Impostos

Taxes

Barcelona és un gran lloc per viure, però aquí també hi ha impostos! Encara que a ningú no li agradi pagar-los, són necessaris i inevitables.

El sistema tributari espanyol és complex. Per això en aquesta secció trobaràs informació bàsica sobre els principals tributs que afecten les persones físiques, amb un focus especial en les persones d’origen estranger que es desplacen a viure a la nostra ciutat.

Per a assessorament fiscal o jurídic, o per resoldre qüestions concretes, et recomanem que et posis en contacte amb especialistes.

A Espanya, els rendiments que obtenen les persones físiques queden subjectes a tributació en els impostos següents:

  • IRPF per als residents fiscals a Espanya.
  • IRNR per als no residents que obtinguin rendes a Espanya.

A més, si ets un treballador desplaçat a territori espanyol, també és interessant que coneguis la popularment anomenada Llei Beckham.

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

L’IRPF és un tribut de caràcter personal i directe que grava la renda de les persones físiques residents a Espanya d’acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i familiars.

Com a norma general, són contribuents de l’IRPF les persones físiques que tinguin la residència habitual en territori espanyol.

Quan s’entén que el contribuent té la residència habitual a Espanya?

a) El contribuent roman més de 183 dies durant l’any natural (de l’1 de gener al 31 de desembre) en territori espanyol.

b) Radica a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interès econòmic.

c) Tret de prova en contrari, quan resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquest.

Què grava l’IRPF?

L’objecte de l’IRPF són els rendiments del contribuent i els guanys i pèrdues patrimonials, amb independència del lloc on s’hagin produït i de quina sigui la residència del pagador.

També estan subjectes a tributació determinades imputacions de renda establertes per la llei de l’impost. Les imputacions de renda són ingressos presumptes que Hisenda estima si es compleixen certs requisits.

Aquests són els rendiments subjectes a tributació en l’IRPF:

  • Els rendiments del treball, com per exemple el salari que percep un treballador.
  • Els rendiments d’activitats econòmiques, com per exemple els rendiments obtinguts per un treballador autònom que té un negoci. 
  • Els rendiments del capital mobiliari, entre els quals es troben els interessos de comptes bancaris o de préstecs, els dividends d’accions, etc.
  • Els rendiments del capital immobiliari, com per exemple els ingressos percebuts pel lloguer d’un immoble de la teva propietat.
  • Les imputacions de rendes, com per exemple el rendiment presumpte que Hisenda t’imputa en funció del valor cadastral d’un immoble de la teva propietat que no has llogat.
  • Guanys i pèrdues patrimonials, com el guany o la pèrdua obtinguts en la venda d’unes accions o d’un immoble.
Quant es paga?

L’IRPF és un impost progressiu, la qual cosa significa que el seu tipus de gravamen augmenta a mesura que ho fan els ingressos, guanys i imputacions de renda que obté el contribuent. 

Per determinar quant ha de pagar cada contribuent per IRPF, de forma resumida i sense aprofundir-hi, es determina una quantitat que s’anomena base liquidable, en la qual estan inclosos els ingressos nets amb els corresponents ajustaments fiscals segons les circumstàncies personals i familiars. 

A la base liquidable s’hi apliquen uns percentatges o tipus impositius de l’IRPF que segueixen una escala progressiva, ja que es pretén que les persones que més guanyin siguin les que paguin més percentualment (i no només en valor absolut). 

Els tipus impositius de l’IRPF són iguals per a tot Espanya, però les comunitats autònomes poden aplicar variacions. Si vius a Barcelona, has de mirar els corresponents a Catalunya. 

El tipus marginal és el més elevat que pugui pagar un contribuent, és a dir, el tram més alt de percentatge que s’aplica a la seva base liquidable. En el cas de Catalunya el tipus marginal és del 48 % el 2020.

D’altra banda, has de saber que, amb caràcter general, els rendiments del capital mobiliari i els guanys patrimonials estan subjectes a tipus impositius que oscil·len entre el 19 i el 23 %.

