You are here

Has arribat a Barcelona i vols buscar feina? Aquí t’expliquem algunes particularitats del mercat laboral i et donem consells i informació sobre recursos que et poden ajudar en la teva recerca de feina.

 

Com funciona el mercat laboral a Barcelona?

Actualment, l’àrea de Barcelona ofereix oportunitats en sectors com les indústries artístiques i creatives, el lleure i l’entreteniment, l’hostaleria i el turisme, la construcció, el comerç, la logística, les telecomunicacions i les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC).

A més, hi ha una demanda important de perfils altament qualificats o especialitzats, sobretot perfils tecnològics.

Les persones estrangeres amb experiència o aptituds directives en aquests perfils poden trobar feines interessants a l’àrea de Barcelona. A més, si determinats llocs de treball especialitzats no poden ser coberts per treballadors o treballadores locals, les lleis d’immigració permeten a la ciutadania extracomunitària, i sota determinats requisits, aconseguir un permís de treball.

Tanmateix, abans de res, si acabes d’arribar a Barcelona i et vols informar sobre com funciona el mercat de treball i quines regles bàsiques has de tenir en compte per triar la teva primera feina a Catalunya, a continuació trobaràs els conceptes bàsics que has de valorar (tipus de contractes de treball, nòmina, drets i obligacions respecte a Hisenda i la Seguretat Social, i forma d’exercir la teva feina).

 

Començo amb un contracte de treballador o com a autònom?

Les relacions de feina es poden dur a terme mitjançant una relació laboral (contracte de treball) o mitjançant un contracte mercantil si, en lloc de ser treballador, decideixes muntar el teu propi negoci com a autònom.

Existeix un contracte de treball (relació laboral) des del moment en què un treballador presta els seus serveis a una empresa, utilitzant els mitjans de treball d’aquesta empresa i sota les seves instruccions, a canvi d’una retribució que pot ser fixa o, en part, variable.

El treballador autònom és un treballador independent que té els seus mitjans de treball propis i que no està subjecte a les instruccions de cap empresa o persona que el contracta, per la qual cosa decideix lliurement el seu horari i l’organització del treball i percep directament el preu dels seus serveis d’acord amb el treball contractat.

El treballador autònom no és un treballador ordinari sinó que legalment se’l considera un empresari. Per aquest motiu, no se li aplica la mateixa regulació i, per tant, no té reconeguts els mateixos drets o prestacions que protegeixen un treballador. Així, és important que t’assessoris prèviament abans de donar-te d’alta com a autònom, si realment hi ha una empresa que et contracta de forma recurrent.

Si decideixo ser autònom, tinc alguna ajuda?

Actualment hi ha algunes mesures de suport a l’emprenedoria per fomentar l’inici d’activitats professionals en el règim d’autònom, com ara unes tarifes planes de baix cost al començament de l’activitat. Barcelona Activa et pot ajudar en aquest procés. Coneix els seus serveis per a emprenedoria.

Quines normes em protegeixen com a treballador?

L’Estatut dels treballadors és la norma legal que regula les obligacions i els drets mínims que tenen els treballadors que presten serveis per compte d’una altra persona o empresa, en règim laboral:

En segon lloc, aquest mateix estatut preveu que les associacions d’empresaris i els sindicats més representatius de cada sector estableixin acords o convenis col·lectius que estipulen les condicions de treball, els drets i les obligacions que regeixen un sector o territori determinat.

Aquestes normes, que són de compliment obligat per a empreses i treballadors, no poden establir unes condicions pitjors que les de l’Estatut dels treballadors.

Així mateix, en aquests convenis també s’estipulen les retribucions mínimes que han de percebre els treballadors de cada sector segons la categoria professional que tingui cadascun, la qual al seu torn depèn del tipus de formació i de la feina que exerceixi. Existeix un salari mínim interprofessional (SMI) que el Govern fixa anualment, i també es poden consultar dades estadístiques sobre salaris mitjans per sectors i edats a Barcelona.

Finalment, la relació de treball es regula per allò que les parts (empresa i treballador) estableixin en el contracte de treball, sense que s’hi puguin establir unes condicions pitjors que les que estableix l’Estatut dels treballadors o el conveni col·lectiu aplicable. Qualsevol tipus de pacte que vagi en contra dels drets que l’Estatut o el conveni col·lectiu reconeguin a un treballador, serà considerat nul pels tribunals de justícia i, per tant, no serà aplicable ni exigible.

Quins tipus de contracte em poden fer?

Hi ha diversos tipus de contracte per formalitzar la relació laboral. El contracte més habitual és el contracte indefinit (que té data inici, però no té data final) i pot ser de jornada completa (40 hores) o a temps parcial.

La contractació d’un treballador també es pot fer de les maneres següents:

  1. Per un període determinat de temps (contracte temporal per un temps determinat o per fer una obra determinada o una substitució).
  2. Mitjançant contractes de formació i aprenentatge (en els quals, de forma simultània, s’estudia dins el marc de la formació professional i es treballa).
  3. Per un període de pràctiques (relació que s’estableix després que s’acabin uns estudis que tinguin relació amb el lloc de treball).

En els contractes de treball indefinits es poden fixar terminis de prova, durant els quals l’empresa i el treballador poden desistir del contracte sense avís previ. La durada del període de prova està limitada per cada conveni col·lectiu, segons la categoria i el tipus de contracte.

Què és una nòmina?

La retribució que l’empresari paga al treballador ha d’aparèixer en el rebut o full de nòmina que tot treballador ha de rebre com a comprovant de cobrament al final del mes —en format paper o en format electrònic—, amb el detall i el desglossament clar de la retribució, la cotització i els impostos aplicats.

El full de nòmina ha d’incloure obligatòriament la identificació de l’empresa i del treballador. Així mateix, ha d’indicar el període a què es refereix aquesta nòmina (normalment, a quin mes correspon i a quins dies dins d’aquest mes).

En la nòmina s’han d’incloure tant les percepcions salarials (com ara el salari base, els complements, l’antiguitat o les millores de l’empresa) com les percepcions no salarials (dietes, plus de transport o bestretes). Aquestes darreres solen ser compensacions de despeses que ha tingut el treballador a l’hora d’acomplir la seva feina.

La retribució es fa majoritàriament en forma de diners. Ara bé, el treball també es pot pagar per altres mitjans, com, per exemple, mitjançant la cessió d’un vehicle o habitatge, o pagant diversos serveis (assegurances de salut o vida, guarderia, tiquets restaurant, etcètera) per compte del treballador. Aquest tipus de retribució es coneix de forma generalitzada com retribució en espècie.

En tot cas, és recomanable consultar el conveni col·lectiu aplicable a cada activitat (que normalment s’indica en el contracte de treball) i verificar si en la nòmina o la retribució s’inclouen tots els conceptes que el conveni col·lectiu obliga a pagar, a més de consultar les taules salarials que solen aparèixer al final de cada conveni per veure si s’està cobrant d’acord amb el lloc de treball per al qual s’està contractat.

En el cas que es rebin les pagues extra prorratejades, també hauran de venir indicades com a concepte. Quan parlem de prorratejar les pagues extra, volem dir que es paguen repartides proporcionalment en la nòmina de cada mes natural. Tanmateix, cal tenir en compte que hi ha convenis que prohibeixen prorratejar les pagues en 12 mesos, i que obliguen a fer el pagament de les pagues extraordinàries en altres períodes (per exemple, la paga de Nadal, al desembre, i la d’estiu, al juny).

El termini per reclamar que no s’han cobrat aquestes quantitats és d’un any.

Si vols conèixer el detall del conveni de la teva activitat o empresa, pots trobar-lo en el cercador de convenis de la Generalitat de Catalunya. 

Què és el sistema de la Seguretat Social i qui el paga?

La Seguretat Social depèn de l’Administració de l’Estat i s’ocupa de pagar, entre d’altres, les prestacions o ajuts econòmics als aturats i als treballadors amb algun tipus d’incapacitat per treballar (baixes mèdiques o invalidesa). Per finançar-se, tots els empresaris i treballadors tenen l’obligació de contribuir a la Seguretat Social pagant una quota denominada cotització, que es fixa en funció de l’import dels salaris dels treballadors.

Sobre els salaris esmentats (que són la base de la cotització), l’empresa ha d’ingressar a la Seguretat Social la cotització, que es calcula aplicant diversos percentatges segons el tipus de contracte i activitat.

Aquest percentatge, en còmput total, sol estar al voltant del 30% de la retribució salarial del treballador i el satisfà íntegrament l’empresa. Per la seva banda, el treballador també fa una aportació a la Seguretat Social, la qual se li reté del seu salari i és aproximadament del 6,35% de la seva retribució.

