Mandela, l’antropòleg

28 novembre 2019

Publicat a: General

Nelson Mandela va morir el 5 de desembre de 2013, ara fa sis anys, a Johannesburg.

Exemple de concòrdia i superació, el líder sud-africà ens va ensenyar que és possible la reconciliació si es parteix del diàleg i el respecte, valors que provenen de com els pobles d’Àfrica  interpreten els pilars de la cultura cultural des de les seves arrels. Abandonar el ressentiment i la por, abraçar la confiança, la generositat, la discreció, la voluntat d’entesa, cultivar el respecte per la diferència… en definitiva, tenir una visió antropològica i moral per prendre decisions polítiques que siguin capaces de canviar el món. Una manera d’actuar que Mandela va posar en pràctica gràcies als coneixements que en tant que membre d’una comunitat molt determinada, el poble xhosa, també li va permetre els estudis universitaris.

L’any 1939 a la prestigiosa Universitat de Fort Hare, hi va estudiar anglès, lleis, administració de pobles nadius, política i antropologia. Totes les disciplines tenien un objectiu determinat. Ingredients que necessitava per coure el seu projecte polític. Però segurament era l’antropologia la que li oferia la possibilitat de jugar amb el factor humà per resoldre un conflicte entre persones amb diferents maneres de viure i veure el món. És molt simptomàtic recordar que quan Mandela s’adreçava als seus quan havien d’embastar el procés de reconciliació els deia: “No us adreceu al seu cap, sinó al seu cor”. Apel·lar als sentiments, a les emocions, era la clau perquè aquella gran família que era Sud-àfrica comencés a tancar ferides.

Sudàfrica era un país que es regia segons el concepte de relacions humanes implantades pels occidentals arribats d’Europa que van fer prevaler i imposar les seves maneres. Mandela va saber lluitar contra això, amb  respecte, sense rancor, fent servir les eines, les armes de resolució de conflictes que ja eren utilitzades per la cultura negra com ara el diàleg. Quan en alguna comunitat hi havia algun litigi, el cap de la família reunia tota la població i mirava d’ arreglar els problemes a través de la paraula, enraonant, fent servir la raó i la paraula, el diàleg i el consens.

Inspirat en aquesta manera de resoldre els problemes que ja es feia temps enrere d’una manera més oberta, tenint en compte el que pensa l’altre i aprendre a posar-se en la seva pell, és a dir, bevent de les costums i lleis que des de temps reculats havien regit antigues societats, Mandela va bastir la seva obra de govern. Així amb una profunda visió antropològica sense menystenir res ni ningú, actituds i maneres que podien ser contraposades però que les unes no es podien sobreposar a les altres per la força. I aquí rau la força dels seus arguments basats en la paraula, en els sentiments, en valors que apel·len la consciència de cadascú com a membre d’una comunitat única i que malgrat les diferències que hi eren no suposaven cap entrebanc en el repte d’aixecar en el cor i en el cap de cada persona de Sud-àfrica el sentit i la identitat de la unitat nacional. Sense renunciar a la seva identitat primigènia i original. Sense avergonyir-se ni haver de demanar ni permís ni perdó.

Aconseguir esvair les pors dels blancs i fer realitat les aspiracions dels negres, sense que ningú hi sortís perdent i fer-los veure que en una visió de conjunt de pertinença a una única comunitat, tots hi sortien guanyant. Ja se sap que el gran aliat de Mandela per assolir aquest objectiu va ser un instrument antropològic tan potent com l’esport, concretament el futbol. Mandela va saber reconèixer en el futbol el poder transformador, el poder inspirador, el poder de enderrocar barreres que antropològicament semblaven insalvables, la capacitat d’unió entre pobles aparentment irreconciliables. Mandela va aconseguir el seu objectiu aplicant seny, respecte, fermesa, determinació.

Vull entendre que aquesta voluntat i obstinació  ja es van instal·lar en el seu cap durant els estudis d’antropologia a Fort Hare i que no buscava altra cosa que obtenir les eines necessàries per poder estudiar els individus que viuen en societat i que tenen la capacitat de transformar el món. Una idea que a Sud-àfrica va acabar cristal·litzant gràcies en part a aquesta visió antropològica que va tenyir el discurs i l’acció política de Mandela.

 

Martí Gironell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *