The second woman

L’experiència que viureu en aquest espectacle no és només teatral, sinó també cinematogràfica i, més enllà de l’anècdota i la repetició, ens posa davant dels ulls els mecanismes de poder de gènere i els privilegis masculins. Sobre l’escenari, una actriu, María Hervás, que, durant una jornada completa rep, un rere l’altre, un centenar de companys d’escena, des d’actors professionals fins a molts altres que no ho són, amb els quals representa el mateix ritual: la conversa entre una parella la relació de la qual ha perdut tota la creativitat i el romanticisme, que pren com a punt de partida l’escena d’un film dels anys setanta. O potser no serà sempre exactament la mateixa escena, perquè els diàlegs estan escrits per fomentar la variació i fer possibles formes diverses de moviment. El que passi (dur, però no violent, i amb contingut verbal sexual inclòs) ho veureu en format complet a l’escenari. Però si voleu veure el detall del gest que delata una emoció, haureu de girar la vista cap a la pantalla situada al costat de l’escena. Tots dos llenguatges, doncs, es complementen en una funció pensada perquè el públic pugui entrar i sortir de la sala quan ho consideri convenient. Qui es quedi una bona estona a la butaca, però, potser comprovarà que, més enllà de les diferències, potser tots els participants que s’identifiquen amb el paper masculí reprodueixen un mateix comportament, comparteixen un mateix estat emocional o reaccionen de maneres similars quan se senten amenaçats.

Tot ha estat idea d’Anna Breckon, una artista independent, cineasta, estudiosa del cinema i crítica, que és doctora en Teoria del Cinema Queer i Feminista per la Universitat de Sydney, i de Nat Randall, una artista que treballa en la intersecció de la performance, el vídeo i el cinema. Vist el 2023 passat al Young Vic londinenc amb l’actriu Ruth Wilson, l’espectacle va causar sensació.

Una coproducció del Grec 2024 Festival de Barcelona i el Teatro Central de Sevilla.