Diuen que dins seu en té multituds. Que no és un, ni una, que són molts més. Diuen que Silvia Calderoni podria ser centenars i tots difícils de catalogar. És maca o lletja? Jove o vella? Passiva o agressiva? Seductora o intencionadament repellent? I la pregunta més important que aquesta obra et vol deixar a la memòria: és home o dona?, es preguntava Ben Brantley en un article aparegut al The New York Timesquan la companyia Motus, de la que Silvia Calderoni en forma part, va estrenar MDLSX a La Mama, un dels escenaris més trencadors de l'escena de Nova York.

No és la primera vegada que Motus, una companyia fundada a Rimini el 2001 per Enrico Casagrande i Daniela Francesconi Nicolò, trepitja el festival Grec: el 2009 van presentar Crac (i Silvia ja hi era) i el 2012 van tornar-hi amb Alexis. Una tragèdia greca (i la Silvia també hi era). Ara, a MDLSX, ella en solitari aconsegueix omplir l'escenari ja sigui amb la música de fons de The Smiths, Vampire Weekend, R.E.M. i Yeah Yeah Yeahs, posant veu a textos de la literatura queer o desvelant algun dels racons més secrets del que se suposa que és el seu passat.

MDLSX posa en paraules i converteix en teatre la realitat dels individus transgènere, persones que de diferents maneres s'identifiquen amb el gènere oposat al de les seves característiques fisiològiques de naixement. Gràcies a alguns transgèneres famosos -com ara Caitlyn Jenner, la model Andreja Pejic, Alexis Arquette, Laverne Coix (Orange is the new black), els germans Wachowski o Bibiana Fernández-, els seus problemes comencen a ser valorats i, per exemple, als EUA el govern d'Obama acaba de presentar una normativa que lluita contra la seva discriminació a les aules (i als lavabos) de les escoles públiques.

No serà MDLSX l'únic espectacle a abordar la qüestió del transgènere, ja que també s'hi enfrontarà, encara que amb un to molt més irònic, la coreògrafa Mar Gómez a Así en la tierra como en el cielo. Mar Gómez traslladarà als espectadors fins a un territori, que podem anomenar cel, en el qual els homes van perdent (o canviant) els trets característics fins a convertir-se en dones.

També reflexionarà sobre el fenomen queer i també ho farà en forma de dansa (amb pinzellades de teatre) el coreògraf Roberto G. Alonso a La fragilitat dels verbs transitius, en el que ha treballat amb els dramaturgs Carlos Be, Marc Rosich i Helena Tornero per tractar de retre un homenatge al collectiu transsexual a partir d'alguns testimoniatges personals. No he volgut, però, fer un espectacle document ni una denúncia reivindicativa i social, que també, sinó que he volgut parlar des del sentiment, intentar buscar que motiva i impulsa, als nostres protagonistes a nedar contra corrent en una societat que els estigmatitza i els nega, que els arracona, que no els dóna les mateixes oportunitats i els obliga a vegades a l'ocultació i a la vergonya, que els aboca l'autocensura i a la falta d'autoestima fins al suïcidi, i que de vegades, fins i tot, els porta a la marginalitat que els fa patir agressions verbals i físiques fins a la mort, explica Roberto G. Alonso sobre els seus objectius.