En certs supòsits, i amb la finalitat de potenciar la contractació d’alguns col·lectius determinats, l’Estat aplica un descompte en la cotització de certs treballadors en forma de bonificació o reducció de la quota que s’ha de pagar a la Seguretat Social, que varia depenent del tipus de contracte que s’estableix (interinitat, conversió en indefinit d’un contracte de pràctiques) o del col·lectiu del treballador la contractació del qual s’incentiva (víctimes de violència de gènere o domèstica, treballadors en situació d’exclusió social, treballadors a l’atur de llarga durada, etcètera).

Quins beneficis m’aporta el pagament a la Seguretat Social?

Amb la contribució dels treballadors al sistema de la Seguretat Social, aquests obtenen la protecció del sistema davant de diverses situacions:

En cas d’estar malalt per causes alienes a la feina, el treballador rep una prestació per incapacitat temporal. En aquest cas, el metge de la Seguretat Social que determina la incapacitat del treballador ha d’expedir un document de baixa mèdica, que és el que determina el dret a cobrar la prestació. Si la causa de la malaltia és un accident o una malaltia que s’ha produït com a conseqüència de la feina, serà la mútua de l’empresa la que visiti el treballador, i la baixa s’expedirà per contingències professionals:

  1. Els treballadors poden esdevenir beneficiaris d’una prestació en cas d’invalidesa o incapacitat permanent si, com a conseqüència del seu estat físic o psíquic, no poden exercir totalment o parcialment la seva feina, o qualsevol altre tipus de feina, de forma permanent en el temps (sense previsió de curació o millora).
  2. Poden rebre la prestació d’atur o, si escau, un subsidi per la pèrdua de la feina si compleixen certs requisits previs (cotització prèvia, trobar-se en situació activa de recerca de feina, etcètera).
  3. Poden ser beneficiaris de la prestació per jubilació, un cop que arribin a l’edat i als períodes mínims de cotització.
  4. Poden ser destinataris dels ajuts del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) en cas que l’empresa que els hagi ocupat no pugui, a causa d’una situació d’insolvència, pagar-los el sou o la indemnització a què tinguin dret.
  5. Així mateix, els treballadors tenen dret al sistema de salut pel qual tota la ciutadania obté assistència mèdica i sanitària gratuïta.
Quins impostos hauré de pagar del meu salari?

A banda de la cotització, a la retribució del treballador, s’hi ha d’aplicar una retenció de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que l’empresa ha d’ingressar directament a la hisenda pública. 

El tipus de retenció varia segons si el treballador és resident fiscal a Espanya o no.

Genèricament, podem afirmar que una persona física és considerada resident fiscal a Espanya si compleix els requisits següents:

  • Roman més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol. 
  • Estableix a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics d’una manera directa o indirecta.
  • Resideixen habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquesta persona física.
  • Després d’haver estat resident a Espanya, ha traslladat la seva residència a un país o territori qualificat com a paradís fiscal (durant l’any del canvi i els quatre següents).

Per contra, una persona física tindrà la consideració de no resident a Espanya quan no es compleixi cap dels requisits anteriors.

En el cas que es consideri el treballador com a resident fiscal a Espanya, el percentatge de retenció de l’IRPF es fixa en funció de les seves característiques personals (minusvalideses, nombre de fills), el tipus de contracte (temporal o eventual) i, de forma progressiva, la seva retribució.

El percentatge mínim sol ser del 2% en contractes temporals i va augmentant per trams fins a un màxim del 45% en els trams de renda més elevada. La pràctica de la retenció de l’IRPF i el seu ingrés a Hisenda és obligació de l’empresa, tot i que es permet no aplicar aquesta retenció a treballadors amb unes determinades circumstàncies personals.

Els treballadors i les empreses poden calcular el percentatge que s’hagi d’aplicar de forma orientativa, introduint-hi el salari i les circumstàncies personals concretes.

En el cas que el treballador sigui resident fiscal a Espanya, però exerceixi part de la seva feina desplaçat a l’estranger per a empreses del mateix grup que el contracta a Espanya, no haurà de pagar l’impost de la renda pels salaris esmentats (fins a un límit de 60.100 euros l’any).

