Per Andreu Gomila

La dramatúrgia catalana contemporània no fa sinó rebre bones notícies d’Europa i d’Amèrica. L’expansió de les obres catalanes és un fenomen creixent i cada mes s’estrenen, a diverses ciutats, textos escrits a casa nostra. El febrer passat, per exemple, Lisboa va rebre 'L’oreneta', de Guillem Clua, i Atenes, 'A.K.A. (Also Known As)', de Daniel J. Meyer, mentre que la ciutat polonesa de Gdansk va posar de llarg el muntatge d’'Una gossa en un descampat', de Clàudia Cedó, dirigit per Lena Frankiewicz. Aquest mes de març, mentre Agrupación Señor Serrano salta al Perú, França i Itàlia amb 'Una illa' i 'The Mountain', Josep Maria Miró estrena 'El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc' a Grècia i 'El principi d’Arquimedes' a Veneçuela i França. 'Karma', de Xavi Morató, arribarà a dos teatres italians. Fem ara un repàs d’algunes de les obres escrites aquí que més èxit han tingut fora en els últims deu anys.

El mètode Grönholm (2003) / El crèdit (2013), de Jordi Galceran: aquestes dues obres de Galceran, juntament amb 'Burundanga' (2011), tenen un recorregut internacional impressionant. De la primera, per exemple, se n’han fet més de tres-centes produccions diferents a Alemanya i, tot i tenir ja més de vint anys, aquest 2024 se n’ha estrenat una de nova a Grècia. Totes dues, del 2017 ençà, sumen un centenar de muntatges a tot el món, de Bolívia a Rússia. En aquest país, però, no se’n faran de noves fins que acabi la invasió d’Ucraïna. Ens ho explica Galceran: “A Rússia vaig donar ordre, després de la invasió d’Ucraïna, que no s’autoritzés cap contracte nou perquè no em feia gràcia que anessin rient amb les meves comèdies mentre feien el que feien. Però encara n’hi ha força de vives; a mesura que vagin caducant, ja no se’n faran”.

Contra el progrés (2008), d’Esteve Soler: la peça de Soler és la que té un recorregut més curiós arreu del món, sobretot perquè a Barcelona només s’ha vist a la Sala Beckett (2009) i, dins la posada en escena dels tres primers 'Contra', a La Seca el 2013. Gairebé alhora que a Barcelona, es posava de llarg ni més ni menys que al Residenztheater de Munic, que iniciava el funcionament de nombroses produccions a l’Europa Central. La peça ha arribat fins a Xangai.  Les obres de Soler estan disponibles en dinou llengües. La seva última trilogia, formada per 'Contra la llibertat', 'Contra la igualtat' i 'Contra la fraternitat', s’ha vist a Biel (Suïssa) o São Paulo, però no a Barcelona.

El principi d’Arquimedes (2012), de Josep Maria Miró: aquesta obra estrenada al Grec 2012 ha arribat a 40 ciutats i és la peça de Miró que més èxit ha tingut, seguida per 'Nerium Park' (2013), amb una desena llarga de poblacions d’Europa i Amèrica on s’ha pogut veure. Fins i tot se’n va rodar una versió cinematogràfica al Brasil ('Aos teus olhos'), dirigida per Carolina Jabor. Miró té dues obres, 'Obac' (2014) i 'La travessia' (2015), que no s’han estrenat aquí i sí, respectivament, al San Martín de Buenos Aires i a la Comedia Nacional de Montevideo.

L’oreneta (2017), de Guillem Clua: 'Smiley' era, fins fa poc, la peça de Guillem Clua que més èxit havia tingut fora de Catalunya, però 'L’oreneta', estrenada a Londres, Madrid i París abans que a Barcelona, s’ha situat al capdamunt del podi, amb prop de vint-i-cinc produccions arreu del món, de Nova York a Istanbul. Ara mateix, Clua batalla perquè es faci una pel·lícula d’aquesta peça, que té els atemptats homòfobs d’Orlando del juny del 2016 com a teló de fons i que aquí va afartar-se de recollir premis després de l’excel·lent muntatge de Josep Maria Mestres, que van protagonitzar Emma Vilarasau i Dafnis Balduz a La Villarroel.

Una gossa en un descampat (2018), de Clàudia Cedó: l’obra de la dramaturga de Banyoles es va poder veure per primera vegada al Grec 2018 a la Sala Beckett i va deixar el públic estabornit amb la història d’una dona que perdia el fill mentre l’estava gestant. Ara se n’acaba d’estrenar un muntatge a Gdansk, però ja ha arribat a Nova York, Varsòvia, Praga i Buenos Aires. I aquest 2024 farà el salt a Itàlia i França.

Lapònia (2019), de Cristina Clemente i Marc Angelet: aquesta obra, estrenada al desaparegut Capitol, és la que més rèdits internacionals està oferint al tàndem Clemente-Angelet. El 2022 va guanyar el premi José María Vilches a la millor comèdia a Buenos Aires. I el mateix any de la seva posada de llarg va poder veure’s a Split (Croàcia). Ha triomfat força a Amèrica i Europa i se n’esperen estrenes a França, Itàlia, el Perú i Grècia aquest 2024.