Quan es presenta la declaració de l’IRPF?

Habitualment, la declaració de l’IRPF es presenta entre l’1 d’abril i el 30 de juny (ambdós inclosos) de l’any següent a l’exercici en qüestió. Però és convenient revisar el calendari fiscal cada any.

Es pot presentar la declaració de l’IRPF de manera conjunta?

La declaració de l’IRPF se sol presentar de manera individual. No obstant això, les persones que formen part d’una unitat familiar poden presentar-la conjuntament.

A grans trets, poden presentar la declaració conjunta:

  • Les persones casades, siguin sense fills/es o amb fills/es (menors d’edat o majors d’edat incapacitats judicialment).
  • Les persones separades legalment i les parelles de fet amb fills/es a càrrec (menors d’edat o majors d’edat incapacitats judicialment). En aquest cas, només un dels progenitors pot presentar la declaració conjunta amb els fills.

És important destacar que hi ha una reducció de la base imposable de l’impost per a les declaracions conjuntes de famílies integrades pels dos cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha, pels fills/es menors que convisquin amb ells.

Impost sobre la renda de no residents (IRNR)

L’impost sobre la renda de no residents IRNR és un tribut de caràcter directe que grava la renda obtinguda en territori espanyol per les persones físiques i entitats no residents a Espanya.

En cas de béns immobles que no generen rendes com a tal (per exemple, perquè no estan llogats), també s’aplica aquest impost, com explicarem més endavant.

Qui té la consideració de no resident?

Es consideren persones físiques no residents a Espanya aquelles que no tinguin la seva residència habitual en territori espanyol d’acord amb els requisits establerts anteriorment en l’apartat de l’IRPF. 

Quan s’entén que una renda s’ha obtingut a Espanya?

El criteri tradicional per determinar si una renda s’ha obtingut a Espanya és el de territorialitat. Així, per exemple, quedarien subjectes a tributació en l’IRNR els rendiments del treball derivats d’un treball prestat en territori espanyol o els interessos i dividends obtinguts d’entitats residents a Espanya. 

Quins són els tipus impositius aplicables en l’IRNR?

Amb caràcter general, els tipus impositius aplicables a les rendes obtingudes per persones físiques que siguin contribuents de l’IRNR són:

  • Tipus fix del 19 % per a residents a la Unió Europea, Islàndia i Noruega.
  • Tipus fix del 24 % per a la resta de persones contribuents. Si us plau, recorda que després del Brexit, els no residents d’origen (residència) al Regne Unit es troben en aquest segon supòsit.

No obstant això, les persones físiques no residents tributaran sempre al tipus fix del 19% els guanys patrimonials, els interessos i els dividends.

Què passa si no obtinc rendes a Espanya però hi tinc béns immobles

En els casos en què un no resident fiscal té immobles a Espanya que no estan llogats (es troben buits), també cal pagar l’impost sobre la renda de no residents. Per determinar la base imposable, es pren com a referència un percentatge del valor cadastral de l’immoble. Amb caràcter general, es tracta d’un 2 %. No obstant això, aquest percentatge es redueix a l’1,1 % quan el valor s’ha revisat o modificat en el mateix període impositiu o en els deu anteriors. Si l’immoble no té valor cadastral, o no s’ha notificat al titular, la imputació és de l’1,1 % sobre el 50 % del valor d’adquisició (o sobre el 50 % del valor comprovat a l’efecte d’altres tributs, en cas que sigui superior).

Una vegada obtinguda la base imposable (valor cadastral x 2% /o 1,1%, si escau/), cal aplicar-li el tipus impositiu: 19% per als no residents provinents de la UE o 24% per als de no UE.

Règim fiscal especial aplicable a treballadors desplaçats a territori espanyol (Llei Beckham) 

Existeix un règim especial per a persones treballadores desplaçades al territori espanyol que es va concebre amb la finalitat d’atreure persones altament qualificades per millorar la internacionalització i la competitivitat de les empreses locals. 