D’altra banda, si treballa a Espanya, però no compleix les condicions per ser-hi considerat resident fiscal, haurà de contribuir al sistema mitjançant el pagament de l’impost de la renda de no residents (IRNR), que es calcula únicament sobre les rendes obtingudes a Espanya. En aquest cas, la retenció es practica amb un percentatge fix sobre la retribució del treballador, que es fixa en funció de si el treballador és resident de la Unió Europea, d’Islàndia i Noruega (19%) o de la resta de països (24%). Posteriorment, s’ha de fer la declaració de l’impost de la renda de no residents per liquidar l’impost.

Quina serà la meva jornada laboral?

L’Estatut dels treballadors determina que la jornada màxima de treball serà de 40 hores a la setmana en còmput anual. No obstant això, certs convenis col·lectius de diversos sectors estableixen una jornada de treball inferior.

De forma ordinària, no se’n podran fer més de 9 de diàries i en tot cas s’haurà de respectar el descans entre jornades (entre el final d’una jornada i la de l’endemà ha de passar un mínim de 12 hores de descans i durant el cap de setmana, un dia i mig).

Els menors de 18 anys tenen un grau de protecció superior tant pel que fa a la jornada (màxim 8 hores diàries) com als temps de descans (2 dies complets setmanals).

Els treballadors han de fitxar i registrar la seva jornada de treball tant a l’entrada com a la sortida. D’aquesta manera, es pot comprovar que es compleixen els límits de jornada i descansos previstos legalment. Tot el que excedeixi aquesta jornada es comptabilitzarà com a hores de treball extraordinàries, que s’hauran de pagar o compensar amb temps de descans.

Molts convenis atorguen més valor a les hores extraordinàries que a les ordinàries (tant a l’hora de compensar per temps de descans com, si escau, a l’hora de pagar-les), però, com a mínim, tindran el mateix valor que les hores ordinàries.

Com a màxim, un treballador pot fer 80 hores extraordinàries a l’any que no s’hagin compensat amb descans, i aquestes hores han d’aparèixer reflectides mensualment en la nòmina.

Per necessitats de conciliació familiar i en funció de les circumstàncies personals del treballador i l’organització de l’empresa, els treballadors tenen dret a sol·licitar l’adaptació i la distribució de la jornada de treball d’acord amb les seves circumstàncies, inclòs el teletreball, sempre que sigui possible segons l’activitat. Aquesta adaptació s’haurà de negociar entre empresa i treballador, i l’empresa no podrà rebutjar-la si no és per un motiu justificat.

En tot cas, quan els treballadors tinguin al seu càrrec persones dependents, discapacitades o menors de 12 anys, tindran dret a reduir la seva jornada de treball des d’un mínim d’una vuitena part (1 hora) fins a un màxim de la meitat de la seva jornada (4 hores), amb la reducció proporcional del seu salari.

Pots consultar la Guia laboral del Ministeri de Treball i Economia Social per obtenir més informació sobre la jornada laboral, els permisos i les vacances. 

Quants dies de vacances i de descans tinc dret a rebre?

Anualment, els treballadors tenen dret, com a mínim, a 30 dies naturals de vacances remunerades, que no són substituïbles per diners, llevat del cas que s’acabi el contracte.

El període de vacances s’haurà de pactar entre empresa i treballador almenys dos mesos abans de beneficiar-se’n.  Si el treballador no pot beneficiar-se de les vacances perquè està de baixa o en supòsits de protecció especial (embaràs, lactància, etcètera), se’n podrà beneficiar posteriorment.

Com a mínim, i amb una justificació i un avís previs a l’empresa, els treballadors tenen dret a absentar-se de l’empresa amb dret a retribució en els supòsits següents:

  • Matrimoni (15 dies naturals)
  • Naixement d’un fill o mort, accident o malaltia greu d’un parent (2-4 dies naturals)
  • Trasllat de domicili habitual (1 dia)
  • Proves prenatals i de preparació al part, adopció, etcètera, que s’hagin de fer dins de la jornada laboral (durant el temps necessari)
  • Formació (20 hores anuals)
  • Assistència a exàmens
  • Activitat de representació dels treballadors
Què passa si decideixo anar-me’n de la feina o m’acomiaden?

Si el treballador vol deixar la seva feina, ha de comprovar quin és el temps mínim de preavís que s’ha de comunicar a l’empresa, establert en el conveni col·lectiu aplicable a la seva categoria professional; el mínim són 15 dies. En cas que no es respecti aquest preavís, l’empresa li restarà, de la seva liquidació final, el salari dels dies de preavís no respectats.

