Argentí d'origen jueu, Adrián Schvarzstein és el creador i el director artístic de Circus Klezmer, una petita joia de circ contemporani, plena de saviesa escènica, i estrenada a l'Ateneu Popular de Nou Barris el 2004. La imaginació desbordant, les núvies voladores de Chagall i la música jueva de l'est d'Europa inspiren aquest espectacle que ha voltat per mig món i que posarà el seu punt i final al Teatre Grec el 21 de juliol.

Parlem amb Schvarzstein per telèfon perquè està treballant amb el Cirque du Platzak a Holanda (en un mes, aquest artista ha estat a Cambodja, Singapur, Malàisia i Eslovàquia) i ens transmet l'energia i l'alegria d'un muntatge que, des de les arts circenses, reivindica a través de la celebració d'una boda els moments feliços de la vida quotidiana jueva abans de l'Holocaust.

P.-Quins canvis hi haurà al Circus Klezmer que veurem al Teatre Grec?

R.-Doncs recuperem tots els artistes originals que van protagonitzar-lo el 2004 menys dos: Emiliano Sánchez i Eva Szwarcer, filla de l'exdirector del Festival Grec, Ricardo Szwarcer. Fa anys que tots dos són a la companyia i són parella a l'escenari i a la vida real. La intenció és tornar a l'esperit dels inicis, amb el que hem après a les gires i les funcions a les escoles. Al Teatre Grec ens acomiadarem amb una gran festa final.

P.-La boda jueva que representa l'espectacle és una història universal?

R.-Sí. És una boda jueva que és universal. La història passa en un lloc indeterminat de l'Europa de l'Est però podria passar a qualsevol poble de Catalunya. La idea neix a partir de les pintures de les núvies i els violinistes voladors de Marc Chagall, impulsats per l'amor, i de la música klezmer, que des dels orígens està destinada a les celebracions.

P.-La boda és el símbol d'un món perdut?

R.-D'un món que ha canviat, però no només en la cultura jueva. Europa també ha perdut part de la cultura gitana o de les tradicions en diverses zones com el País Basc francès.

P.-Com defineix l'humor en la cultura jiddish?

R.-És un humor que se'n riu molt d'ell mateix. No es pren la vida gaire seriosament i això li dóna un aire lleuger. També és una mica picant i molt humà, tot i que manté un punt melancòlic. Potser avui hem oblidat que totes les coses són passatgeres, res és etern. En aquest sentit, l'espectacle reivindica un esperit perdut d'abans de la Segona Guerra Mundial.

P.-Per què va escollir interpretar al boig del poble?

R.-La meva formació és d'actor físic. Sóc un còmic. I el paper del boig del poble em serveix per aportar la meva visió al circ contemporani a Circus Klezmer, que és l'espectacle de circ contemporani català més representat a l'estranger, que més ha girat pel món.