Els miserables

Potser recordeu les dues obres anteriors de la trilogia, en les quals Miquel Mas Fiol deixava enrere l’optimisme malentès basant-se en el Càndid o l’optimisme de Voltaire i analitzava la mercantilització de la tristesa a partir de Les penes del jove Werther, de Goethe. Ara, és el moment de rellegir Les misérables, una conegudíssima novel·la que retrata la injustícia i mostra com el sistema social corromp l’ésser humà. Ambientada en una època marcada per la involució política i les desigualtats socials, per unes revolucions anihilades i silenciades, la història que explica ha acabat, gràcies als musicals i les adaptacions cinematogràfiques, convertida en una mena de fenomen pop, romantitzat i buidat, per tant, de la càrrega revolucionària que inclou. Per triomfar avui, la revolució ha de ser necessàriament cool i mainstream? Us ho preguntareu en un muntatge teatral protagonitzat per tres actors. Com a protagonista, un director egòlatra que vol crear una versió reduïda i comercial de l’obra de Victor Hugo. Aplega, per fer-ho, un seguit d’actors i actrius cansats del difícil món del teatre alternatiu i prepara una producció deficient en un teatre de segona. Però, potser, en aquesta obra de teatre dintre del teatre, la rebel·lia social de la qual parla el text es farà realitat i això causarà una revolta de resultats desorbitats. I els afectats no seran només els actors sinó tot el sector teatral.

És la nova creació d’un dramaturg i director que, a més de les dues obres esmentades de la Trilogia de la Condició Millennial, ha signat treballs com ara CR#SH (Tothom pot caure) o Primavera de bèsties, guanyadora del premi literari de teatre Pare Colom 2020.

Una producció del Teatre Tantarantana y Àtic.