Si us agraden les sorpreses, en la forma i en el fons, en teniu algunes en la programació del Grec 2024 que van des d'una funció d'una durada ben poc habitual, fins a un personatge central en la història del teatre amb el gènere canviat, una funció que transcorre dins d'una capsa o una conferència que us farà voltar el cap. 

Le Pas Grand Chose serà un dels primers espectacles del festival. El firma Johann Le Guillerm, una de les figures més destacades i singulars del circ contemporani. Ell, però, nega que faci circ i defensa que, al Mercat de les Flors (del 30 de juny al 2 de juliol), oferirà una conferència performativa. I és completament cert, només que el contingut d'aquesta conferència, més que aclarir-vos res, us submergirà en confusió més absoluta. Promet ser un dels espectacles més estranys, singulars i atabaladors de tot al festival, així que... millor no us el perdeu si aneu buscant una perla.

Del 4 al 6 de juliol, a la sala Teatre del CCCB, dos d'aquells artistes del moviment que han triat camins singulars i parlen un llenguatge propi amb el qual construeixen espectacles cent per cent personals i inimitables. Cadascun pel seu costat és un fenomen de l'escena, però junts... han creat RI TE, que es veu esporàdicament per festivals d'arts vives com el Grec. Us parlem d'Israel Galván i Marlene Monteiro Freitas, dues feres del moviment amb fam de públic. Deixeu-vos devorar i veureu una cosa diferent, diferent.

Vint-i-quatre hores en escena

No és el primer cop que es posa en escena un espectacle tan llarg, però sí una de les primeres ocasions en què una actriu es queda a l'escenari durant vint-i-quatre hores... Ens referim a The second woman (Teatre Lliure Montjuïc, des del dia 6 de juliol a les 18 h fins al dia 7 de juliol, a les 18 h), un espectacle creat per Nat Randall i Anna Breckon que s'ha vist amb gran èxit en escenaris diversos (Londres, Amsterdam...). L'actriu María Hervás ha acceptat el repte i tindrà durant tot un dia un centenar de partenaires escènics, amb els quals representarà sempre la mateixa escena... o potser no...

Recordeu que, per aquesta funció, es venen entrades obertes per franges horàries que permeten als espectadors i espectadores entrar i sortir de la sala quan ho desitgin. Actors professionals i persones anònimes comparteixen igualment l'escenari amb María Hervás. I si resulta que, en plena matinada us trobeu un nom conegut que no us pensàveu que actués en la funció? Per si de cas, veniu a comprovar-ho...

També al Teatre Lliure Montjuïc, del dia 9 a l'11 de juliol, podreu veure la vida extraordinària, les solituds i els sentiments, continguts o desfermats, que hi pot haver dins d'una capsa. Marta Barceló i Tolo Ferrà us expliquen a cau d'orella una història només per a vosaltres que passa, ja ho veureu, en un escenari ben remenut.

Si vau veure Euripidis Laskaridis quan va passar pel Grec l'any 2017, correreu a comprar una entrada per no perdre-us Lapis Lazuli, l'obra que presenta enguany i que és un devessall d'imaginació, utilització sorprenent dels recursos escènics i barreja de llenguatges. No hi ha manera d'explicar d'una manera entenedora què és exactament, però l'heu de veure per poc que us agradin els espectacles deliciosament diferents.

També els agrada plantejar-se les creacions escèniques des de punts de vista insòlits als integrants d'El Conde de Torrefiel, col·lectiu escènic d'aquells que sorprenen a cada posada en escena. Aquest cop, fan servir eines sonores per explorar les possibilitats de la imatge teatral i poètica. Del 19 al 22 de juliol, quan aneu al Teatre Lliure Montjuïc, obriu bé les orelles per sentir clarament La luz de un lago.

Els dies 24 i 25 de juliol al mateix escenari, la directora Christiane Jatahy presenta el seu Hamlet. En el plec dels temps. Sí, el protagonista és el personatge shakespearià més conegut de tots els temps, però aquest cop no només també surt a la tele (el vídeo és aquí una eina escènica) sinó que és una dona.

Sorpreses del Grec Ciutat

Fins aquí, propostes singulars de la programació del Grec Festival, però entre les propostes del Grec Ciutat trobareu també espectacles singulars que paga la pena mirar-se amb atenció. Un exemple? La barreja de ciència i espectacle de Cris Blanco, que porta al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa Pequeño cúmulo de abismos (6 i 7 de juliol); la radical proposta, entre escènica i musical de CLARAGUILAR, en un concert amb Kae Tempest (5 de juliol, a Paral·lel 62) o la història de Ròmul i Rem explicada en forma d'un musical més que diferent per Belén Barenys i Berta Prieto (6 i 7 de juliol, a L'Auditori).

Fa molt que no heu passat pel Museu Nacional d'Art de Catalunya? Sempre és una bona idea visitar el recinte, i més ara que, al Saló Oval, una artista radicalment transgressora, la Candela Capitán, hi ha muntat... un bar. No hi podreu prendre res, però sí que veureu que l'espai és igual que el que visitaven els protagonistes de La taronja mecànica, la novel·la sobre la violència que va escriure Anthony Burgess. Feu coincidir la vostra visita amb alguna de les hores d'activació de la instal·lació.

Entre el 13 i el 14 de juliol a La Caldera, el cos humà pren un protagonisme poc usual amb la Æffective Choreography d'André Uerba. En aquesta peça (sense vestuari, però amb música en viu a càrrec del mateix autor) assistirem a una trobada a ritme lent, durant la qual els cossos entren en sintonia, es fonen i es fusionen.

No doneu per acabat el festival abans d'haver vist, entre el 18 i el 28 de juliol, la proposta de Jaume Clotet, ja que l'artista porta a l'Antic Teatre, amb gran risc per a la seva salut, Alusinasons, una barreja de concert, espectacle teatral i celebració etílica. No sabem si en acabar l'espectacle l'artista caminarà dret, però sí que és possible que us convidi a una copa.

Si voleu que sorprenguin, veniu al Grec 2024 Festival de Barcelona, però abans consulteu al web tota la programació.