Lehman Trilogy ens parla de la cobdícia

Els Lehman van arribar als EUA a mitjans del segle XIX amb l'ambició de fer-se rics. I ho van aconseguir. Tres generacions després la família era la propietària de Lehman Brothers, el banc d'inversions que, amb la seva caiguda, va arrossegar les economies de tot el planeta a la crisi econòmica actual. Els 150 anys que els Lehman van trigar a construir el seu imperi, han servit perquè Stefano Massini (el successor de Luca Ronconi al capdavant del Piccolo de Milà) construeixi Lehman Trilogy, que molts consideren la gran obra de teatre sobre la crisi del 2008 i que Ronconi va estrenar als escenaris (va ser el seu últim muntatge abans de morir). Ara Roberto Romei s'enfronta a aquest text amb una posada en escena que compta amb Rubén de Eguía, Òscar Muñoz, Santi Ricart, Jordi Rico, Jacob Torres i David Vert com a protagonistes.

P.-Què et va atreure de l'obra de Stefano Massini?

R.- Penso que amb aquest text aconsegueix retornar el teatre a les grans tradicions. A l'estil d'allò que feia Shakespeare, construeix personatges molt humans que utilitza per parlar de la Història. Lehman Trilogy convida l'espectador a fer un viatge de 150 anys, cosa poc freqüent en els textos actuals que tenen lloc a la cuina o al saló d'un apartament. Stefano Massini construeix un llarg poema dramàtic escrit en vers, molt interessant estilísticament perquè estableix jocs entre la narració i el teatre.

P.- Per què creus que Massini escull el vers per escriure Lehman Trilogy?

R.- Per fer teatre de debò, perquè ell no vol parlar de la realitat ni fer un teatre documental que sigui un reflex dels fets i de la crisi del 2008; ell pretén construir un fresc, fer veritable literatura. A més el vers ajuda molt els actors, perquè els marca les respiracions, les pauses... És un vers pensat per ser dit.

P. I com t'enfrontes des de l'escenari a aquest llarg poema dramàtic que dius que escriu Massini?

R.- Hem hagut de descobrir els seus elements teatrals, alguns que són molt evidents i uns altres que no ho són tant, per establir el ritme, la relació entre els personatges i el joc escènic.

P. Vas veure la posada en escena que va fer-ne Luca Ronconi? S'assembla a la teva?

R.- Sí. La vaig veure a Milà. Però la meva no s'hi assembla en res. Ronconi tenia una manera de fer molt particular i és impossible copiar-ho.

P. Deies que Lehman Trilogy va més enllà de la crisi del 2008, però és considerada com la gran obra de teatre que l'explica.

R.- Parla sobre la crisi del 2008, però va més enllà: Lehman Trilogy ens parla de la cobdícia, sobre com hem pensat que no en teníem prou amb res i no podíem parar... I la cobdícia és en la gènesi de la crisi del 2008 però també és una característica molt humana.

P.-Els germans Lehman, els qui van crear el banc d'inversió el 1850, són personatges teatrals?

R.-Estan molt bé dibuixats per Massini, però com els personatges de Shakespeare van més enllà: Hamlet és molt més que Hamlet. Massini ha estat molt respectuós amb els temes econòmics, però ha inventat molt per crear uns personatges consistents.

P.- Massini ressegueix les tres generacions de la família Lehman des que es crea l'empresa fins al 2008, el concepte de cobdícia és el mateix malgrat el pas dels anys?

R.- Tots són avariciosos, l'única cosa que canvia són les quantitats que aspiren a guanyar. La primera generació es dóna per satisfeta guanyant 2 dòlars més amb cada sac de cotó; la següent vol guanyar un milió de dòlars; i al final aspiren a guanyar milions de milions de dòlars. Volen guanyar més i en menys temps, volen guanyar quantitats de diners tan grans que no podran gastar-se-les mai ni modificaran la seva forma de vida. I aquí Massini parla també de l'evolució del capitalisme, de com ha perdut el contacte amb la realitat.

P.-Com afronteu el pas del temps des de l'escenari?

R.- A través de les convencions teatrals. Els actors no canvien de vestuari ni d'aparença, només expliquen al públic el temps que ha passat o l'edat que tenen... És l'única manera perquè es narren la seva història des que neixen fins que moren.

P.-I ja per acabar, a quin gènere creus que pertany Lehman Trilogy?

R.-Crec que Massini ha inventat una forma teatral nova i revolucionària, amb elements èpics, de drama i de tragèdia.