Ja saps que aquests 40 anys d'història van començar amb un conflicte, oi? El protagonitzat pels actors i directors que no es conformaven amb les condicions de vida i amb l'oferta cultural de la ciutat, que es van organitzar en una assemblea, van discutir les queixes que tenien, van polemitzar, van buscar acords, van arribar a conclusions i finalment van pactar una solució: inventar-se un festival.

Doncs bé, 40 anys després, el Grec segueix fidel a aquell esperit i segueix apostant per convertir-se en un espai de conflicte, sempre que el conflicte s'entengui com a un lloc de trobada de postures diferents, d'arguments oposats, d'idees enfrontades; sempre que s'utilitzi com a trampolí per a la discussió constructiva, per a la cerca de solucions, per a la creació de consensos.

El Grec 2016 serà un escenari de conflictes no només d'un, sinó de molts- perquè s'ha proposat convertir els escenaris en l'àgora on es puguin plantejar i discutir els problemes als que s'enfronta la societat de principis del segle XXI. De quins conflictes parlem? I en quins escenaris es debatran? Doncs en aquesta llarga llista pots trobar-ne uns quants:

#identitat Amb el títol de Cuando vuelva voy a ser otro, un muntatge de Mariano Pensotti i el grup argentí Marea que va triomfar a Avinyó 2015, s'amaga un retrat dels nostres jo ; una proposta similar, encara que molt diferent en la forma, es construeix a Ciutat de vidre que, inspirada en la trilogia escrita per Paul Auster, es converteix en teatre (amb tocs de còmic) de la mà del director Ricard Soler i Mallol. Yo Feuerbach, amb direcció d'Antonio Simón, i Tata Mala, una intensa experiència de fusió (Enric Montefusco més Los Corderos, més Sonia Gómez, més Els Falcons de Barcelona), també s'enfronten al mirall de les identitats trencades o mutants.

#gènere. Si Conillet, l'espectacle interpretat per Clara Segura i estrenat en el Lliure, posa els punts sobre les is de la condició femenina, en aquest Grec més d'un espectacle parlarà del transgènere: des de MDLSX, de la companyia italiana Motus, als nous muntatges de les companyies de dansa de Mar Gómez, que treballarà amb Dani Nello a Així en la terra como en el cel; i de Roberto G Alonso, amb La fragilitat dels verbs transitius.

#guerra Bé amb una Visió ardent, la peça dirigida per Tom Bentley-Fisher sobre l'urani amb què es construeixen les bombes atòmiques; bé amb una mirada femenina, a Esplendor, la peça dirigida per Carme Portaceli en què quatre dones (Míriam Iscla, Mònica López, Lluïsa Castell i Gabriela Flores) esperen l'arribada d'un tirà el dia que es declara una revolució.

#crackeconómic Lehman Trilogy, un text de Stefano Massini sobre la caiguda de l'imperi nord-americà que va provocar la gran crisi mundial que encara suportem.

#migracions Sobre els fluxos de persones (i de capitals) parla Birdie, la nova proposta d'Agrupación Señor Serrano (sí, els guanyadors del Lleó de Plata a Venècia'2015) que seguiran apostant per aquest llenguatge tan particular que fusiona teatre, vídeo, maquetes i noves tecnologies.

#civilitzacions Si De stille kracht (La força oculta), l'espectacle de Toneelgroep dirigit per Ivo van Hove, a partir de l'adaptació d'una novella de Couperus, parla de la dificultat de convivència entre els colons holandesos i els indonesis colonitzats, Teatro de los Sentidos recupera El cor de les tenebres, el relat breu de Joseph Conrad que va inspirar Apocalypse now, i que recorda la colonització belga del Congo.

#corrupció Aquí hi ha la gent de 15MpaRato que, amb l'ajuda de Simona Levy, han convertit tota la informació que han recollit sobre el cas Bankia en una obra de teatre: Hazte banquero.

I, per descomptat, també #violència: tan a Port Arthur, de Jordi Casanovas, a través de la reconstrucció d'un interrogatori a un brutal criminal; com a Estació Terminus (dirigida per Ramon Simó i Magda Puyo).

I, segur, que encara n'hi ha més!