El Grec 2021 dedica una atenció especial a l'empremta africana en les arts vives i, especialment, a les creacions imaginades o protagonitzades per africans a casa nostra. Al Teatre Eòlia, la directora i dramaturga Carolina Llacher pren com a protagonistes persones migrants que, procedents d'Àfrica, han fet un viatge perillós a la recerca d'una vida millor o, simplement, per poder sobreviure. Ara, ens expliquen la seva experiència en primera persona des de dalt d'un escenari a P.A.U. (Paisatges als Ulls), que podrem veure del 21 de juliol a l'1 d'agost.

També té tema africà Combat de negre i de gossos (del 7 a l'11 de juliol), una peça de Bernard-Marie Koltès que ens acara a l'opressió i el colonialisme i ens fa pensar en la responsabilitat que tenen en tot plegat els i les habitants de l'anomenat primer món. El director Roberto Romei s'encarrega de dirigir el muntatge al Teatre Tantarantana, en una posada en escena en la qual tenen un paper destacat Manuel Dueso i l'actor afrocatalà Ricard Boyle.

Beatriu, el muntatge que la companyia )e( espai en construcció porta a La Badabadoc (del 8 de juliol al 2 d'agost), no té un tema necessàriament africà, però ens parla de migracions i, en concret, del concepte de "terra promesa" i del que les persones arriben a fer per assolir-la. I si estiguéssim vivint en una "terra promesa" però no ho sabem?, es pregunta la companyia.

Una de les grans de l'escena teatral de Burkina Faso, l'escriptora, actriu i directora Odile Sankara, arriba a l'escenari del Teatre La Gleva per recuperar i fer-nos veure a Parole due (del 14 al 25 de juliol) la bellesa i el compromís de l'obra d'Aimé Césaire, poeta i destacada figura política que va néixer a la Martinica i que, des de la francofonia, va ser un intel·lectual clau en el naixement del concepte de la negritud, tal com l'entenem avui.

Reprogramacions i dramatúrgies contemporànies

Les sales esmentades fins ara segueixen la línia principal de programació del Grec d'enguany, igual que van fer l'any passat els molts teatres de proximitat que participaven en el Grec 2020 amb propostes relacionades amb l'escena de l'Amèrica Llatina o que prenien aquesta zona del món com a escenari. Dos d'aquests muntatges, concebuts per a ser vistos l'any passat, es reprogramen enguany, ja que no van poder arribar a escena en el seu moment. El primer és Una galaxia de luciérnagas (El Maldà, del 30 de juny al 25 de juliol), on la directora i dramaturga Aina Tur relata una experiència sobre el valor de la vida en aquelles zones del món on no arriba la justícia. I, a la Sala Flyhard, el dramaturg Josep Maria Miró ha treballat amb Lautaro Perotti, director teatral i fundador de la sala de Buenos Aires Timbre 4, per dur a escena L'habitació blanca (del 10 de juny al 30 de juliol), una dramatúrgia contemporània sobre la infantesa i el que representa en el conjunt de la nostra existència.

Molts altres teatres de proximitat de la ciutat, finalment, s'han afegit a la programació d'enguany del Grec Festival de Barcelona amb propostes que ens ofereixen bones mostres de la dramatúrgia contemporània local. És el cas de l'Antic Teatre. En aquest escenari, el col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina posa en escena, del 8 a l'11 de juliol, Perpetua Felicidá, en què ofereix una perspectiva nova sobre el martiri; una poeta i performer fa servir paraules per destruir prejudicis a # Juana Dolores # * Massa diva per a un moviment assembleari * (del 15 al 18 de juliol), i el col·lectiu Park Keito posa a prova la capacitat empàtica de les nostres neurones a New(a)Days (del 22 al 25 de juliol).

La Sala Fènix presenta una dramatúrgia de Queralt Riera. És Miseria (de l'1 de juliol a l'1 d'agost), un text crític, però esperançat, sobre la indiferència que mostrem davant el patiment aliè.

L'actriu Àurea Màrquez és el nexe d'unió entre les dues propostes escèniques que ens planteja en aquesta edició del Grec la Sala Àtrium. Ella actua tant a M'hauríeu de pagar (del 16 de juny al 18 de juliol), una peça creada i dirigida per Jordi Prat i Coll, com a La dona del tercer segona (del 28 de juliol a l'1 d'agost), una creació de Víctor Borràs Gasch amb direcció d'Ivan Benet.

A la Sala Versus Glòries, Carla Torres i la companyia La Peleona ens porten a un galliner per explicar-nos una història que té molt a veure amb el nostre món. És Kentucky ha muerto (del 9 al 14 de juliol). I, finalment, el Teatre Akadèmia presenta un muntatge del director Marc Chornet, que torna a dur als nostres escenaris un text extraordinari de l'autor noruec Jon Fosse, que aquest cop protagonitzen Hans Richter i Manel Barceló. És Soc el vent (del 30 de juny al 4 de juliol), una obra que commou profundament i en la qual, ja ho veureu, es parla poc, es diu moltíssim i les paraules que es pronuncien transcendeixen àmpliament el seu significat literal.