Aquest règim es coneix popularment com a Llei Beckham perquè inicialment alguns clubs de futbol el van utilitzar per fitxar jugadors, i el futbolista anglès David Beckham va ser un dels primers a beneficiar-se d’aquest règim especial. Malgrat això, actualment la llei exclou els esportistes professionals del règim especial.

Segons la regulació vigent, les persones físiques que adquireixin la residència fiscal a Espanya, com a conseqüència del seu desplaçament a territori espanyol, per motius laborals, poden optar per tributar per l’IRNR, malgrat ser de facto residents fiscals.

Quin és el temps d’aplicació de la Llei Beckham?

La Llei Beckham és aplicable en el període impositiu en què s’efectuï el canvi de residència i durant els cinc períodes impositius següents (1+5).

Per exemple, si una persona treballadora es desplaça a Espanya el setembre de 2022, sol·licita l’aplicació d’aquest règim fiscal i l’hi concedeixen, aquesta llei s’aplicarà durant l’any 2023 20213 (primer any en què obté la residència fiscal a Espanya) i els 5 anys següents, és a dir, fins a l’any 2028.

Quins són els requisits per optar a la Llei Beckham?

Per optar a aquest règim especial, s’han de complir les condicions següents:

a) No haver estat resident a Espanya durant els deu períodes impositius anteriors a aquell en el qual es produeixi el desplaçament.

b) Que el desplaçament es produeixi com a conseqüència d’alguna de les circumstàncies següents:

  • Un contracte de treball (s’exceptuen esportistes professionals) amb una empresa espanyola o quan el desplaçament sigui ordenat per l’ocupador i existeixi una carta de desplaçament d’aquest.
  • L’adquisició de la condició d’administrador en una societat espanyola no vinculada (en el seu cas, participacions inferiors al 25 % en l’empresa).

c) Que no s’obtinguin rendes que es qualificarien com a obtingudes mitjançant un establiment permanent a Espanya.

És molt important destacar que hi ha un termini per optar a aquest règim especial. Si vols acollir-t’hi, hauràs de sol·licitar-lo a l’Agència Tributària com a màxim en els sis mesos següents des de la data de l’alta a la Seguretat Social a Espanya o en la documentació que et permeti, si és el teu cas, el manteniment de la legislació de Seguretat Social al país de residència anterior al desplaçament. Si no ho fas durant aquest termini, perdràs aquesta oportunitat avantatjosa.

Quins són els principals incentius de la Llei Beckham?

En el marc de la Llei Beckham, la persona contribuent tributa exclusivament per les rendes obtingudes en territori espanyol, a excepció dels rendiments del treball, els quals queden subjectes a tributació en la seva totalitat amb independència del lloc on s’hagin produït i de quina sigui la residència del pagador. Dit d’una altra manera, malgrat ser resident fiscal a Espanya de facto, la persona té el tractament fiscal aplicable a no residents fiscals.

El tipus impositiu aplicable és fix (a diferència de l’IRPF), del 24% fins a 600.000 euros i del 47% per a l’excés. No obstant això, els dividends, interessos i guanys de capital tributaran a un impositiu entre el 19% i el 26%.

És important tenir en compte que, encara que obtens un estalvi fiscal molt elevat, certes despeses i conceptes no són deduïbles (a diferència de l'IRPF aplicable als residents fiscals).

Finalment, és interessant destacar dos avantatges addicionals per a les persones contribuents a les quals sigui aplicable la Llei Beckham:

  • Estan subjectes a l’impost sobre el patrimoni (IP) exclusivament pels béns o drets dels quals siguin titulars i que estiguin situats o es puguin exercir o s'hagin de complir a Espanya.

  • No tenen l’obligació, a diferència dels residents fiscals, d’informar dels seus béns i drets situats fora d’Espanya a través del Model 720/721.

Impost sobre el patrimoni (IP)

L’impost sobre el patrimoni és un dels que menys agrada als contribuents i és un tribut que no existeix a gaires països. S’aplica tant als residents fiscals a Espanya com als no residents fiscals, encara que la majoria de les persones no estan obligades a presentar la declaració d’aquest impost perquè hi ha un mínim exempt d’aquest tribut.