Si el contracte s’acaba per decisió de l’empresari, pot ser degut a diverses causes, entre d’altres: no superar el període de prova; assolir la data d’acabament d’un contracte temporal; com a conseqüència de l’acomiadament disciplinari del treballador, o un acomiadament basat en causes objectives que justifiquin l’amortització del seu lloc de treball.

Si el treballador no està d’acord amb la causa de l’acomiadament, l’ha d’impugnar en un termini màxim de 20 dies hàbils (no computen els festius ni els caps de setmana) des de la seva data d’efecte.

En primer lloc, la reclamació s’ha de fer mitjançant la presentació d’una papereta de conciliació davant del Departament de Conciliacions del Departament de Treball, per mirar d’arribar a un acord amb l’empresa i, si escau, mitjançant una demanda presentada davant del jutjat social competent.

En el cas que l’acomiadament tingui causa en la vulneració d’un dret fonamental o la discriminació (racisme, desigualtat de gènere, protecció especial d’uns col·lectius determinats, represàlia davant de l’exercici de drets laborals, etcètera), l’acomiadament podrà ser considerat nul pels tribunals i el treballador tindrà dret a ser readmès al seu lloc de treball i a cobrar els salaris deixats de percebre des de l’acomiadament.

En el cas que l’acomiadament no sigui considerat nul, però sí injustificat (improcedent), l’empresa haurà d’optar entre readmetre el treballador i pagar-li els salaris des de la data de l’acomiadament o abonar-li una indemnització legal que es calcula en funció del seu salari i antiguitat.

Els contractes temporals també donen dret als treballadors a una indemnització legal a l’acabament del seu contracte (excepte els d’interinitat o formació), que és de 12 dies de salari per cada any treballat.

Sempre que el contracte s’acabi per causes alienes al treballador, si el treballador no disposa de cap altra ocupació, es trobarà en situació legal d’atur, fet que pot donar lloc al cobrament de la prestació d’atur o, si escau, de subsidi, sempre que compleixi els requisits legals de cada prestació (en el cas de l’atur, haver estat treballant i cotitzant un mínim d’un any). L’atur s’ha de sol·licitar en el termini de 15 dies després que s’acabi el contracte.

En qualsevol cas, l’acabament del contracte de treball no suposa la pèrdua del dret a l’assistència sanitària que es reconeix a totes les persones que resideixen a Catalunya.

Qui defensa els meus interessos com a treballador si tinc problemes?

Els treballadors tenen dret a elegir els seus representants perquè defensin els seus interessos i drets davant els empresaris. Aquests representants es poden associar en forma de sindicats i ser elegits democràticament entre els treballadors. 

El nombre de representants dels treballadors a cada empresa varia depenent del nombre de treballadors de l’empresa: poden tenir un representant com a mínim o bé una comissió amb diversos representants, que es denomina comitè d’empresa.

Els representants dels treballadors disposen d’un nivell de protecció més elevat que la resta de treballadors per poder exercir la seva funció sense por de represàlies per part dels empresaris, i tenen reconeguda per llei la facultat de representar els treballadors en la presa de decisions que els afecten com a col·lectiu (acomiadaments i modificació de condicions dels col·lectius, negociació del conveni, aplicació de mesures de prevenció de riscos laborals, etcètera).

Els representants dels treballadors o el comitè d’empresa solen ser una primera font de consulta i ajuden els treballadors en cas de conflicte amb l’empresari.

 

Eines i recursos de recerca de feina

Una manera pràctica de començar a buscar feina o eines que t’ajudin a fer-ho és anar a Barcelona Activa, l’agència local de desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona, a la secció de feina.

Ofereix eines gratuïtes, recursos digitals, serveis d'assessorament i activitats de formació per orientar-te en la teva carrera acadèmica o professional i ajudar-te en el desenvolupament de coneixements.

A més, al seu web trobaràs informació sobre els sectors que generen més demanda laboral i els perfils professionals més sol·licitats, així com eines per elaborar el teu currículum o una carta de presentació i per preparar entrevistes de feina. És important que sàpigues adaptar el teu currículum al mercat laboral espanyol i que et preparis les entrevistes de feina, per evitar possibles malentesos culturals.

