Anar al contingut principal
Barcelona cultura

Blog

Nous que no ho són tant

dj. 02/06/2016 | 09:00 H

Hi ha una generació de companyies que trepitja fort els escenaris catalans i de mig món. I que, malgrat que potser encara no són mainstream, sí que són un valor segur per als paladars de bon gust i amb ganes de conèixer noves maneres d'enfrontar-se a l'escenari. El Grec 2016 n'ha reunit unes quantes en una aquesta edició pot presumir de mostrar la millor escuderia del nou teatre català (encara que, si ens hi fixem bé, ja no és tan nou perquè fa anys que passeja el seu mestratge).

Agrupació Senyor Serrano. Qui ho diria? Però sí, han passat deu anys des que la va fundar, precisament, el senyor Serrano, per a més detalls, l'Àlex. Després s'hi van sumar Pau Palacios (continguts) i Barbara Bloin (producció). El gran salt internacional el van donar l'any passat, quan van conquerir el Lleó de Plata de la Biennal Venècia, però ja feia una llarga temporada que preparaven el camí -des de Mil tristes tigres, que van presentar al Festival Neo el 2006, fins a A house in Asia, que van estrenar al Grec 2014- i exploraven un llenguatge en el qual el teatre, la dansa, la música i el vídeo hi conviuen amb la utilització de maquetes de diferents escales. Amb tot aquest arsenal i l'ajuda d'Internet, a Birdie, la seva nova producció, exploraran les migracions humanes i de capital.

Ernesto Collado. Va néixer en 1974 i treballa en això del teatre des de finals de la dècada dels 90, però no va ser fins al 2007 que, al costat de Barbara Van Hoestenberghe, va crear la Fundació Collado-Van Hoestenberghe, que es va installar a Pontós. Aquell any van estrenar De milagros y maravillas. Conferencia optimista i van continuar treballant fins a fer Constructivo i Montaldo, els seus últims èxits. Si fins ara encaraven els espectacles com a exploracions d'un optimisme crític, en el seu nou treball, Si sabes lo que hay, s'enfronten des del realisticisme, una mescla entre la realitat quotidiana i el misticisme que arriba amb xaman incorporat.

La conquesta del Pol Sud. Com uns aventurers es van llançar als escenaris Eugenio Szwarcer i Carles Fernández Giua el 2005, a la recerca de noves aventures escèniques. I sembla que ho van aconseguir. Si bé és amb el seu últim espectacle, Nadia (presentat al Grec 2014 recuperat aquesta temporada pel TNC) amb el que han assolit més notorietat, la seva carrera ve de lluny i tenen altres èxits com, precisament, La conquesta del Pol Sud, un text de Manfred Karge que van estrenar al Temporada Alta 2009. Seguint l'estela de Nadia, ara estrenen Claudia, amb la mateixa vocació documental i seguint el conflicte d'una altra dona, Claudia Victoria Poblete Hlaczik, filla de desapareguts argentins.

Los Corderos sc. Són dos, David Climent, Pablo Molinero, i els dos són de Castelló, encara que es van constituir en companyia ramat, en diuen ells- el 2003 a Barcelona. El seu debut va arribar amb Crónica de José Agarrotado, que va obtenir el Premi Aplaudiment Sebastià Gasch. El hombre visible, Tocamos a dos balas por cabeza, La intemperie, El mal menor i ULTRAinnocence han anat marcant fites en un camí que va entroncar amb el duo de música contemporània Za! el 2012 amb Es perimental. Ara repeteixen i junts s'han inventat la tribu dels Afasians.

Societat Doctor Alonso. Com Ernesto Collado i Barbara Van Hoestenberghe són residents a Pontós. I com ells, també són dos: Sofia Ascensio i Tomàs Aragay. La seva trajectòria també és llarga (Aragay la va fundar el 2001 després de la dissolució de la companyia General Elèctrica que comandava amb Roger Bernat) i malgrat els èxits també s'ha vist molt reforçada per l'últim espectacle, La naturalesa i el seu tremolor, que el TNC ha recuperat aquesta temporada encara que es va entrenar al Grec 2013. A més Aragay és guionista amb Cesc Gay de Truman, film pel qual va guanyar un Goya. En aquest Grec presentaran Y los huesos hablaron, que han creat amb els mexicans Teatro de Babel i en el que exploren la violència i les desaparicions, tan a Mèxic com durant la nostra Guerra Civil.

Sónia Gómez. També ve de General Elèctrica (amb Aragay i Bernat) tot i que va treballar a La Carnicería Teatro abans de llançar-se el 2004 a crear els seus espectacles. En aquest Grec 2016 no presentarà un espectacle propi sinó que collaborarà a Tata mala, signat per Enric Montefusco (sí, el de Standstill), en el que també hi estan implicats Los Corderos sc i els castells d'Els falcons de Barcelona.

Compra d'entrades