Anar al contingut principal
Barcelona cultura

Blog

Marlene Monteiro Freitas: “Busco comunicar-me emocionalment amb el públic”

dl. 13/06/2022 | 12:15 H

Per Andreu Gomila

Marlene Monteiro Freitas és, sens dubte, l’artista del moment. A Barcelona l’hem pogut veure amb '(M)IMOSA', 'Guintche' i 'Bacants - Preludi per a una purga', entre el Mercat de les Flors i la desapareguda Sala Hiroshima. Torna amb 'Idiota' al Macba, un preludi de la gran peça escènica que prepara per a l’any que ve, la 'Lulu' d’Alban Berg. La seva obra és pura emoció, i ella mateixa diu que l’objecte de la seva recerca és la creació d’emocions col·lectives. Va nàixer a Cap Verd i té la seva base a Lisboa. I a finals de 2022 serà objecte d'una retrospectiva al Festival de Tardor de París.

Per què vas decidir posar 'Idiota' en una caixa?
Fer una performance en una caixa va ser una idea que es va imposar ella mateixa al principi d’'Idiota'. Mai no ha estat en qüestió, aquesta idea, de si Idiota hauria de passar en una caixa o no. I així que es desplega, aquesta caixa adquireix diferents significats, una versatilitat que m’agrada molt: una caixa, una vitrina, una plantació, un espai imaginari, un espai exterior, un vestidor, etc.

Què t’envolta en escena?
Aquesta performance hauria de fer-se en diferents espais, especialment a museus, galeries d’art i espais semblants, en un diàleg amb l’arquitectura, les obres d’art i d’altres al mateix indret. A Cap Verd, a finals d’aquest any, Idiota compartirà el mateix espai amb les pintures d’Alex Silva, imatges que són a l’origen del meu projecte i que van formar part de la seva construcció.

"No tinc cap intenció de reduir l’espectre d’experiències que puguin tenir els intèrprets i els espectadors"

Qui va ser Alex Silva?
Va ser un pintor de Cap Verd que va fer carrera professional entre Cap Verd i Holanda i que va deixar-nos prematurament el 2019. A Mindelo, el poble on tots dos vam créixer, hi va fundar una galeria d’art, Zero Point, un lloc de trobada per a diferents generacions. El coneixia des de la meva infantesa i, més que un amic, veia en Xand (el seu sobrenom per als amics) com un company artista.

De quina manera et sents encara arrelada, com a artista, a Cap Verd?
No hi treballo tan sovint com m’agradaria, però segueixo de prop els múltiples projectes culturals i artístics que s’hi desenvolupen. Em sento molt lligada a la música i a d’altres aspectes culturals, a la natura i a la gent. La meva família més propera hi viu i els visito sovint. Vaig mostrar 'Guintche' i 'Of Ivory and Flesh' al Mindelact, un festival de teatre que es fa anualment a Mindelo.

Què significa la passió per a tu?
Les emocions, la intensitat, són trets essencials de la meva recerca. Busco comunicar-me emocionalment amb el públic. La performance, la coreografia, el so, el vestuari, l’escenografia, els llums, etc., funcionen junts amb l’objectiu d’intensificar l’espectacle. Quan passa, l’espectacle s’obre a un ampli ventall d’interpretacions. No tinc cap intenció de reduir l’espectre d’experiències que puguin tenir els intèrprets i els espectadors.

"Desenvolupo la meva recerca amb un alt grau de llibertat creativa, sense la necessitat de seguir una escola específica"

Et veus com una artista clàssica?
No. Desenvolupo la meva recerca amb un alt grau de llibertat creativa, sense la necessitat de seguir una escola específica, una tendència o el que sigui, alguna cosa possible entre la valentia i el marc heterogeni de la dansa contemporània o, més àmpliament, les arts.

Com d’important és Barcelona en la teva carrera?
Barcelona és la ciutat on més vegades he presentat la meva obra a Espanya. He tingut molta sort amb els teatres i el públic, que ens han donat molta escalfor. El 2020 'Bacants - Preludi per a una purga' va guanyar el Premi de la Crítica al millor espectacle internacional, cosa que va ser un gran honor per a tot l’equip.

L’any passat vas fer 'Pierrot Lunaire' i el que ve faràs una òpera. Quina relació tens amb el repertori?
Ha estat el Festwochen de Viena qui m’ha encarregat 'Pierrot Lunaire' i 'Lulu'. Encara que ja havia treballat abans amb la música de Schönberg i tenia relació amb la música d’Alban Berg, aquests projectes són un desafiament i també una gran oportunitat per aprofundir en dos autors que clarament van modernitzar el repertori musical occidental. Ha estat molt agraït fer-ho. Tot i que formen part d’una tradició musical força específica, en molts aspectes són obres semblants a les que ja he fet, ja que he treballat amb músics i amb música en directe, instal·lacions d’objectes, formes coreogràfiques per a escenaris teatrals, etc., cada projecte amb les seves especificitats.

SEGUEIX LLEGINT: Els clàssics (que tornen) del Grec 2022