L’últim dia

En una de les obres més conegudes, Après moi, le déluge, retrat personal i insòlit de la relació entre primer i tercer món, la dramaturga Lluïsa Cunillé escindia la veu del narrador, entrant i sortint del personatge. Ara torna a fer servir la mateixa tècnica en aquest text, una obra recent tan crua com poètica, per retratar una jornada en la vida d’un noi. En aquest monòleg, el jove protagonista ens parla del tracte que rep de l’avi, de la mare, del germà o dels amics, en una gradació que pot anar de la desatenció als abusos. Representa, amb el seu testimoni, tota una generació que se sent perduda i abandonada i que ha trobat un món que no li agrada.
Nascuda a Badalona l’any 1961, Lluïsa Cunillé es va formar amb José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett en els anys noranta. L’any 2005 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona per l’obra Barcelona, mapa d’ombres i, dos anys després, el Premi Nacional de Cultura de teatre per La cantant calba al McDonald’s. El mateix any va publicar l’esmentada Après moi, le déluge. Amb el director d’aquest muntatge, Xavier Albertí, ha escrit les obres Assajant Pitarra i El duo de la africana (2007) i hi comparteix companyia: La Reina de la Nit. Al Grec, Lluïsa Cunillé ha presentat Jòquer i Libración (totes dues el mateix any 1994), a més de La venda (1997), La cita (1999) i, al TNC, El carrer Franklin (2015), per la qual va ser finalista als premis Max.

Una producció d’Atrium Produccions.