El Grec 2021 Festival de Barcelona ha aconseguit atraure 107.888 persones, que s'han repartit entre les 41.447 que han vist algun espectacle del Grec Montjuïc, les 56.577 que han assistit a propostes del Grec Ciutat i les 9.864 que han pres part en algunes de les activitats organitzades enguany. L'ocupació mitjana dels espectacles del Grec Montjuïc ha estat del 83 per cent (el 86 per cent en el cas concret del Teatre Grec) i del 66 per cent com a mitjana en els espectacles del Grec Ciutat. Són xifres no tan diferents de les del Grec 2019, l'últim any abans de la pandèmia de la covid-19, i indiquen que el festival ha recuperat una certa normalitat, en la xifra d'espectacles programats, en la quantitat de produccions internacionals i en la presència, tal com estava previst, d'espectacles que respiraven Àfrica. Tot això, malgrat que les circumstàncies han seguit sent excepcionals pel que fa a la limitació dels aforaments al 70 per cent, l'ús de mascaretes, l'aplicació de distàncies de seguretat i altres mesures de lluita contra la pandèmia. Dos espectacles i algunes funcions previstes han hagut de ser suspesos a causa de la crisi sanitària i alguns altres han hagut de modificar el format amb el qual s'oferien al públic. Descentralitzat, participatiu i proper, aquest Grec ha escampat espectacles i activitats per mitja ciutat, incloent-hi molts equipaments barcelonins que han obert les portes al Festival de Barcelona. El Grec s'ha preguntat en aquesta edició pel món en el qual vivim i la diversitat i pluralitat que ens envolta, d'aquí que entre les activitats organitzades hi hagi hagut un espai per al diàleg i la reflexió al voltant del continent africà, la diàspora i el talent dels artistes afrodescendents que viuen en ciutats com la nostra.

Ocupació i futur

Entre els espectacles amb una ocupació més alta dels programats al Grec Montjuïc, concerts i muntatges musicals com el de Sopa de Cabra, l'espectacle musical i familiar de Reggae per Xics, el musical Love Love Love o el debut al Teatre Grec dels Love of Lesbian, a més del concert amb el qual la gran Omara Portuondo celebrava els 90 anys i el que va consagrar Rodrigo Cuevas com un nou mite del públic barceloní més jove. Però, a més, al Grec Montjuïc hi ha hagut també propostes teatrals amb una alta ocupació com Tempest project, de Peter Brook; Liebestod, d'Angelica Liddell; una versió transformada en instal·lació del muntatge José y la Barcelona disidente; Transverse orientation, del grec Dimitris Papaioannou; FAM, de Les Impuxibles; l'espectacle familiar Bob Marley for babies; el muntatge Hernán Cortés se escribe con ñ o l'actuació al CCCB de Nadia Beugré, a més de la proposta multidisciplinària de la cantant Sílvia Pérez Cruz a Género imposible.

Entre els espectacles de l'apartat Grec Ciutat amb un cent per cent d'ocupació, la instal·lació performativa del CCCB Urban nature; la videoinstal·lació Guilty landscapes del MNAC; les sessions que han format part del cicle Lorem Ipsum al MACBA; o els espectacles de Tanit Plana i Alba Pujol al cicle Escenes: Dones i creació de l'Auditori. També han assolit el cent per cent d'ocupació la proposta de dansa de Sol Picó Malditas plumas (al TNC) o espectacles de sales de petit format com La dona del tercer segona, a la Sala Atrium, entre altres. El balanç d'aquesta edició deixa pas, ara, als plans de futur. I és que, si enguany acaba el trajecte que aquests últims anys ha dut el Grec a passejar per escenaris de tot el món amb parada a la Mediterrània, Orient, el Pacífic i Nord-amèrica, Amèrica Llatina i Àfrica, les edicions del 2022 i el 2023 es plantegen com un díptic escènic europeu. Primer, es repassaran textos i valors que donen forma a la cultura europea i, després, es projectarà una mirada sobre les futures generacions de creadors del continent. Serà una bona oportunitat per tornar a veure valors de l'escena amb una connexió especial amb la ciutat, però també per conèixer els noms de demà que encara no han pujat als escenaris barcelonins.