A l’hora de buscar feina, et pot ser útil crear una xarxa de contactes, per exemple, buscant en xarxes socials grups de persones estrangeres que viuen aquí, d’empresaris i empresàries o de persones locals del teu àmbit laboral.

Desenvolupament professional en noves tecnologies

Si la teva especialitat són les noves tecnologies, Barcelona Activa, l’agència local de desenvolupament de l’Ajuntament, disposa del programa Cibernàrium de capacitació i divulgació tecnològica adreçat a les persones, als i les professionals i a les empreses.

Ofereix informació per a professionals i activitats d’iniciació a internet per a tota la ciutadania. També publica material divulgatiu en diferents formats: videocursos, dossiers d’activitats i continguts multimèdia.

A més, inclou una IT Academy, un programa d’alta especialització en noves tecnologies per formar els perfils qualificats que més demanen les empreses de Barcelona. Apunta-t’hi si vols millorar les teves possibilitats de trobar feina!

 

Contactes professionals

Si vols impulsar la teva carrera professional a través de contactes interessants, també et pot interessar formar part d’associacions en l’àmbit professional, empresarial o econòmic. A continuació, destaquem algunes d’aquestes plataformes existents a la ciutat de caràcter internacional:

  • ASAEDE, Asociación Argentino-Española de Emprendedores
    Amb les oficines centrals a Barcelona, aquesta associació està formada per persones emprenedores, professionals i directius i directives procedents de l’Argentina.
  • ASODAME, Business Professional Women (BPW) BCN
    Grup de dones empresàries (autònomes, emprenedores i directives) amb productes i serveis de tots els sectors.
  • Austrian Business Circle, ABC Barcelona
    Grup de professionals, directius i directives i inversors i inversores d’Àustria.
  • Barcelona Global
    Associació privada i independent sense ànim de lucre la missió de la qual és fer de Barcelona una de les millors ciutats del món per al talent i l’activitat econòmica.
  • Barcelona Women’s Network
    Organització social benèfica, laica, apolítica i sense ànim de lucre, que ofereix ajuda i amistat a dones locals i internacionals que viuen a l’àrea de Barcelona.
  • Barcinno
    Plataforma de col·laboració per compartir notícies, coneixements i actes de les comunitats d’empreses emergents, la tecnologia i la innovació de Barcelona.
  • Cambres de Comerç Europees
    Relació de les cambres de comerç europees amb seu o delegació a Barcelona que representen 10 països i tenen més de 1.500 empreses associades.
  • Cercle Empresarial Danès de Barcelona
    Promotors i promotores que treballen per crear noves oportunitats de negoci al servei dels interessos de les empreses hispanodaneses.
  • De Kring-  Cercle d’Empresaris Holandesos a Barcelona
    Lloc de trobada per a persones emprenedores, professionals, caps, directors i directores i presidents i presidentes establerts a Barcelona i els seus voltants.
  • Guiri Business Network
    Creada perquè establir contactes professionals sigui més fàcil mitjançant l’intercanvi d’informació, coneixements, contactes, llocs de treball i oportunitats.
  • KDF, Cercle de Directius de Parla Alemanya
    El Kreis Deutschsprachiger Führungskräfte és una associació que reuneix més de dues-centes persones professionals amb competències directives en empreses, àrees diplomàtiques, administracions públiques i entorns culturals.
  • NeDeNa Barcelona
    Netzwerk deutschsprachiger Nachwuchskräfte és una xarxa de joves professionals de parla alemanya a Barcelona integrada per persones de menys de 45 anys.
  • Professional Women’s Network (PWN) Barcelona
    PWN Barcelona forma part d’una xarxa internacional de 3.500 dones professionals. El seu objectiu és fomentar l’avenç professional entre les dones i augmentar-ne la visibilitat en el lloc de treball.
  • Red Global MX (Mexicanos Calificados en el Exterior) Capítulo Barcelona
    La Red Global MX és una xarxa global interconnectada en la qual participa la comunitat migrada altament qualificada que viu fora de Mèxic.
  • Start Up Grind Barcelona
    Comunitat mundial per a persones emprenedores que celebra actes mensuals de presentació per formar, inspirar i connectar emprenedors i emprenedores.
  • Venezuelan Business Club, Barcelona
    Grup de professionals, directius i directives i persones emprenedores procedents de Veneçuela amb una història a Barcelona.

Per trobar més informació sobre feina, pots visitar les pàgines web següents:

Consulta els següents tràmits relacionats: