Anar al contingut principal
Barcelona cultura

Notícies

L’Univers Circular de Sílvia Pérez Cruz obre un Grec carregat de complicitats

dv. 05/04/2024 | 14:15 H

Grans creadors internacionals i artistes locals, en un programa que mostra el bo i millor del panorama escènic mentre celebra una història d’amistats llargues com la del festival amb aquesta cantant. Entrades a la venda des del 18 d’abril!

Andrés Corchero i Oguri, Jan Lawers, Pepa Plana, William Forsythe, Lola Arias, AzkonaToloza... Són molts els noms de convidats del Grec 2024 Festival de Barcelona que potser us faran pessigolles a les orelles, perquè ja han passat, i amb bona nota, per edicions anteriors del Festival d’Estiu. Són amics i còmplices d’un Grec que ha seguit les seves trajectòries i que, en aquesta edició, celebra els seus èxits i ens en mostra els nous. Els tornareu a veure, però també coneixereu artistes que encara no heu vist mai. Us esperen del 26 de juny al 4 d’agost, però, abans de venir, compreu les entrades per als espectacles que més us interessen abans no s’acabin.

Com a inauguració de l’edició d’enguany, un concert de Sílvia Pérez Cruz, una artista que ha passat vuit cops pel festival, sola, amb altres músics o acompanyada de grans mites de la música del segle XX. Va debutar al festival l'any 2008 i va passar per últim cop el 2023, quan va pujar a l'escenari del Teatre Grec amb Liliana Herrero i Maria Gadú. Ara, com a representant de tots aquells i aquelles artistes als qui el Grec ha anat acompanyant i seguint al llarg dels últims  anys, ofereix un seguit de concerts al Teatre Grec amb músics convidats excepcionals que porten el títol de Circular. Pérez Cruz i els seus convidats (noms de primera del panorama musical o d’altres arts) ofereixen concerts (tots amb convidats diferents) els dies 26, 27 i 28 de juny. Però, a més, la mateixa artista s’erigeix en centre d’un Univers Sílvia Pérez Cruz que es fa visible en tot el festival, ja que hi ha programats molts artistes que tenen en la catalana la seva font d’inspiració, que han actuat amb ella o que han compartit aventures escèniques amb l’artista. És el cas dels tres concerts de joves valors del jazz i la cançó que programa el Jamboree i que han estat triats per la mateixa artista, de l’actuació d’un Andrés Corchero (torna al festival, com ha fet en ocasions anteriors, amb el seu amic Oguri en la coreografia Body as evidence, al Mercat de les Flors), de la posada en escena de Poeta en Nueva York, de Carlos Marquerie (també al Mercat) o de la Roda flamenca y la Roda de cantautors que prenen La Paloma com a escenari.

La d’enguany serà, doncs, una inauguració musical, preludi d’un Grec que sona amb força amb concerts previstos al Teatre Grec de Montjuïc com els del cantautor Pau Vallvé, la trompetista Rita Payés, uns Antònia Font que debuten al recinte, propostes familiars com la d’El Pot Petit i cites tan especials com una celebració musical de la Barcelona Mestissa. Una actuació musical gratuïta de l’intèrpret de kora Momi Maiga (als jardins del TNC), concerts per a nadons i actuacions de compositors i intèrprets privilegiats com Ola Gjeilo (Palau de la Música) formen part també d’una programació musical que convoca la Sant Andreu Jazz Band i joves artistes com Sara Lilu al Jamboree i que porta dos programes dobles apassionants a Paral·lel 62 com Kae Tempest i Claraguilar i com Marcia Griffiths i Les Testarudes. També les sessions de cinema Sala Mointjuïc s’acompanyen de concerts a càrrec de músics barcelonins imprescindibles com Euripidis And His Tragedies. No marxeu sense haver vist, a L’Auditori (cicle Escenes) la proposta sorprenent de Belén Barenys i Berta Prieto Ròmul i Rem. El musical.

Dansa, teatre i més

Però no tot és música. Entre les propostes teatrals o que fan servir elements de diversos gèneres en el seu treball (escena híbrida), clàssics actualitzats com El misantrop dirigit per David Selvas, l’inici d’una retirada dels escenaris cinquanta anys més tard a La gran nit de Dagoll Dagom, el recital poètic i musical que ens proposa la Compañía Nacional de Teatro Clásico (homenatge a Guimerà inclòs) amb el títol de Canciones de amor, de desamor y de pirates, o una nova aventura escènica de Baró d’evel, màgics creadors de somnis que ocupen l’escenari per preguntar-se Qui som? A tots  i totes els tindreu al Teatre Grec, on a més una de les companyies de dansa amb millor reputació del moment, La Veronal, porta a escena un versió ampliada de Sonoma, un dels seus grans èxits, amb totes les intèrprets que l’han dut a escena en els últims anys, reunides.

Molt a prop, al Teatre Lliure Montjuïc, Jan Lawers, un dels còmplices habituals del Grec, ens mostra amb Nao Albet i Gonzalo Cunill, entre altres amics catalans, la doble visió del Shakespeare més violent (Billy’s Violence) i del Shakespeare comediant (Billy’s Joy). Atenció, que un dels dies, totes dues peces es representen seguides  en un programa doble. Al mateix escenari del Teatre Lliure, pesos pesants de l’escena compareixeran durant tot el mes: des de la maratoniana The Second Woman (versió local d’un projecte australià en el qual una actriu (aviat sabreu qui és) representa una escena amb cent partenaires diferents durant vint-i-quatre hores seguides), fins al teatre musical i documental de l’argentina Lola Arias (Los días afuera; també hi ha una projecció de Teatro de Guerra a la Filmoteca), passant per teatre sense concessions d’una Angélica Liddell que, a Dämon. El funeral de Bergman, recrea l’enterrament del cineasta, i acabant per una gran del teatre internacional, Christiane Jatahy, que protagonitza un Hamlet en femení.

Al mateix Teatre Lliure, projectes de noves veus de l’escena com la Fundación Mis Bragas (Extinction Rave) o el teatre dins d’una caixa que proposa La calidesa s’afegeixen a la nova creació d’El Conde de Torrefiel, La luz de un lago i, ja al Lliure de Gràcia, la nova obra en la qual veureu mortes de por a les integrants de  José y Sus Hermanas: Morir lo hace todo el mundo.

El Mercat de les Flors acollirà també algunes de les propostes més destacades del festival. Per allà passen Guy Nader i Maria Campos amb la nova coreografia d’enguany, però també teniu a William Forsythe i Rauf “Rubberlegz” Yasit a Friends for Forsythe (imprescindible per a mitòmans), dues peces de la brasilera Alice Ripoll (aCORdo i Zona Franca), la dansa d’alt impacte de Betti Tchomanga (Mascarades), l’espectacle del referent de la dansa britànica Hofesh Shechter Company – Shechter II From England with Love o una coreografia (Mont Ventoux, de Kor’Sia) que s’inspira en Petrarca. Al mateix recinte veureu Oguri i Andrés Corchero, però també Ágape, nova creació de Patricia Caballero, la dansa i el “tarantisme” d’Ester Guntín a Quiso negro, o propostes híbrides com la que presenten Monte Isla (Un cos sense talent) i un Poeta en Nova York que combina titelles, teatre i molts llenguatges més de la mà de Carlos Marquerie. No us perdeu de cap manera Euripides Laskaridis, un creador grec inclassificable i difícil d’explicar, un artista amb un món propi que presenta Lapis Lazuli.

Ja al CCCB, Cuerpos celestes, una fantasia colonial i futurista a parts iguals d’AzconaToloza i la feliç trobada del bailaor diferent Israel Galvan i la performer Marlene Monteiro Freitas a RI TE.

Les perles del Grec Ciutat

A partir d’aquí, les propostes del Grec Ciutat, que estenen el festival per sales de mitja Barcelona. Entre els grandíssims espectacles d’aquest apartat, la visió de l’obra d’un escriptor sud-africà portada a escena per Krzysztof Warlikowski, gegant de l’escena polonesa i internacional que presenta al festival J. M. Coetzee, ‘Elizabeth Costello: set lectures i cinc contes morals’. Al mateix escenari, els artistes procedents de Brussel·les Gerardo Salinas i Junior Mthombeni, que ja van ser l’any passat al Grec, buquen, troben i expliquen les mil i una històries de l’Àfrica barcelonina a What The Foc?!

Òperes de petit format repartides per les dependències del Gran Teatre del Liceu conformen la proposta dedicada a visibilitzar nous valors OH!ÒPERA, mentre que, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, Oriol Broggi ens torna a regalar un muntatge de Wajdi Mouawad amb la posada en escena de Tots ocells.

Clàssics catalans com Tirant lo Blanc posats al dia per Màrius Serra (Teatre Romea), noves obres nascudes a partir de clàssics lorquians com Poncia, una peça de Luis Luque (Teatre Goya), les reflexions sobre la masculinitat d’Alberto San Juan a Macho Grita (Teatre Condal) o el musical Artemis, de Mireia Morera (Teatre Condal) formen part de la programació del Grec Ciutat.

A més, hi ha propostes com Pequeño cúmulo de abismos, de Cris Blanco o la nova creació de Guillem Albà Tota aquesta por que tinc ara, que formen part de la programació al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. A la sala Heartbreak Hotel, Aina Tur ens presenta el premi Quim Masó de l’any passat ja posat en escena, Sis hectàrees d’oliveres. Al Teatre Akadèmia podrem veure L’últim dia, un dels nous textos de Lluïsa Cunillé, dirigit per Xavier Albertí. I, si us agrada la dansa i gaudir de la bellesa del cos humà, aneu a veure Æffective Choreography, la proposta del coreògraf André Uerba a La Caldera.

Not my monkeys, una versió actual d’Els miserables, o les propostes sempre rabiosament actuals de l’Antic Teatre (Alusinasons, Don’t look me in the eyes i Caín (Loops I Did It Again) són més propostes d’un festival que també passa als museus.

Aneu al Museu Nacional d’Art de Catalunya i trobareu una instal·lació (atenció, s’activa de tant en tant i és tota una sorpresa) de la sempre innovadora Candela Capitán, un Moloko Vellocet que recrea el bar on anaven els protagonistes de La taronja mecànica. També hi ha acció al MACBA amb una instal·lació fílmica de l’artista Wu Tsang sobre el mite de Carmen que, un dia concret, convoca a actuar en viu la bailaora britànica i jamaicana  amb arrels africanes Yinka Esi Graves.

I a la Fundació Tàpies, finalment, trobareu una instal·lació a la façana del carrer d’Aragó titulada Més enllà de la pell. La firma el creador ghanès Serge Attukwei Clottey i ens la presenta amb una passejada urbana que recorre edificis colonials barcelonins i acaba al TNC. Si voleu conèixer l’artista com a performer, no us perdeu Els homes de carbó a la sala Periferia Cimarronas.

Aneu comprant les entrades per veure aquells espectacles que no us voleu perdre abans no s’acabin, però abans consulteu la programació completa  al web del Grec Festival de Barcelona.

Comparteix aquest contingut

Compra d'entrades