L’impost sobre el patrimoni és un tribut anual que grava el patrimoni net de les persones físiques en data de 31 de desembre de cada any, tot i que la seva declaració, si escau, es presenta uns quants mesos després.

Es tracta d’un impost individual i, per tant, no admet declaracions conjuntes amb el cònjuge o amb la unitat familiar. Si disposes d’un patrimoni de titularitat compartida, cal declarar el valor que correspon a la teva part.

Què grava aquest impost?

Per calcular el patrimoni net d’una persona, es considera el valor del conjunt de béns i drets dels quals sigui titular, o sigui la suma dels valors de tots els elements patrimonials, i d’aquest import es resta el valor de les càrregues i gravàmens que recaiguin sobre els béns, així com els deutes o les obligacions personals de què hagi de respondre, entre els quals hi ha l’import pendent d’amortització del préstec hipotecari.

Els béns i drets que s’inclouen, grosso modo, són propietats immobiliàries, saldos bancaris, participacions i/o accions en empreses, automòbils, vaixells, joies, obres d’art, etc. 

Els béns i drets que s’inclouen, grosso modo, són propietats immobiliàries (habitatges, finques, etc.), estalvis, accions d’empreses, automòbils de luxe, vaixells, joies, obres d’art (amb algunes excepcions), etc. 

Si tens la residència fiscal a Espanya, l’impost sobre el patrimoni s’aplica als béns i drets que tinguis a tot el món. 

En canvi, si ets no resident fiscal o bé estàs sota la Llei Beckham, només s’aplica als béns i drets que tinguis a Espanya. Per tant, els que tinguis en altres països no es tindran en compte. 

Existeix cap mínim exempt de tributació?

Amb caràcter general, no tenen obligació de presentar aquesta declaració aquells residents fiscals a Espanya el patrimoni net dels quals no arribi als 700.000 euros (500.000 euros a Catalunya).

D’altra banda, les persones físiques que tributin en l’IRNR o estiguin acollides a la Llei Beckham únicament tributaran en l’impost sobre el patrimoni si tenen un patrimoni net situat a Espanya superior a 700.000 euros. Aquest és el seu límit exempt tant per als no residents de la UE com per als de la resta de països.

Cal tenir en compte que només els residents fiscals tenen dret a reducció addicional de fins a 300.000 € en el valor de l’immoble que constitueix la seva residència habitual.

Quins són els tipus de gravamen aplicables?

Sobre la base del patrimoni net, s’apliquen unes quotes fixes més tipus impositius expressats en percentatge. Aquests tipus generals oscil·len entre el 0,2 i el 2,5 %. No obstant això, per als residents a Catalunya, el tipus marginal o el més alt és el 2,75 %.

Impost sobre béns immobles (IBI)

L’impost sobre béns immobles (IBI), també conegut com a impost sobre la propietat, és un tribut que apliquen els ajuntaments.

Qui ha de pagar l’IBI?

L’IBI el paguen les persones propietàries de qualsevol bé immoble o bé aquelles persones que tenen el dret d’utilitzar-lo, tenen una concessió o són titulars (els usufructuaris, concessionaris o titulars). 

És molt important no confondre aquest impost amb els impostos que recauen sobre la titularitat d’un bé immoble, com, per exemple, l’IRNR que paguen els no residents fiscals per les seves propietats espanyoles no llogades, o bé l’IRPF en el règim d’atribució de rendes que paguen els residents fiscals pels seus immobles no llogats, excepte, òbviament, l’immoble que és la residència habitual. És a dir, l'IBI es paga en paral·lel amb altres impostos i no els substitueix.

Què grava l’IBI?

L’IBI es basa en el valor cadastral del bé immoble, que el fixa el Ministeri d’Hisenda a través del cadastre immobiliari.

El valor cadastral, que habitualment és inferior al preu de mercat del bé immoble, es determina tenint en compte diferents factors, com la mida de la construcció, la classificació del terreny en el qual està construïda la propietat, la proximitat a serveis o infraestructures púbiques, etc.

Cada cert temps, les autoritats públiques poden actualitzar els valors cadastrals.

Sobre aquest valor cadastral, s’aplica un tipus impositiu, que pot variar significativament segons el municipi on tinguis la propietat.

Cada quant es paga l’IBI?

L’IBI té caràcter anual, encara que la majoria dels ajuntaments permeten fraccionar-ne el pagament durant l’any (pagaments trimestrals).

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats és un tribut de naturalesa indirecta que grava les tres modalitats següents:

  • Les transmissions patrimonials oneroses (TPO)
    Aquesta modalitat grava les transmissions oneroses per actes entre persones vives de tota mena de béns i drets que integren el patrimoni de les persones físiques o jurídiques. També grava la constitució d’alguns drets (arrendaments, drets reals, préstecs, etc.).
    Per exemple, la transmissió d’un habitatge de segona mà entre particulars quedaria subjecta a TPO, mentre que l’habitatge nou (obra nova) tributa per l’impost sobre el valor afegit (IVA).
     
  • Les operacions societàries (OS)
    Com el seu nom indica, aquesta modalitat grava les operacions societàries (constitució de societats, augment de capital, dissolució de societats, etc.).
     
  • Els actes jurídics documentats (AJD)
    Es troben subjectes a aquesta modalitat els documents notarials, les primeres còpies d’escriptures i les actes notarials quan es presenten una sèrie de circumstàncies.

Hi ha un règim d’incompatibilitats entre les diverses modalitats de l’impost que fa que un mateix acte no pugui ser liquidat, per exemple, per TPO i per AJD alhora.

Impost sobre el valor afegit

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum que realitzen els ciutadans de productes o serveis, amb independència de la seva renda.

Actualment existeixen tres tipus d’IVA:

  • L’IVA general, que s’aplica per defecte a tots els productes i serveis. El tipus impositiu és del 21%. Per exemple, si compres un rellotge, pagaràs un IVA del 21%.
     
  • L’IVA reduït, el tipus impositiu del qual és del 10%. L’IVA reduït s’aplica amb caràcter general als productes d’alimentació, hostaleria, restauració, compra d’habitatges, etc. Per exemple, si t’allotges en un hotel, pagaràs un IVA del 10%.
     
  • L’IVA superreduït, el tipus impositiu del qual és del 4% i s’aplica als productes de primeríssima necessitat (mediciones, pa, verdures, llet, etc.).

No obstant això, hi ha alguns productes i serveis que estan exempts de l’impost, com per exemple les assegurances, els productes financers i l’ensenyament en centres públics o privats.

El consumidor final és el que paga l’IVA i les empreses, les que actuen com a recaptadores de l’impost i l’ingressen a Hisenda.

Els consumidors no residents a Espanya o a la Unió Europea poden sol·licitar la devolució de l’IVA pagat pel bé que faran servir/ consumiran fora del país (tax-free shopping service).

Impost de circulació

Les persones propietàries de vehicles aptes per circular en vies públiques han de pagar anualment l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), conegut popularment com a impost de circulació.

L’IVTM l’han de pagar anualment els propietaris de vehicles donats d’alta i la quota d’aquest impost depèn de la potència i la classe del vehicle.

Aquest impost el gestiona l’ajuntament del municipi en el qual estigui registrat el vehicle.

La inscripció la gestiona la Direcció General de Trànsit.

També pots consultar els tràmits relatius a la matriculació de vehicles i al bescanvi del permís de conduir.

Per a més informació

Per acabar, volem recordar que tota aquesta informació és aplicable a les persones físiques (persones), i que les persones jurídiques (empreses) tenen el seu propi sistema de tributació. Per tant, si vols obrir una empresa a Barcelona o establir a la ciutat una sucursal d’una empresa estrangera, t’aconsellem que consultis la informació corresponent amb especialistes.

Pots consultar les diferents hisendes públiques de referència: