, canviant. Hi hem d’incloure tradicions orals, costums, llengües( dialectes, idiolectes, argots), música, balls,  rituals, festes, remeis populars i tradicionals, receptes de cuina i tot allò que estigui relacionat amb les eines de relació social, l’hàbitat i d’altres aspectes immaterials que ajudin a entendre aquella cultura, aquella comunitat. 

L’antropología es la disciplina més indicada per investigar el terreny del patrimoni cultural intangible, inmaterial, perquè precisament  són fruit d’un procés d’interacció social, de canvi cultural i perquè, en definitiva, son construccions culturals que reflecteixen valors, patrons de comportament i lògiques culturals d’unes comunitats, d’uns individus. Sobretot l’antropología cultural aporta les eines per interpretar i comprendre els trets diferencials de cada patrimoni.D’aquesta manera la UNESCO s’ha dotat d’una ciència empírica necessària per garantir que es podia mantenir viu allò que ens defineix com a espècie. Però no només catalogar i inventariar uns comportaments en base uns referents culturals determinats sinó, i de retruc, donar sentit,  fer visible i imprescindible allò que no es veu. Perquè que sigui inmaterial, intangible, no vol dir que sigui invisible. 

 

Martí Gironell

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *