Esplendor té un regust apocalíptic

Després de l'èxit de Només són dones, que partia d'una història real per després ficcionar-la, Carme Portaceli s'endinsa ara una obra de ficció contemporània, Esplendor, escrita per la dramaturga gallesa Abi Morgan, qui també és guionista de televisió i cinema (La dama de ferro, Shame, Les sufragistes). Mirían Iscla, que també actuava a Només són dones, Lluïsa Castell, Gabriela Flores i Laura Albert són les protagonistes d'aquesta comèdia clarosbcura que el Teatre Romea programarà del 3 al 17 de juliol i que reafirma la presència de les dones en aquesta 40ena edició del Grec.

P. Quatre dones esperen un president tirànic a Esplendor. Per què només esperen i no fan res?

R. Esplendor és un text brutal, gairebé fraticida sobre aquestes quatre dones que esperen en un saló al president, que és el marit d'una d'elles, en un moment enrarit, quan a fora hi estan passant coses, de fet és a punt d'iniciar-se una revolta. El conflicte extern és aliè a l'ésser humà després de la Primera Guerra Mundial, quan s'adona que no pot saber què passarà. Però aquesta obra mostra el conflicte per dins, amb una psicologia important de les relacions.

P. Com és aquesta psicologia?

R. Són quatre personatges molt diferents: l'esposa del mandatari, la seva amiga de formes molt amables, una fotògrafa que vol que l'enviïn a cobrir el conflicte i no se n'adona que ja és enmig del conflicte i una intèrpret. La gràcia és que el president no hi és i que la història s'explica amb flaixos i el què importa és com la situació es mostra des de diferents punts de vista. En el fons és un text bastant pinterià, en la línia de La traïció i Els vells temps. En cert sentit, recorda Tot esperant Godot pel personatge absent. Com es comporten les quatre dones és un aspecte que encara estem treballant amb les actrius.

P. Quines dificultats estan trobant en els assajos?

R. El gran repte és que el temps no és lineal i ens estem trencant el cap per donar sentit a la representació, però ja ho trobarem. No és important l'ordre cronològic, si la història va endavant o endarrera. La clau és com transmetre la situació en aquest temps d'espera, les diferències entre el què passa i el què es diu. En aquest sentit la història té un regust apocalíptic.

P. Aquesta inacció representa un dels signes del nostre temps?

R. D'alguna manera, sí. La nostra societat té molts reptes pendents, però de mica en mica la solidaritat ens fa avançar.

P. Com va conèixer el text d'Abi Morgan?

R. M'interessen els textos contemporanis escrits per dones per la manera que tenen d'explicar la realitat. L'Abi Morgan té una llarga trajectòria al cinema, el teatre i la televisió. No he vist el muntatge que han fet a Londres amb Sinéad Cusack, però sé que han venut totes les entrades. I també es farà a Austràlia. Hem de representar més teatre escrit per dones perquè ens queda molt camí a fer. L'Abi Morgan coneix bé el món del cinema, on encara vèiem moltes desigualtats. Només cal recordar com Julia Roberts va protagonitzar la revolta dels talons passejant descalça per la catifa vermella de l'últim festival de Canes per posicionar-se en contra de la incomoditat de les sabates altes. Que se'ls posin ells, els talons!