Per Andreu Gomila

És l’autora del cartell del Grec 2024, però és moltíssimes coses més. Sens dubte, Sílvia Delagneau és la dissenyadora de vestuari que més treballa, la més sol·licitada. Però també és escenògrafa i ha fet el salt com a directora i creadora, per exemple, amb l’espectacle familiar 'RAVE' (Teatre Lliure, 2023), amb 'El sexe dels fongs' (TNC - Grec 2020) o amb 'Només ens vol protegir del cel' (Grec 2015), entre d’altres. També ha dirigit l’òpera 'The Fox Sisters', de Marc Migó (Gran Teatre del Liceu, 2022).

Et va sobtar que et proposessin la imatge gràfica del Grec?
Un dia rebo una trucada del Cesc Casadesús per proposar-me pensar una instal·lació amb la finalitat de ser fotografiada i acabar esdevenint el cartell del Grec. La premissa era una instal·lació en un teatre emblemàtic de la ciutat. Quan t’encarreguen una cosa així, et sents molt afortunada i, al mateix temps, sents la responsabilitat de fer una proposta que representi el festival sense deixar de ser personal. Ha estat un procés molt interessant, he tingut total llibertat i, alhora, la idea s’ha enriquit de tot l’equip que hi ha participat i ha creat tot el que envolta la idea original.

És el que et faltava per fer?
Sobtar? Sí. En tot cas, mai m’havia passat pel cap. I arriscat per part del Cesc, també. Tornar a la fotografia després que les dues últimes edicions fossin cartells gràfics i molt potents, per mi diu molt del valor especial que té aquesta edició per al Cesc. La fotografia que ha acabat sent el cartell intenta plasmar aquest moment, així com el moment present en relació amb el món que ens envolta. Invoca, amb el foc, el passat i el futur.

"El Grec són els focs d’artifici per acabar la temporada de teatre a Barcelona; és una celebració de la cultura i del descobriment de nous projectes i racons de la ciutat"

Per què un foc? És comunitat, perill, risc…?
El foc convoca i ens escalfa, i amb el foc van créixer les nostres avantpassades. El foc és llum, ens va permetre comunicar-nos en la distància, així com il·luminar les sales fosques dels teatres. El foc ens fascina i ens fa por. Marca un cicle i, sense control, destrueix tot el que troba i només deixa cendra.

Què és per a tu el Grec?
El Grec són els focs d’artifici per acabar la temporada de teatre a Barcelona; és una celebració de la cultura i del descobriment de nous projectes i racons de la ciutat. I llarguíssimes converses postfunció, nit rere nit.

Treballes com a figurinista amb el bo i millor, de Marcos Morau a Pau Carrió. Quina relació tens amb el teixit creatiu de Barcelona?
Amb el Marcos Morau passem una part important del temps treballant fora de Barcelona: conèixer altres maneres d’enfocar els projectes i amb pressupostos destinats a la dansa que aquí serien impensables és un gran aprenentatge per a mi, però faig l’impossible per continuar fent teatre i col·laborant amb les creadores i els creadors de la ciutat amb qui he crescut, creativament parlant, i que, a més, són la meva família.

"Treballar amb l'univers de Marcos Morau i amb la llibertat que et permet la dansa m’ha portat a un altre lloc com a dissenyadora"

Per què vas decantar-te pel disseny de vestuari?
No m’hi vaig decantar. Jo em considero escenògrafa i això engloba les dues coses. Les i els creadors amb qui col·laboro em criden segons el projecte, les necessitats i la resta de l’equip artístic. Però sí que és cert que la meva feina més internacional és la de dissenyadora de vestuari per al Marcos Morau. Treballar amb el seu univers i amb la llibertat que et permet la dansa m’ha portat a un altre lloc com a dissenyadora. El Marcos m’ha permès fer realitat el somni que tenia quan vaig sortir de l’Institut del Teatre. Però, ara que hi penso, crec que la culpa la té l’Àlex Rigola. Ell va ser el primer que em va contractar exclusivament com a dissenyadora de vestuari; va ser en la temporada 2015, amb 'Incerta glòria'. L’Àlex treballava amb el Max Glaenzel com a escenògraf, així que el lloc ja estava agafat… Vam esdevenir equip i hem continuat treballant d’aquesta manera fins avui en dia, que altres creadores ens continuen contractant com a parella artística.

Quines són les teves influències estètiques?
És la gent que m’inspira a fer coses, i tinc la sort que moltes vegades és la gent amb la qual treballo. Veure crear al Marcos Morau i la seva companyia em fa venir ganes de fer, de compartir, de deixar-me emocionar. És màgia el que provoquen en mi, ell i les ballarines amb les qui col·labora. O la Clara Aguilar i la seva música, el Max Glaenzel i les seves escenografies, el Marc Salicrú i els seus dibuixos, els textos del Jordi Oriol, la passió per filar material de l’Albert Arribas i una llarga llista.

Ja has fet el pas com a directora, amb unes quantes produccions de petit format. No et passa pel cap tornar-t’hi a posar?
De moment, la meva feina com a dissenyadora no m’ho permet, però espero poder compartir alguna cosa aviat. I, tornant al cartell, és justament el que vol transmetre, la flama com a espai comú on compartim l’experiència teatral.

SEGUEIX LLEGINT: Christiane Jatahy: “El jove Hamlet té un comportament una mica femení”